Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ El fruit del baobab, de Maite Carranza
Tertúlia de dijous 19 de novembre de 2020
Les restriccions a causa de la Covid-19 implementades el
passat 30 d’octubre han afectat la celebració del Club de lectura Segona
fermentació d’aquest mes de novembre. Però ens hem pogut trobar per
videoconferència, cosa que ha estat tot un luxe perquè això ens ha permès
mantenir la invitació que s’havia fet a Maite Carranza, mitjançant la
Institució de les Lletres Catalanes i el seu programa Lletres en Viu, perquè
assistís a la nostra tertúlia sobre la novel·la El fruit del baobab. Per tot plegat, i per la vivesa i riquesa que
hem viscut amb aquesta trobada, volem reiterar a Maite Carranza el nostre
agraïment per la seva assequibilitat, complicitat i intensitat comunicativa.
Hem iniciat la xerrada amb un breu parlament de l’autora, que ens ha exposat com va néixer la idea d’escriure aquesta novel·la i el lligam que podem trobar amb la seva formació universitària, l’Antropologia. I de fet aquest ha estat, justament, el tema tractat en la primera intervenció dels membres del club: el respecte que amara en tot moment la narració davant uns fets que, des de la nostra mentalitat occidental, potser tenim tendència a jutjar sense valorar altres elements col·laterals. Una aportació que ens ha dut a parlar de quina ha de ser la mirada de l’antropòleg i a plantejar-nos l’eterna discussió entre l’intervencionisme i la inhibició.
Ben relacionat amb el que acabo d’exposar, també s’ha posat
damunt la taula el concepte d’educació i de cultura, perquè al llarg de la
novel·la veiem que els personatges femenins són preparats, des de la infantesa,
per dur a terme el rol de dona que d’elles s’espera en la seva comunitat. I
encara connectat amb aquests aspectes, tenim el concepte de religió i tradició,
ja que una de les idees que podem extreure de la lectura d’El fruit del baobab és que l’ablació genital femenina no obeeix a
cap dogma religiós, com podríem pressuposar, sinó que cal buscar l’origen i
motivació en les tradicions tribals.
L’autora, Maite Carranza, ens ha comentat que en la seva obra fa èmfasi en els aspectes culturals, i aquest és un dels motius per a la tria del punt de vista narratiu (una tercera persona omniscient que passa a primera quan focalitzem la trama en el personatge de l’adolescent Binta, com si ella mateixa reclamés tenir veu pròpia); una arquitectura basada en l’estructura clàssica narrativa de presentació, nus i desenllaç; i sobretot la mirada múltiple amb què treballa els diversos temes que ens presenta la novel·la i als quals s’enfronten els personatges.
Quant als personatges, tot el grup ha coincidit a valorar molt positivament la seva caracterització i coherència, però les empaties vers un o altre han estat diverses. De manera que tenim qui s’identifica més amb el personatge de Lola, la metgessa catalana que entra en contacte amb la família gambiana; o qui es troba més a prop de l’evolució que copsem en el personatge de l’Aminata, una dona amb les arrels en una tradició que trontolla en arribar a Mataró i haver de conviure amb una altra cultura; o fins i tot la jove Binta, que es revolta davant actituds amb les quals no combrega; o l’omnipresent Rama, la dona que fuig de les normes i és rebutjada. De totes elles l’autora ens n’ha parlat, tot oferint-nos pinzellades i matisos al voltant del procés de creació de cadascun d’aquests personatges.
Han estat moltes les aportacions que han anat fent les clubaires i ben interessants les respostes que ens ha anat donant l’autora. Per exemple s’ha comentat que el passatge on es descriu la cerimònia de l’ablació està hàbilment col·locat cap a la meitat de la novel·la. O, per exemple, també s’ha remarcat que dins el magnífic ventall de veus diferents, que ens regala una rica amalgama de punts de vista, potser l’única que hom podria trobar a faltar seria la d’algun personatge provinent del món antropològic o científic que s’inhibís clarament de tot aquest tema de l’ablació genital femenina. O per afegir un darrer aspecte que s’ha compartit amb el grup: el final tancat quant a la història que se’ns mostra a la novel·la, però alhora el final obert quant a les opcions de cada lector de dirigir, imaginàriament i més enllà de la narració estricta de la novel·la, el destí dels personatges vers camins variats i fins i tot, per què no, oposats.
Segurament només les persones que vam tenir la sort de
gaudir d’aquesta nova trobada del Club de lectura Segona fermentació som
conscients de la quantitat de detalls que es van comentar durant la tertúlia i
que, en aquest breu redactat, queden en el tinter. Però també han quedat a la
nostra memòria.
Per tot plegat només ens resta agrair a Maite Carranza, per
enèsima vegada, haver compartit amb nosaltres aquesta sessió del club sobre El fruit del baobab. Una obra per
llegir, comentar, i commoure’s.
●
Unes paraules de
l’autora
En
aquests temps de pandèmia, on tot es desdibuixa, dijous va ser un dia
resplendent. Malgrat la comunicació virtual, malgrat la distància, malgrat
algun que altre petit problema tècnic, el Club de Lectura de la Biblioteca de
Sant Sadurní em va visitar a casa meva i, des de la pantalla de l’ordinador, va
omplir d’alegria el meu estudi.
La tertúlia sobre “El fruit del Baobab”, moderada per la Sílvia Romero, va ser una bafarada d’aire fresc i d’intel·ligència que em va transportar a temps millors. Van deixar el llistó molt alt, la colla de lectors -bàsicament lectores- i la seva veu va passar per damunt de les deficiències comunicatives dels meets. Hora i mitja d’intervencions brillants, documentades i emotives que van donar peu a interessants reflexions al voltant de la situació de les dones, de la immigració i la dura experiència de la mutilació genital femenina.
Gràcies, Sílvia, per aquesta oportunitat.
 |
| Maite Carranza |
Escriptora
i guionista catalana (Barcelona, 1958), és llicenciada en Antropologia i va
exercir de professora de llengua i literatura en un institut de batxillerat
fins a mitjans dels anys noranta. Va ser durant aquesta època quan va publicar
la seva primera novel·la juvenil, Ostres
tu, quin cacau! (premi de la Crítica Serra d’Or, 1987), a la qual van
seguir les obres La Revolta dels lactants
(premi Folch i Torres, 1987) i La nit
dels arutams (premi Joaquim Ruyra, 1989).
Després
de cursar el Màster d’escriptura de guions de la UAB (1991) va abandonar
l’ensenyament mitjà per dedicar-se plenament a la seva carrera com a guionista:
Picnic, Poblenou, Nissaga de poder,
Secrets de família, Laura, El cor de la ciutat, entre d’altres. Més endavant, entre els anys
1995 i 2007, compaginarà la creació literària i l’escriptura de guions amb la
docència universitària, sent professora d’escriptura de guions i creativa als
màsters de la UAB, la Universitat de Barcelona, la UIMP de València i la FES
d’Olot.
Quant
a la seva obra publicada cal dir que s’ha dedicat, sobretot, a la literatura
infantil i juvenil. En aquest àmbit disposem de més d’una cinquantena de
llibres, d’entre els quals podem destacar, a més dels ja citats: En Maurici Serrellsuat, Frena, Càndida, Frena!, Abel l’aventurer, o El Colom Pau. Amb tot, va ser la trilogia fantàstica de La Guerra de les Bruixes (El clan de la lloba, El desert del gel i La Maledicció d'Odi) les obres que la van dur a ser coneguda
internacionalment, tot convertint-se en una de les escriptores més traduïdes.
El
tema dels abusos sexuals infantils va ser tractat a la seva novel·la Paraules emmetzinades (2010), un
thriller traduït a 12 llengües que va resultar guanyador de set premis, entre
ells el Premi de la Crítica i el Premi Fada a la cultura 2015.
Per
a adults ha publicat Sin invierno
(1999) i l’obra que comentarem en el nostre Club: El fruit del baobab (2013), on exposa el xoc de cultures de les
dones immigrants a Europa.
●
L’obra
Tres dones. Tres personatges de relleu en una novel·la
coral. Perquè malgrat que El fruit del
baobab s’alci com una història de denúncia vers la pràctica de l’ablació,
el que també hi podem trobar és una narració commovedora, emotiva, sobre
aquestes tres dones que van unint els camins de la seves vides al llarg de les
pàgines de la novel·la.
Ens situem a la població de Mataró en el moment en què
arriba Lola, una pediatra que intenta superar la separació de la seva parella.
El motiu del trencament ha estat el desig d’ella de tenir fills, en contra de
l’opinió d’ell. A Mataró atendrà Aminata, una dona gambiana que, pel contrari,
en secret ha decidit no tenir més fills. També coneixerà una de les filles
d’aquesta, l’adolescent Binta, i s’adonarà que la noia ha patit aquesta
mutilació genital.
A poc a poc la Lola s’anirà involucrant en la història i en
les vivències d’aquesta família gambiana, alhora que veurem passar, amb força i
intensitat però com un teló de fons interrelacionat amb la temàtica, el dia a
dia de la metgessa i la seva vida personal.
La novel·la s’inicia amb un breu prefaci suggeridor,
captivador, que ens submergeix en un altre personatge, la Rama, qui malgrat no
aparèixer de forma directa en el desenvolupament de la història, té un paper
vital i determinant en les decisions que prendran les tres dones.
És interessant, també, fixar-nos en l’arquitectura de la
novel·la, estructurada en tres grans apartats després d’aquesta breu
introducció, i destacar el punt de vista narratiu utilitzat per l’autora: una
tercera persona omniscient que canvia a primera persona quan l’acció es
focalitza en el personatge de l’adolescent Binta.
El fruit del baobab és una obra per llegir, comentar, i
commoure’s.
Altres dades
●
Web oficial de Maite Carranza: https://maitecarranza.com/
●
El fruit del baobab a la revista La
finestra digital: https://www.lafinestradigital.com/2013/08/06/el-fruit-del-baobab/
●
El fruit del baobab al Club de lectura
Tardes literàries: http://bibliotecamanueldepedrolo.blogspot.com/2018/10/tardes-literaries.html
●
El fruit del baobab (bibliotràiler): https://youtu.be/wXsjDgv3Ez0
●
“Eradicar la mutilació genital femenina”, article a VilaWeb: https://www.vilaweb.cat/noticies/erradicar-la-mutilacio-genital-femenina-xavier-montanya-nenes-ablacio-clitoris/
●
Llibres de Maite Carranza a la Xarxa de Biblioteques: http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=carranza%2C+maite&searchscope=171&submit=Cercar
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada