La pel·lícula que defineix un festival i també
una generació política. La història oculta de Kurt Waldheim, un nazi que va
arribar a ser Secretari de Nacions Unides i president d'Àustria.
Millor Documental al Festival de Berlín del
2018. Quan el diplomàtic austríac i exsecretari general de l'ONU Kurt
Waldheim va anunciar la seva candidatura a la presidència del seu país el
1986, la majoria ho va veure com una decisió bastant lògica i completament
benvinguda. Almenys fins que es va descobrir que, després de tots aquests anys
en el punt de mira, d'alguna manera, havia oblidat esmentar el seu passat nazi.
Ruth Beckermann aborda la infame campanya presidencial austríaca de 1986 i obté
una reflexió molt més actual del que podria esperar-se.
Tot
un assaig de Ruth Beckermann sobre la mentida, molt intel·ligentment muntat
exclusivament amb imatges d'arxiu dels setanta i els vuitanta i que també
parla, per extensió, de la necessitat de tot un país de rentar la seva
consciència.
Amb un ritme exquisidament pausat,
gairebé sàdic, la pel·lícula exposa les seves cartes des del principi i després
va desgranant, dia a dia abans de les eleccions a Àustria, com draps bruts cada
vegada més escandalosos van sortint a la llum, demostrant que l'ex- cap visible
de l'ONU va tenir un clamorós passat nazi. Una sèrie de qüestions (les
responsabilitats d'un soldat en la guerra, la impossibilitat de fer creu i
ratlla amb segons quines qüestions) es posen sobre la taula i no es donen
respostes clares a l'espectador, excepte una molt clara: compte amb la
facilitat dels extremismes per prendre noves i innocents formes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada