Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ llegeix i comenta
Una qüestió personal de Kenzaburô Ôe
(traducció: Albert Nolla)
●
Tertúlia de divendres 9
d’abril de 2021
Vagi per endavant, abans d’entrar de ple en el breu resum de
la tertúlia al voltant de la novel·la Una
qüestió personal, de Kenzaburô Ôe, que es tracta d’una lectura
trasbalsadora perquè sotraga el lector amb gran intensitat. Per una banda per
la història que s’hi narra, on anem seguint l’evolució dels pensaments,
reflexions, reaccions i actituds del protagonista, Bird. Però també, i això cal
ressaltar-ho com a lloança, per la mestria de l’escriptura d’aquest autor, que
aconsegueix, tal com hem comprovat al llarg de la sessió del club, que el
lector es mantingui fidel i continuï avançant pàgina rere pàgina a pesar de
l’agitació emocional que provoca.
En una primera ronda de valoracions hem pogut constatar justament el que acabo de descriure. Val a dir que en alguns casos ha costat una mica entrar en la novel·la perquè, ja d’un bell inici, sobta l’actitud de Bird. En aquest sentit també s’ha apuntat que coneixem i entenem més el personatge per tot allò que fa i no pas per tot allò que pensa, ja que contínuament es mou entre els dubtes i la inseguretat.
Encara mantenint-nos en aquesta primera ronda de valoracions
cal ressenyar una de les opinions, potser la més contundent quant a rebuig vers
la història i, alhora, considerant el gran valor de la novel·la. Perquè una de
les clubaires ha exposat que es tractava d’una lectura profundament
desagradable però que això no treia el fet de destacar el fantàstic retrat que
l’autor ens exposa de totes les negrors de l’ànima.
Cap al final de la tertúlia, quan ja havíem debatut a bastament sobre la novel·la, hem provat de fer una aproximació empàtica cap a Bird i intentar explorar quins sentiments ens despertava. I ha estat força interessant perquè aquests anaven des de l’aversió i la incomprensió fins a la llàstima i la pena, perquè el veiem com un personatge torturat, tot passant també per la curiositat que arriba a despertar.
Tornant a aspectes més generals, hi ha altres personatges
que també han merescut formar part del gruix de la nostra tertúlia. Per exemple
els sogres de Bird, que ja des del moment en què esclata el conflicte, en
néixer el fill, sembla que siguin incapaços de fer-li costat. Ella, la sogra,
mostra un clar sentiment de vergonya pel que la situació implica de fracàs, i
això ho hem recolzat amb l’aportació d’una clubaire que coneix prou la cultura
japonesa, i ha apuntat que aquesta por al fracàs es troba molt inserida en la
societat. I quant al sogre ens ha sobtat que en conèixer la malaurada notícia
sobre la situació del nounat només reaccioni oferint beguda a Bird, tot tenint
present els problemes d’alcoholisme del personatge (un altre referent que ens
trasllada a uns dels grans conflictes de la societat nipona actual). I encara
en el marc familiar destacaríem el nimi paper de la dona de Bird.
Altres personatges que hem treballat al llarg de la trobada han estat, per una banda, l’equip mèdic que s’encarrega de la criatura, un grup de científics que en ocasions ens han semblat d’una fredor i antipatia dignes de destacar com a crítica a un sistema que es regeix per unes normes poc humanitàries. I per l’altra banda, òbviament, l’amiga de Bird, Himiko, una noia amb un passat tràgic on hi destaquen elements com el suïcidi i l’avortament, i que tot i ser qui acull Bird en aquests moments crucials de la seva vida, ella també es troba en una situació emocional –i quasi ens atreviríem a dir que psicològica- delicada. Amb tot, entenem que Bird acut a Himiko en un intent desesperat de fugir del present tot amagant-se en un passat idíl·lic però irreal.
La veritat és que encara queden molts temes per exposar en aquest breu resum. Perquè també s’ha destacat el ritme narratiu, l’agilitat de l’escriptura, l’ús abundant de comparacions –la majoria d’elles relacionades amb el món animal. S’ha remarcat, per tal de comprendre algunes actituds i reaccions, la importància de l’època en què es va escriure la novel·la i, evidentment, l’època a què fa referència la història exposada; es tracta de la mateixa: els anys seixanta. I ha estat interessant el debat al voltant del desenllaç de l’obra perquè si bé apareix amb certa precipitació i amb una mena de final feliç que ens aboca a una intencionalitat moralitzant, també és cert que, segons hem considerat, potser el final pròpiament dit és el menys important de la novel·la.
Les referències literàries i d’altres que concerneixen a
fets històrics; altres temes com la no comunicació, el sexe en totes les seves
facetes possibles, la solitud, la falta d’estimació... Encara podríem continuar
ressenyant les diverses aportacions que han anat apareixent al llarg de la
tertúlia, però en definitiva la conclusió és que malgrat Una qüestió personal, de Kenzaburô Ôe, és una novel·la amb una
temàtica dura, paga la pena entrar-hi.
●
L’autor
Kenzaburô Ôe (Ôse, illa de Shikoku, 1935), guanyador del premi Nobel de literatura l’any 1994, és un escriptor japonès reconegut internacionalment com un dels més importants i influents de la postguerra. Es va llicenciar en literatura francesa per la Universitat de Tòquio (1959) i es va doctorar amb una tesi sobre l’obra de Sartre.
Famós pels seus relats poderosos sobre els bombardeigs d’Hiroshima i Nagasaki i per la seva lluita personal per acceptar la discapacitat mental del seu fill, l’Acadèmia Sueca va elogiar “la seva força poètica [que] crea un món imaginari on la vida i el mite es condensen per formar una imatge desconcertant de la condició humana avui en dia.”
Els crítics consideren que els seus relats i novel·les s’ocupen de les diverses problemàtiques de la societat contemporània, tractant-les des d’un humanisme crític. Per altra banda tendeix a oferir imatges poètiques que es barregen amb les seves reflexions de caire gairebé metafísic, i tot plegat amb un estil directe construït amb frases breus però contundents.
A
més del títol que tractarem en el nostre Club de lectura, Una qüestió personal, en català tenim La presa, novel·la fundacional del món literari de l’autor que va
ser guardonada amb el premi Akutagawa l’any 1958. En castellà disposem, entre
d’altres, de títols com ¡Adiós, libros
míos!, on el protagonista, Kogito Choko, un escriptor de reputació mundial
i àlter ego de l’autor és ferit de gravetat en una manifestació i durant la
convalescència evoca el que ha estat la seva vida; Arrancad las semillas, fusilad a los niños, en la qual una banda de
delinqüents són abandonats en un poble quan els habitants fugen en declarar-se
una epidèmia; i Muerte por agua,
novel·la en la qual trobem de nou l’àlter ego de l’autor, l’esmentat Kogito
Choko, que rep de mans de la seva germana un bagul amb cartes del pare difunt.
●
L’obra
Bird, el protagonista d’aquesta història que ens ofereix l’escriptor japonès Kenzaburô Ôe, duu aquest malnom (bird: ocell) des dels quinze anys i obeeix al seu aspecte físic. L’autor ens el descriu com un jove prim i escanyolit com un ocellet.
Però tot just en llegir les primeres pàgines de la novel·la podrem copsar que aquesta definició s’extrapola vers el caràcter, perquè Bird no viu còmode amb el seu present, però no té forces per alçar el vol ni per piular: el jove protagonista sempre ha tingut el somni de viatjar a l’Àfrica, però més que un somni aquesta idea és una vana il·lusió; el seu matrimoni sembla sumit en un etern avorriment, però no es planteja ni tan sols on rau el problema; a nivell professional, tot i haver abandonat els estudis, gaudeix d’una feina segura en una acadèmia de Tòquio (treball, per altra banda, que li va aconseguir el sogre), però ell no havia aspirat mai a ser mestre.
Sigui com sigui i tot d’una, Bird haurà de començar a reaccionar davant els esdeveniments. Davant la vida. Perquè totes aquestes estructures que, malgrat l’estabilitat, a ell li proporcionen enuig i cansament, s’esbotzen quan el seu primer fill neix amb una hèrnia cranial. És en aquest punt quan es produeix la davallada moral i física de Bird, i és en aquest punt quan no té més remei que acceptar les seves pors i prendre decisions.
La primera decisió serà respondre’s sobre una qüestió que es mou en el terreny de l’ètica i la moral: vol que la criatura visqui o prefereix que mori ara que és un nounat de dies? Una altra decisió serà al voltant del seu matrimoni: si han quedat ancorats en un espai tediós i buit, no fora millor separar-se? I així tot un seguit de plantejaments als quals haurà de fer front i, potser per primer cop a la seva vida, posicionar-se.
Bird és l’antiheroi que lluita contra el seu destí; és la víctima que planteja al lector reflexions que poden semblar-nos amorals. És, en definitiva, el personatge polièdric d’una novel·la intensa i corprenedora.
Altres dades
● Kenzaburô Ôe a la
Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Kenzabur%C5%8D_%C5%8Ce
● Ressenya de la novel·la
(per Pere Calonge): https://www.edicions1984.cat/wp-content/uploads/2018/07/exlibris_calonge_oe.pdf
● Sobre l’edició de la
novel·la (Vilaweb): https://www.vilaweb.cat/noticia/4040594/20120916/edicions-1984-publica-questio-personal-novella-destacada-kenzaburo-oe.html
● Entrevista a Kenzaburô
Ôe (youtube): https://youtu.be/o9_gamHX6mA
● Obres en català de
Kenzaburô Ôe al Catàleg Aladí (Xarxa de Biblioteques): http://aladi.diba.cat/search~S1*cat/X?SEARCH=a:(oe%2C%20kenzaburo)&searchscope=171&SORT=AX&l=cat&m=a
● Obres en castellà de Kenzaburô Ôe al Catàleg Aladí (Xarxa de Biblioteques): http://aladi.diba.cat/search~S1*cat/X?SEARCH=a:(oe%2C%20kenzaburo)&searchscope=171&SORT=AX&l=spa&m=a
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada