Club de lectura
SEGONA FERMENTACIÓ
Criatures
extraordinàries,
de Tracy
Chevalier
(traducció:
Ferran Ràfols Gesa)
- Tertúlia de divendres 5 de juny de 2020
Última sessió de
curs. Un curs que ha tingut uns mesos finals ben peculiars a causa de
l’impediment amb què ens hem trobat a l’hora de celebrar les
nostres tertúlies, que han passat de ser presencials a virtuals. Amb
tot i des del març (inclòs), hem continuat compartint les nostres
experiències lectores i, per tant, hem continuat gaudint d’unes
lectures comunes. A pesar del confinament.
Avui era el torn de
la novel·la Criatures
extraordinàries,
de Tracy Chevalier, i val a dir que ja en la primera ronda d’opinions
s’ha pogut detectar la valoració positiva, en general, d’aquesta
lectura. Cal afegir, però, que unes clubaires ho han manifestat amb
més èmfasi que d’altres, i que també ha hagut un comentari
indicant que la temàtica no li ha interessat, però sí que ha
captat la seva atenció el punt de vista narratiu.
Un aspecte, el punt
de vista narratiu, aquesta redacció a dues veus, les de les
protagonistes, que ha estat la primera matèria comentada a la nostra
sessió. En aquest sentit tot el grup s’ha pronunciat clarament
captivat per la tècnica amb què Chevalier ens mostra tota la
història al voltant de Mary Anning i Elizabeth Philpot, perquè ens
permet apropar-nos a elles, conèixer-les en profunditat, analitzar
el seu pensament, les seves emocions. En definitiva una tria de punt
de vista narratiu molt encertada.
Aquest debat
estilístic ens ha dut a parlar de les protagonistes. Han complagut
tant la descripció que se’ns fa a través dels esdeveniments que
viuen com l’evolució que veiem, quant a la psicologia de
cadascuna, al llarg de la novel·la. Ambdues han creat empatia
lectora, però a grans trets, i sempre parlant en termes generals,
potser el personatge de Mary Anning ha estat valorat com a més
proper o més intens perquè, segons hem considerat, ens mostra un
desenvolupament i creixement pàgina rere pàgina que no es produeix
amb la mateixa intensitat en el cas d’Elizabeth Philpot.
Totes dues són
esquerpes i solitàries, però alhora valentes i modernes per a
l’època. Coincideixen en una mateixa passió: els fòssils. Aquest
entusiasme els provoca una gran necessitat de saber i, a més, el que
saben, el que aprenen, ho volen compartir. Cosa que, com a dones en
una època en què aquestes no estaven pas valorades en el camp de la
cultura, en general, i encara menys de la ciència, en concret, les
fa viure a contracorrent. I, com ha comentat una clubaire: “per
això els estic tan agraïda”.
Així doncs ambdues
tenen molts elements comuns, però Mary Anning (i tornem al tema de
la major empatia lectora que ha provocat) és especial ja des de
l’inici de la novel·la (quan la toca el llamp), i a mesura que la
narració avança comprovem que aprèn, madura, estudia, abandona el
seu rol d’alumna vers Elizabeth Philpot.
A banda dels
comentaris al voltant de les protagonistes, hi ha altres temàtiques
que també han anat sorgint al llarg de la tertúlia: l’amistat
entre les dues dones, la gelosia i l’orgull, la crítica a una
societat tancada en ella mateixa, la importància del matrimoni, el
sexe, el discurs religiós obtús i, evidentment, la rellevància que
va tenir el pas d’una concepció creacionista del món vers
l’aparició de la teoria de l’evolució de les espècies de
Darwin.
En definitiva una
novel·la de lectura amena, amb un estil àgil i lleuger, que ofereix
una rica tertúlia.
Tracy Chevalier |
- L’autora
Escriptora
estatunidenca, neix a Washington el 1962. Ja de ben petita es va
sentir atreta pel món dels llibres i va començar a escriure els
primers relats curts a l’institut. En acabar els estudis secundaris
va estudiar llengua i literatura anglesa i després, l’any 1984, va
abandonar els Estats Units per instal·lar-se a Londres. Allà va
estudiar escriptura creativa i va treballar com a editora abans de
debutar com a novel·lista amb la publicació d’El
blau virginal
(1997), novel·la on estableix importants lligams entre dues dones de
diferents èpoques històriques.
Però el seu èxit
com a escriptora apareix amb l’edició de La
noia de la perla
(1999), convertida en best-seller internacional i de la qual se’n
fa una adaptació cinematogràfica el 2003, dirigida per Peter Webber
i protagonitzada, entre d’altres, per Colin Firth i Scarlett
Johansson. En aquesta novel·la recrea les relacions del pintor
holandès Johannes Vermeer amb la protagonista del quadre homònim.
Posteriorment i
encara en novel·la publica Àngels
fugaços,
ambientada a l’Anglaterra de començaments del segle XX després de
la mort de la reina Victòria; La
dama de l’unicorn,
que té com a protagonistes principals els tapissos medievals als
quals fa referència el títol; El
mestre de la innocència,
llibre ambientat al Londres de finals del segle XVIII; Criatures
extraordinàries,
novel·la que comentarem en el nostre Club de lectura i que, situada
a l’Anglaterra de començaments del segle XIX, ens mostra una
curiosa i de vegades tensa relació d’amistat entre dues dones de
classes socials diferents però amb uns interessos comuns; L’última
fugida
que ens situa en l'ambient hostil d'Ohio al 1850; La
voz de los árboles,
El
chico nuevo,
i més recentment Las
mujeres de Winchester.
- L’obra
A la contracoberta
del llibre i tot referint-se a aquesta novel·la, podem llegir, com a
colofó final de la ressenya que ens presenta: “...és un retrat
minuciós de la naturalesa complicada però forta de l’amistat
entre dues dones.” Ara bé: qui són, aquestes dues dones?
Per una banda tenim
l’Elisabeth Philpot, una dona culta, de classe mitjana, que viu a
Londres però que tot d’una, a causa del matrimoni del seu germà,
es veu obligada a marxar de la casa familiar juntament amb les seves
germanes per deixar aquesta llar a la nova família. En instal·lar-se
en un petit poble és quan coneixerà l’altra protagonista, la Mary
Anning.
La Mary Anning, pel
contrari, és una noia de classe social molt baixa, sense educació
però molt espavilada i, sobretot, autodidacta. La Mary es dedica a
buscar fòssils per la platja per tal de vendre’ls i així ajudar
econòmicament a casa seva, i aquesta activitat bàsica per a una i,
com veurem en la novel·la, afició important per a l’altra
(Elisabeth Philpot), serà el que les unirà a l’inici de la seva
coneixença.
Amb tot, la relació
d’amistat anirà evolucionant de forma ben curiosa, ja que a mesura
que es coneixen, entre elles es crearan llaços d’afecte i
lleialtat pel mutu reconeixement de la feina que fan, alhora que la
rivalitat també començarà a despertar i enfrontar-les.
És una novel·la
narrada a dues veus, les de les seves protagonistes, i al llarg de la
història se’ns presentaran altres personatges reals de l’època
a què fa referència (inicis del segle XIX). També trobarem unes
meravelloses descripcions de la costa britànica, amb els seus
penya-segats i la duresa de les condicions de vida, i un reflex
crític al voltant del paper de la dona en la societat d’aquells
anys.
Altres dades
- Tracy Chevalier a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Tracy_Chevalier
- Web oficial de Tracy Chevalier: https://www.tchevalier.com/
- Tracy Chevalier a la Xarxa de Biblioteques: http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=chevalier%2C+tracy&searchscope=171&submit=Cercar
- Criatures extraordinàries a blogs: https://www.lafinestradigital.com/2010/07/20/criatures-extraordinaries-de-tracy-chevalier/
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada