Club de lectura
CELLER DE LLETRES
El fill de l’acordionista de Bernardo
Atxaga
(traducció: Pau Joan
Hernàndez)
● Tertúlia de divendres 12 de febrer de 2021
El setembre de 2018 en el Club de lectura Celler de lletres vam comentar Patria, de Fernando Aramburu, i ja en
aquell moment, com a conductora, em vaig plantejar que seria interessant
programar, per a més endavant, una novel·la que també es mou al voltant del
conflicte armat a Euskadi, El fill de
l’acordionista de Bernardo Atxaga, amb la idea d’apreciar dues visions
diferents d’aquest plantejament temàtic.
La intenció no era establir una comparativa entre ambdues obres, sinó
poder valorar, precisament, la importància de la veu narradora i del punt de
vista adoptat en el moment de la creació literària, ja que aquests aspectes són
els que marquen el to de la novel·la.
La trobada l’hem hagut de celebrar de nou per videoconferència i les
clubaires que s’han pogut connectar han compartit la seva valoració lectora en
una primera ronda d’opinions. Una primera ronda que ha estat plenament positiva
en la seva majoria. Com a molt, si s’ha remarcat algun aspecte concret que no
ha satisfet al cent per cent, aquest seria, per part d’un parell de membres del
club, les descripcions detallades que ens ofereix l’autor.
Referent a aquestes descripcions alguna veu ha comentat que en algun
passatge li han resultat sobreres o gratuïtes. Però, com sol passar en aquests
casos, allò que a unes lectores no ha complagut, a d’altres els ha entusiasmat.
Just per aquest motiu i a pesar de les dificultats amb què ens anem trobant en
l’actualitat, ens continuem reunint, mes rere mes, per celebrar el nostre club
de lectura: la riquesa de compartir i debatre és un bé escàs que cal preservar.
Hem considerat que, malgrat focalitzar l’acció en el seguiment de la vida
de David, que és el fill de l’acordionista que dona títol a l’obra (una
designació, però, que a ell li pesa), es tracta d’una novel·la coral perquè ens
mostra el dibuix de la societat basca en uns anys molt complicats (des dels
cinquanta fins als setanta del segle passat). Un retrat que, alhora, explica el
franquisme vist des de la perspectiva dels fills d’aquells que van lluitar a la
guerra del 36: els hereus d’una situació en la qual es van implicant i que, com
ha comentat una clubaire, uns ho fan amb ple coneixement i d’altres s’hi troben
immersos.
A parer de les clubaires també ha estat
interessant el reflex de la vida rural que el protagonista estima i per la qual
se sent atret des de menut: és una de les seves primeres mostres d’amor per la
terra. Un estil de vida que li aporta el contacte amb els anomenats “pagesos
feliços”, persones tan diferents a les del seu cercle habitual i proper i que,
alhora, l’omplen més. És ja de ben jove quan comença a adonar-se de les
diferències lèxiques entre un i altre grup, la utilització d’un vocabulari
distint en un o altre sector. I aquest serà l’inici del seu amor per la
llengua. Un aspecte, per l’altra banda, que més endavant, quan viu al ranxo de
Califòrnia, intenta traslladar a les seves filles tot enterrant paraules en
èuscar en les caixetes de llumins. Per preservar la memòria.
I és que la memòria és un altre dels grans temes que trobem a la novel·la
i que hem comentat en diverses ocasions al llarg de la tertúlia. Perquè David,
en veure que el món que ell coneix és a punt de desaparèixer, escriu el seu Memorial, una narració que recull les
seves vivències i que el seu amic Joseba convertirà en novel·la. Aquest joc de
metaliteratura, aquest recurs dels palimpsest, ha estat considerat com un gran
valor narratiu perquè ens permet apropar-nos a la vida de David des de dues
perspectives, tot disposant, en ocasions, de la versió recordada i de la versió
ficcionada.
Tot parlant, també, de l’estructura narrativa amb què l’autor ens
presenta la història de la novel·la, aquesta alternança sovintejada entre
passat i present, aquest joc continu de l’ús del flashback, també ha estat
valorat positivament. De fet una clubaire ha comentat que gràcies a ell la
lectura va obrint moltes i diverses expectatives.
Més enllà d’aquesta alternança entre passat i present s’ha remarcat
l’estil d’escriptura sense la divisió en capítols “clàssics”. I també s’ha
considerat que hi ha un punt d’inflexió, un moment en què es produeix un canvi
que, majoritàriament, ha estat considerat una mica brusc: quan tot d’una trobem
David ja immers en la lluita activa al costat, entre d’altres, de Joseba. En
aquest sentit també hem ressaltat que és just en aquest moment quan David
comença a compartir el protagonisme amb el seu amic Joseba. O si ho preferiu,
quan Joseba inicia el seu paper com a amic de l’ànima de David, un rol que, de
fet, ja havia estat insinuat en base a les llistes de “persones estimades” que
elabora David quan és nen o adolescent.
També hem assenyalat l’ús d’una simbologia que ens permet ubicar-nos en
una època ben concreta només amb l’esment d’un objecte precís, com seria el
cas, per citar un exemple, de l’antiga llibreta escolar “goril·la”. I al costat
d’aquest aspecte, d’altres que ben sovint prenen força o protagonisme: la
història de “l’americano”, l’existència de l’amagatall, la capacitat d’entendre
amb els segons ulls, els silencis, l’amistat incondicional, l’amor, la família,
fins i tot el sentiment de culpa... Tot plegat va configurant aquest entramat
que es mou al voltant de la vida de David però que, alhora, exposa altres
existències ben riques i interessants.
I per anar acabant comentar que frases com “mai no va ser més a prop del
paradís que quan va viure en aquest ranxo”, “la vida és el més gran, qui la
perdi ho ha perdut tot”, són algunes de les que hem llegit en veu alta per
remarcar la bellesa i el missatge que aconsegueix transmetre l’autor. Per tant,
i en resum, El fill de l’acordionista
de Bernardo Atxaga és una novel·la ben recomanable per programar en clubs de
lectura.
● L’autor
Bernardo Atxaga és el pseudònim de l’escriptor basc José Irazu Garmendia
(1951). Llicenciat en Econòmiques per la Universitat de Bilbao, és membre de la
Reial Acadèmia de la Llengua Basca i, sobretot, un apassionat de la literatura
que ha demostrat, amb les seves obres, que es pot ser universal escrivint en
eusquera.
De fet és l’escriptor en llengua basca més traduït i premiat de tots els
temps, i entre els diversos reconeixements obtinguts podem ressaltar: el Premi
Euskadi (1989, 1997, 1999), el Premi Nacional de Narrativa (1989), el Premi
Milepages (1991), el Premi Tres Coronas de los Pirineos Atlánticos (1995), el
Premi Eusko Ikaskuntza (2002), el Premi Cesare Pavese de Poesia (2003), o el
Premi de la Crítica Española (1978, 1985, 1988, 1993, 2003).
La seva entrada a la literatura va tenir lloc el 1972, amb un text en una
antologia d’escriptors bascos. Quatre anys més tard publicaria el seu primer
relat, Ziutateak (Sobre la ciutat), i un parell d’anys
després la seva primera antologia poètica,
Etiopia (Etiòpia).
En novel·la podem destacar: L’home
sol (1993), on un grup terrorista que acaba de cometre diversos atemptats
al País Basc busca refugi en un hotel als afores de Barcelona; Aquells cels (1995), centrada en
l’experiència d'una dona basca que acaba de sortir de la Presó Model de
Barcelona; El fill de l'acordionista
(2003), novel·la que tractarem en el nostre club de lectura; i Set cases a França (2009), novel·la que
fuig de la crònica melangiosa o de la denúncia vehement i busca, a través de
l’humor i l'aventura, la metàfora que parli del costat sinistre del nostre món.
També ha escrit teatre, literatura juvenil, i narrativa curta. En aquest
darrer gènere cal ressaltar Obabakoak
(1988), un conjunt de relats situats majoritàriament a Obaba, una petita
localitat basca completament inventada i on la fantasia i la realitat es
confonen.
● L’obra
La novel·la s’inicia quan Joseba, un dels personatges principals, recorda
una anècdota de setembre de 1957, quan encara era un nen: va fer que David
–amic, company de classe, i l’altre personatge principal–, toqués l’acordió a
l’escola del poble (País Basc). Perquè David era aquest “fill de
l’acordionista” que s’esmenta en el títol. Però en el moment de fer aquesta
evocació ens trobem en el mes de setembre de 1999. Han passat quaranta-dos anys
i Joseba és a Califòrnia, al ranxo del seu amic David, perquè aquest acaba de
morir. A partir d’aquest passatge començaran a succeir-se tot un seguit
d’informacions, històries i nous personatges que consolidaran la narració del
que ha estat la vida de David.
Hi trobem la infantesa, amb una sincera predilecció per apropar-se al món
rural; la joventut, amb els dubtes i les descobertes sobre tot el que va passar
al poble durant la guerra i, més endavant, amb un clar compromís polític i
activista. La maduresa, ja a Califòrnia i al costat de la seva parella, Mary
Ann, amb qui construeix la seva família.
Però David mor massa jove i deixa unes memòries escrites: Memorial. Les que el seu amic Joseba,
excompany de lluita, llegeix i converteix en novel·la. Per tant cal remarcar,
en aquest sentit, que El fill de
l’acordionista el que planteja és un joc metaliterari perquè podríem
considerar que ens mostra un palimpsest, és a dir, un text escrit al damunt
d'un altre. I Joseba tractarà el Memorial
amb tacte i respecte perquè va ser escrit, originàriament, per una persona
estimada. D’aquesta manera el lèxic tindrà una enorme importància en la
novel·la, pel que acabo de comentar, però també per l’homenatge que David ret
en tot moment a la "vella llengua" (l'èuscar).
L’amor a la terra i a la llengua serà un dels temes que apareixen al
llarg de la lectura, com també ho serà la memòria històrica, l’enyorança,
l’amistat, l’amor, la família, la mort... I tot plegat amb una estructura
narrativa que es mou en un continu joc de flashback i que ens presenta els fets
en base a petites peces d’un trencaclosques que anem confegint a mesura que
llegim.
Altres dades
● Web
oficial de Bernardo Atxaga: https://www.atxaga.eus/es
● Bernardo
Atxaga a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Bernardo_Atxaga
● Sobre
l’adaptació cinematogràfica de la novel·la, a la Viquipèdia: https://es.wikipedia.org/wiki/El_hijo_del_acordeonista_(pel%C3%ADcula)
● Sobre
El fill de l’acordionista al
suplement Cultura, El País: https://elpais.com/diario/2004/06/06/cultura/1086472804_850215.html
● El fill de l’acordionista (novel·la) al
Catàleg Aladí: http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=t&searcharg=fill+de+l%27acordionista&searchscope=171&submit=Cercar
● L’adaptació
cinematogràfica al Catàleg Aladí: http://aladi.diba.cat/search~S171*cat/?searchtype=t&searcharg=hijo+del+acordeonista&searchscope=175&sortdropdown=-&SORT=D&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=tfill+de+l%27acordionista
Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.weebly.com
