- Tertúlia de divendres 13 de desembre de 2019
Enguany
hem canviat el mes de la nostra sessió del cicle “Art i literatura”, unes
trobades en les quals comptem amb l’assistència de Glòria Guilera, llicenciada
en Història de l’Art, que aprofundeix en la lectura triada des d’una
perspectiva artística. Un aspecte que sempre es converteix en un enriquiment. I
en aquesta ocasió en concret he d’agrair que la novel·la seleccionada per
Glòria Guilera hagi estat El jurament,
de la qual soc l’autora, i que, a partir de la història que s’hi narra, ella
ens hagi apropat a la figura i l’obra de Rembrandt.
Per
aquest motiu hem repartit el temps de la sessió del club de lectura tot cloent
la trobada amb el visionat del power point i els comentaris sobre aquest
pintor, però dedicant la primera part a la tertúlia sobre la valoració que les
clubaires han fet de la novel·la. Una tertúlia de la qual la clubaire Núria Ros
ens ha elaborat el resum per a aquest blog.
·
Resum de la tertúlia a càrrec de Núria Ros
El jurament és una novel·la amb força, molt completa, ben documentada, amb petites
dosis d’intriga que et va atrapant i seduint a mesura que t’hi vas endinsant.
Aquesta ha estat l’opinió unànime dels tertulians. Algunes clubaires hem quedat
gratament sorpreses i hem felicitat l’autora per El jurament, amb un estil narratiu acurat, molt ben descrita,
ordenada i estructurada. Té tres parts: Encenalls, Foc i Brases. La primera
part presenta el ventall de personatges i el marc social i històric on es
desenvolupa la narració. Algunes tertulianes l’han trobat un xic complexa. De
seguida, però, es va entrant en la novel·la i després ja no la pots deixar. És
l’opinió general.
Hem
comentat que de primer no se sap qui serà el o la protagonista. Després es veu
que Katherine és qui ressalta entre els diversos personatges.
És un
llibre que ens parla de les relacions humanes i posa al límit el grau de
sofriment de les persones. Ens demostra que amb l’escalf de l’amistat i l’amor,
l’ésser humà és capaç de superar tot tipus d’adversitats. És la nostra
reflexió.
El
relat es desenvolupa a través de les vivències de dues famílies ubicades a
mitjans del segle XVII i en l’actualitat. D’aquestes dues trames argumentals,
que es van alternant i van creant un punt de suspens, la que està ambientada en
l’època del Barroc és més potent, t’atrapa.... La que està ambientada en
l’actualitat serveix de contrast, amb un relat més tranquil que l’anterior i de
seguiment dels fets que es narren. El joc entre les dues èpoques lliga molt bé
dins el conjunt de la narració i la fa interessant i engrescadora. Aquest és el
nostre punt de vista.
A
mesura que el llibre va avançant, va agafant més força degut a la bona
descripció històrica. Hem coincidit que els fets històrics que apareixen
esmentats donen versemblança a la narració: les guerres anglo-neerlandeses,
l’expulsió dels jueus... El personatge de Rembrandt esdevé un eix cabdal pel
desenvolupament de la trama. Les dades
artístiques al voltant de la figura de Rembrandt i de les tècniques pictòriques
del moment estan molt ben treballades. I el relat de la pesta a Eyam, amb el
seu jurament històric on es sotmeten a l’aïllament, resulta interessant i
lloable.
Hi
ha tres juraments ben diferents: dos de
noblesa i un de maldat. Aquest darrer és el que dona nom a la novel·la segons
l’autora. La majoria de tertulians suposàvem que donava nom a la novel·la el
jurament d’Eyam.
Tots
hem acordat que estan molt ben descrits els diversos ambients i escenaris: la
descripció de la taverna on treballa la protagonista és magnífica, sembla que
la vegis, que hi siguis... El succés del
gran incendi de Londres està dotat d’un gran realisme... et pots imaginar la sufocant escalfor del
foc, la seva remor... Hem trobat un aire cinematogràfic en aquests relats, de
fet, en tota la novel·la. Hem comentat que el color esdevé un element important
al llarg de la narració: hi és omnipresent i té diferents matisos. Algunes
tertulianes han suggerit que la narració ambientada en el segle XVII fa pensar
en Dickens o Austen. Hi estem d’acord. Bravo!
Apareixen
diversos temes al llarg de la novel·la, però tots són tractats en la mesura
necessària per no causar abús. En alguns l’autora profunditza, en altres només
hi entra en els aspectes que interessen per al desenvolupament de la història
narrada. Aquesta és l’opinió general.
És una
novel·la que va de persones, de relacions, de sentiments, des dels més nobles
fins als més baixos. Ens mostra, a través del seu ventall de personatges, que a
tot arreu hi ha éssers humans bons i dolents. Per exemple William Newman és
l’home malvat que dona molt de joc, i hem comentat que és un dels punts més
importants de la intriga. O per exemple el personatge del Manel, ubicat en el
fil argumental actual, amb el seu to irònic i sempre bromista, agrada perquè
trenca el rigor de la investigació de tipus més intel·lectual, tot i que algú
l’ha trobat una mica excessiu, que feia massa bromes. I el detall de les
celles, una de cada color, com a tret característic dels personatges de la
família Sluter, està ben trobat. Esdevé un bon recurs.
Una
clubaire ha remarcat el matrimoni Sluter, del segle XVII, com uns personatges
que li van agradar en especial; una altra lectora ha trobat que el paper de la
Laura Newman, de l’època actual, és una mica forçat. Però la valoració unànime
del Celler de lletres és que l’autora fa una descripció psicològica acurada de
tots els personatges.
Algú
ha comentat que s’usen massa coincidències per lligar alguns esdeveniments. La
majoria opina que s’ha aconseguit una bona combinació de les diverses històries
i dels personatges perquè al final lligui tot. I l’Epíleg final, la tercera
part de la novel·la, està molt ben aconseguit. El recurs del dietari està ben
trobat. Serveix de pont de connexió per tancar alguns temes que havien quedat
sense cloure. Ha estat la nostra conclusió final.
La
tertúlia se’ns ha fet curta. El jurament
és ple de tresors per explorar, debatre i valorar. I el final de la sessió s’ha
complementat amb la col·laboració de Glòria Guilera, que ha exposat la vida i
l’obra de Rembrandt.
- L’autora
Sílvia Romero i Olea (Barcelona, 1962) és escriptora, conductora de clubs
de lectura i llicenciada en filologia catalana. Quant a la seva dedicació als
clubs de lectura condueix els dos clubs per a adults de la Biblioteca Ramon
Bosch de Noya, el Segona fermentació
i el Celler de lletres, i el 2015 va
ser nomenada Escriptora De Capçalera d’aquesta biblioteca.
Al llarg de la seva trajectòria literària ha conreat tant la narrativa
com la poesia (ABCdari poètic i Brusquina d’instants –aquest títol amb
coautoria amb Anna Rispau) i el teatre (Verí).
Ha publicat vora una desena de novel·les que han estat reconegudes amb
diversos premis com el Sèrie Negra de Novel·la, el Columna Jove, el Lector de
l’Odissea, el Premi Ciutat de Lleida, o el Premi de Narrativa Sebastià Juan
Arbó, per citar-ne alguns, amb títols com Amor
a sang freda, Ànima mesquina, Júlia M., El plagi, o també les novel·les escrites amb coautoria amb Alícia
Gili Iskander. Un viatge a la màgia dels
llibres, El camí del Bandama Vermell
i El donyet perdut.
En narrativa breu és autora dels reculls de contes Verbes i A la colònia
hidràulica i altres contes (tots dos premiats en sengles concursos
literaris).
Ha estat presidenta de l’ARC, directora de la revista digital Lo
Càntich, creadora de la revista Inèdits, i en l’actualitat
col·labora en diversos programes de ràdio i en les revistes digitals Llavor cultural i Núvol.
Amb la novel·la El jurament va
resultar guanyadora del Premi de Narrativa Blai Bellver (Premis literaris
Ciutat de Xàtiva 2017).
- L’obra
Pot amagar-se una
obra mestra de Rembrandt sota una anodina pintura de l’incendi de Londres de
1666?
El jurament es basa en la història d’una misteriosa peça que l’Ajuntament
d’Amsterdam va encarregar al famós pintor i que, finalment, no va ser
acceptada. Acuitat pels deutes i pràcticament arruïnat després d’haver
dilapidat la seva immensa fortuna, l’autor va decidir retallar l’obra per
reduir-ne les dimensions i poder vendre-la amb més facilitat. A partir
d’aquesta anècdota, Sílvia Romero i Olea basteix una trama elaborada i àgil que
connecta els fets del segle XVII amb els personatges de l’actualitat.
Tot comença amb
una parella que rep un paquet inesperat amb un quadre sobre l’incendi de
Londres i el seu astorament en sospitar que, sota aquesta pintura, n’hi ha una
altra d’amagada. Com imaginar, però, la importància del descobriment que estan
a punt de fer?
“Una història
bastida entre secrets, excessos i els salts entre passat i present que Sílvia
Romero desenvolupa a partir d’una anècdota real que la va colpir profundament.”
(Revista Descriu)
“Submergir-se en
la prosa càlida i suau de la Sílvia Romero sempre és un plaer per als sentits
del lector. En aquest cas ens endinsem en una trama complexa i ben tramada, on
trobarem secrets i juraments de tots els tipus i matisos i on ens mostrarà com
era la vida a l’Europa del segle XVII, posant especial èmfasi en l’epidèmia de
pesta que va assotar el continent.” (Blog
La màgia dels llibres)
“El jurament és una entretinguda novel·la
històrica d’aires clarament dickensians i amb una lleugera pàtina de thriller
que fa gaudir el lector per mitjà de la descripció minuciosa dels ambients i
dels escenaris que l’autora recrea (...), i del retrat dels personatges.” (Blog Dèries Eclèctiques)
Altres dades
·
Sílvia Romero, web oficial: https://silviaromeroolea.weebly.com/
·
Sílvia Romero a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sílvia_Romero_i_Olea
·
Booktràiler d’El jurament: https://youtu.be/iEaqn4cAE7s
·
Entrevista al programa “De la mà de la cultura”: https://youtu.be/Q4mA01JsfuM
·
Sílvia Romero al Catàleg Aladí: http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=romero+i+olea%2C+s%C3%ADlvia&searchscope=171&submit=Cercar
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada