Club de lectura CELLER DE LLETRES
Flors per a l’Algernon de Daniel Keyes
(traducció: Josep
M. Verger)
- Tertúlia de divendres 5 de juny de 2020
El
Club de lectura Celler de lletres ha fet la seva última sessió de curs, i ha
estat de nou de manera virtual a causa del confinament pel covid-19. De fet en
aquesta darrera trobada i per circumstàncies diverses només hem pogut conèixer
la valoració lectora de la meitat del grup, cosa que sap greu, però la tertúlia
ha estat interessant i dinàmica com sempre.
El
llibre triat per tancar el curs ha estat Flors
per a l’Algernon, de Daniel Keyes, i val a dir que la primera ronda
d’opinions sobre aquesta lectura ha resultat, en general, satisfactòria.
El
primer aspecte que hem debatut ha girat al voltant del gènere literari al qual
caldria adscriure la novel·la, perquè si bé és cert que ben sovint la trobem en
col·leccions de ciència-ficció, no totes les clubaires han considerat que
aquesta catalogació sigui la idònia. Hi ha qui ha considerat que si la llegim
sota aquest prisma, la ciència-ficció que ens planteja queda a bastament
antiquada; també qui ha destacat un únic element que es correspondria a
ciència-ficció, i és l’experiment a què sotmeten Charly, el protagonista. Però el
que s’ha comentat és que per una banda l’autor no aprofundeix en aquesta
temàtica, sinó que hi passa de puntetes per damunt, i per l’altra banda tampoc
no desenvolupa una escenografia que ens faci submergir-nos en un espai de
ciència-ficció.
A més,
aquest passar-hi de puntetes per damunt, ens ha dut a plantejar-nos el punt de
vista narratiu triat per Keyes: un diari. Una elecció molt intel·ligent perquè
qui l’escriu, el diari, és el protagonista, aquest Charly que a l’inici de la
novel·la “no és llest” i que accepta que provin l’experiment en ell. Per tant,
Charly en el seu diari no explica en què consisteix perquè ell mateix no en sap
gaire res.
Encara
considerant el punt de vista narratiu, val a dir que el recurs del diari ha
agradat, i també ha causat acceptació general el joc amb què l’autor ens mostra
l’evolució intel·lectual de Charly, tot començant a escriure la novel·la amb
clares errades ortogràfiques i sintàctiques, per anar modificant aquest estil
de redacció a mesura que el protagonista “es fa llest”.
Quant
a l’experiència de Charly, ha estat valorada com a trista, per la solitud en
què veiem que viu sempre, però alhora tendra, just pel mateix caràcter d’ell.
Amb
tot, al llarg de la tertúlia hem considerat la possibilitat d’extrapolar el que
se’ns mostra per ubicar-ho en altres col·lectius i/o situacions. Amb la qual
cosa hem conclòs que en realitat la novel·la el que planteja és un estudi del
comportament de la societat. És a dir, que el veritable rerefons de la història
narrada és dibuixar el funcionament de les relacions socials, focalitzant en
diversos individus i els seus comportaments, i amb l’ètica sobrevolant en tot
moment l’obra.
També,
òbviament, hem parlat d’alguns detalls concrets de l’argument. Per exemple la
família de Charly, on trobem un pare decent però amb poca personalitat, una
mare egoista que no vol veure la realitat i que acaba rebutjant el fill, i una
germana producte de l’entorn en què creix. O per exemple els companys de feina,
que l’accepten mentre és inferior a ells, però en evolucionar Charly
intel·lectualment queden al descobert les pròpies mancances d’aquests companys,
i el volen fer fora. I per posar un altre exemple, els vincles que el protagonista
manté amb Alice i amb Fay, les dues dones amb qui mantindrà certa relació
d’amor i de sexe.
En
definitiva Flors per a l’Algernon de
Daniel Keyes és una novel·la de lectura interessant que ens ha resultat altament
tertuliable. I parlant de tertúlies, ara toca esperar la trobada del mes de
setembre, que desitgem pugui ser ja presencial. Mentre, bon estiu i bones
lectures!
 |
| DANIEL KEYES |
- L’autor
Neix a Brooklyn el 1927. A l’edat de disset anys s’allista per servir a
la Marina i en acabar aquesta etapa torna als estudis i obté el títol en
Psicologia, tot i que una de les seves primeres feines és com a fotògraf de
moda. Més tard imparteix classes d’anglès alhora que cursa estudis de
Literatura Anglesa i Americana a la Universitat de Brooklyn. És en aquesta
època quan comença a dedicar-se a l’escriptura (durant els caps de setmana).
A principis dels anys cinquanta és editor de la revista pulp Marvel
Science Fiction, i quan aquesta deixa d’editar-se passa a ocupar el càrrec
d’editor associat d’Atlas comics. En aquesta mateixa dècada dels
cinquanta col·labora en diverses revistes, de vegades amb el seu nom real i en
altres ocasions amb els pseudònims Kris Daniel i Dominik Georg. El 1966 passa a
ser professor d’anglès i d’escriptura creativa a la Universitat d’Ohio, on va
ser nomenat professor emèrit el 2000.
L’obra més coneguda és la que comentarem en la nostra tertúlia: Flors
per a l’Algernon, que al principi va ser publicada com a relat i més tard
com a novel·la. Guanyadora del Premi Nébula va ser adaptada al cinema el 1968
sota el títol Charly (dirigida per Ralph Nelson i protagonitzada per
Cliff Robertson, que va guanyar l’Òscar por la seva interpretació).
La seva obra dins el gènere de la novel·lística no és molt extensa. Es
caracteritza, bàsicament, per un intent d’indagar en els desajustos mentals
dels protagonistes o en les seves percepcions particulars, un camp narratiu on
aplica els seus coneixements de psicologia i que li serveixen per recrear amb
realisme una situació que, d’antuvi, pot resultar aliena al lector, però en la
qual Daniel Keyes aconsegueix submergir-lo tot estimulant la seva empatia.
- L’obra
Charlie, el
protagonista d’aquesta novel·la, té trenta-dos anys d’edat i un coeficient
intel·lectual molt baix. Viu sol, abandonat per la família, i treballa en un
forn tot realitzant tasques simples de neteja i alguns encàrrecs senzills. És,
doncs, un personatge innocent, bonhomiós, amb ganes d’agradar i tenir amics i,
sobretot, amb una ànsia immensa de ser intel·ligent. O com diu ell: ser llest.
Per això, quan se li proposa formar part d’un experiment científic fins al
moment només practicat amb animals, en base al qual es pretén augmentar el
nivell d’intel·ligència, de seguida accepta. A priori podria semblar que
aquesta experiència solucionaria els seus problemes i conflictes personals,
però succeeix ben bé a l’inrevés: tot just comencen.
La novel·la està
escrita en forma de diari. Cada entrada, o gairebé totes les entrades, apareix
datada, amb la qual cosa podem copsar a la perfecció l’evolució que
experimenta. Algunes d’elles duen el títol “Informe de progrés”, i és on trobem
el detall dels canvis que percep o de les proves i teràpies a què el sotmeten
per valorar l’efectivitat de l’estudi. D’altres tenen un caràcter més personal
i és quan podem conèixer l’evolució que es produeix en el seu caràcter. Però
més enllà de la informació que se’ns transmet, també podem percebre la
transició que es produeix en Charlie en base als canvis del seu estil
d’escriptura: les primeres pàgines estan farcides d’errades ortogràfiques i a
poc a poc el discurs escrit va prenent la forma correcta.
Amb aquest plantejament
són molts els temes que apareixen, i no sempre es tracta d’aspectes que es
donin només en casos com els del Charlie (una persona de molt baix nivell
intel·lectual), sinó que la majoria d’ells poden ser extrapolats i que el
lector s’hi identifiqui. Aquesta és una de les bases per la qual Flors per a
l’Algernon (que per cert: és el nom del ratolí amb el qual han experimentat
primer) ha tingut gran èxit i acceptació: l’empatia que es crea amb el
protagonista. A més, la novel·la està escrita en clau psicològica i de
ciència-ficció, i sense perdre de vista l’element humà: és tendra i la
necessitat d’afecte i de sentir-se acceptat pren molt de valor.
Altres dades
·
Obres de Daniel Keyes a la Xarxa de Biblioteques: http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=keyes%2C+daniel&searchscope=171&submit=Cercar
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada