10 de juny 2020

Final de curs amb "Criatures extraordinàries" al Club de Lectura Segona Fermentació



Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
Criatures extraordinàries, de Tracy Chevalier
(traducció: Ferran Ràfols Gesa)

  • Tertúlia de divendres 5 de juny de 2020
Última sessió de curs. Un curs que ha tingut uns mesos finals ben peculiars a causa de l’impediment amb què ens hem trobat a l’hora de celebrar les nostres tertúlies, que han passat de ser presencials a virtuals. Amb tot i des del març (inclòs), hem continuat compartint les nostres experiències lectores i, per tant, hem continuat gaudint d’unes lectures comunes. A pesar del confinament.

Avui era el torn de la novel·la Criatures extraordinàries, de Tracy Chevalier, i val a dir que ja en la primera ronda d’opinions s’ha pogut detectar la valoració positiva, en general, d’aquesta lectura. Cal afegir, però, que unes clubaires ho han manifestat amb més èmfasi que d’altres, i que també ha hagut un comentari indicant que la temàtica no li ha interessat, però sí que ha captat la seva atenció el punt de vista narratiu.

Un aspecte, el punt de vista narratiu, aquesta redacció a dues veus, les de les protagonistes, que ha estat la primera matèria comentada a la nostra sessió. En aquest sentit tot el grup s’ha pronunciat clarament captivat per la tècnica amb què Chevalier ens mostra tota la història al voltant de Mary Anning i Elizabeth Philpot, perquè ens permet apropar-nos a elles, conèixer-les en profunditat, analitzar el seu pensament, les seves emocions. En definitiva una tria de punt de vista narratiu molt encertada.

Aquest debat estilístic ens ha dut a parlar de les protagonistes. Han complagut tant la descripció que se’ns fa a través dels esdeveniments que viuen com l’evolució que veiem, quant a la psicologia de cadascuna, al llarg de la novel·la. Ambdues han creat empatia lectora, però a grans trets, i sempre parlant en termes generals, potser el personatge de Mary Anning ha estat valorat com a més proper o més intens perquè, segons hem considerat, ens mostra un desenvolupament i creixement pàgina rere pàgina que no es produeix amb la mateixa intensitat en el cas d’Elizabeth Philpot.

Totes dues són esquerpes i solitàries, però alhora valentes i modernes per a l’època. Coincideixen en una mateixa passió: els fòssils. Aquest entusiasme els provoca una gran necessitat de saber i, a més, el que saben, el que aprenen, ho volen compartir. Cosa que, com a dones en una època en què aquestes no estaven pas valorades en el camp de la cultura, en general, i encara menys de la ciència, en concret, les fa viure a contracorrent. I, com ha comentat una clubaire: “per això els estic tan agraïda”.

Així doncs ambdues tenen molts elements comuns, però Mary Anning (i tornem al tema de la major empatia lectora que ha provocat) és especial ja des de l’inici de la novel·la (quan la toca el llamp), i a mesura que la narració avança comprovem que aprèn, madura, estudia, abandona el seu rol d’alumna vers Elizabeth Philpot.

A banda dels comentaris al voltant de les protagonistes, hi ha altres temàtiques que també han anat sorgint al llarg de la tertúlia: l’amistat entre les dues dones, la gelosia i l’orgull, la crítica a una societat tancada en ella mateixa, la importància del matrimoni, el sexe, el discurs religiós obtús i, evidentment, la rellevància que va tenir el pas d’una concepció creacionista del món vers l’aparició de la teoria de l’evolució de les espècies de Darwin.

En definitiva una novel·la de lectura amena, amb un estil àgil i lleuger, que ofereix una rica tertúlia.

Tracy Chevalier
  • L’autora
Escriptora estatunidenca, neix a Washington el 1962. Ja de ben petita es va sentir atreta pel món dels llibres i va començar a escriure els primers relats curts a l’institut. En acabar els estudis secundaris va estudiar llengua i literatura anglesa i després, l’any 1984, va abandonar els Estats Units per instal·lar-se a Londres. Allà va estudiar escriptura creativa i va treballar com a editora abans de debutar com a novel·lista amb la publicació d’El blau virginal (1997), novel·la on estableix importants lligams entre dues dones de diferents èpoques històriques.

Però el seu èxit com a escriptora apareix amb l’edició de La noia de la perla (1999), convertida en best-seller internacional i de la qual se’n fa una adaptació cinematogràfica el 2003, dirigida per Peter Webber i protagonitzada, entre d’altres, per Colin Firth i Scarlett Johansson. En aquesta novel·la recrea les relacions del pintor holandès Johannes Vermeer amb la protagonista del quadre homònim.

Posteriorment i encara en novel·la publica Àngels fugaços, ambientada a l’Anglaterra de començaments del segle XX després de la mort de la reina Victòria; La dama de l’unicorn, que té com a protagonistes principals els tapissos medievals als quals fa referència el títol; El mestre de la innocència, llibre ambientat al Londres de finals del segle XVIII; Criatures extraordinàries, novel·la que comentarem en el nostre Club de lectura i que, situada a l’Anglaterra de començaments del segle XIX, ens mostra una curiosa i de vegades tensa relació d’amistat entre dues dones de classes socials diferents però amb uns interessos comuns; L’última fugida que ens situa en l'ambient hostil d'Ohio al 1850; La voz de los árboles, El chico nuevo, i més recentment Las mujeres de Winchester.

  • L’obra
A la contracoberta del llibre i tot referint-se a aquesta novel·la, podem llegir, com a colofó final de la ressenya que ens presenta: “...és un retrat minuciós de la naturalesa complicada però forta de l’amistat entre dues dones.” Ara bé: qui són, aquestes dues dones?

Per una banda tenim l’Elisabeth Philpot, una dona culta, de classe mitjana, que viu a Londres però que tot d’una, a causa del matrimoni del seu germà, es veu obligada a marxar de la casa familiar juntament amb les seves germanes per deixar aquesta llar a la nova família. En instal·lar-se en un petit poble és quan coneixerà l’altra protagonista, la Mary Anning.

La Mary Anning, pel contrari, és una noia de classe social molt baixa, sense educació però molt espavilada i, sobretot, autodidacta. La Mary es dedica a buscar fòssils per la platja per tal de vendre’ls i així ajudar econòmicament a casa seva, i aquesta activitat bàsica per a una i, com veurem en la novel·la, afició important per a l’altra (Elisabeth Philpot), serà el que les unirà a l’inici de la seva coneixença.

Amb tot, la relació d’amistat anirà evolucionant de forma ben curiosa, ja que a mesura que es coneixen, entre elles es crearan llaços d’afecte i lleialtat pel mutu reconeixement de la feina que fan, alhora que la rivalitat també començarà a despertar i enfrontar-les.

És una novel·la narrada a dues veus, les de les seves protagonistes, i al llarg de la història se’ns presentaran altres personatges reals de l’època a què fa referència (inicis del segle XIX). També trobarem unes meravelloses descripcions de la costa britànica, amb els seus penya-segats i la duresa de les condicions de vida, i un reflex crític al voltant del paper de la dona en la societat d’aquells anys.

Altres dades

Sílvia Romero


Cap comentari:

Publica un comentari