Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ L’última humiliació, de Rea Galanaki
(traducció: Mercè
Guitart)
●
Tertúlia de divendres 14
de gener de 2022
Encara no havíem comentat cap novel·la procedent de la
literatura grega en el Club de lectura Segona fermentació, i val a dir que si
el resultat ha de ser sempre com el que hem compartit a la tertúlia d’aquest
mes de gener, paga la pena fer noves incursions. Perquè L’última humiliació, de Rea Galanaki, ha rebut una bona valoració i
les clubaires han gaudit amb la seva lectura.
Però a partir d’aquesta premissa també cal remarcar que un
dels aspectes comentats ja a l’inici de la trobada ha estat l’existència de
diverses capes o plantejaments de lectura, de manera que algunes lectores s’han
fixat més en el contingut polític, d’altres han ressaltat l’ambientació
històrica, i unes altres han prioritzat les relacions entre els personatges
–sobretot entre Tirèsia i Nimfi. I el que sí hem constatat és que en base a la
profusió de dades sobre mitologia, literatura clàssica grega i història
contemporània d’aquest país, si el lector o lectora que s’endinsa en aquesta
narració té coneixement, ja de bell antuvi, d’aquestes referències esmentades,
potser pot gaudir molt més de la lectura.
Un altre detall en el qual hem coincidit ha estat la
dificultat de submergir-nos en la novel·la només començar-la. Això és així
perquè el primer capítol, de tot just set pàgines, està narrat en segona
persona i, a més, manté cert aire eteri tot fent referència a un edifici del
qual ens descriu els seus estadants. Més endavant hem apuntat l’opció que
aquesta segona persona esdevé un símil de la típica veu de l’oracle de les
tragèdies clàssiques gregues. I és que, això també ho hem valorat unànimement, L’última humiliació té tots els
ingredients per constituir-se com una tragèdia grega contemporània.
Encara comentant l’ús de la segona persona en el primer
capítol, cal aclarir que aquest plantejament narratiu apareix en altres
capítols, de manera que la novel·la avança combinant l’ús de la segona i de la
tercera persona. I en aquest sentit les valoracions han estat diverses, perquè
algunes clubaires s’han trobat còmodes amb aquest recurs per part de l’autora,
i en canvi a d’altres no els ha fet el pes perquè han considerat que no aporta
res que justifiqui aquesta oscil·lació. Sigui com sigui, el que sí hem destacat
ha estat la mestria i saviesa de Rea Galanaki per moure tota aquesta
complexitat narrativa amb agilitat i, alhora, mostrant-nos tots els sentiments
i reflexions dels personatges.
Ja que esmento els personatges cal dir que tots mostren una
certa evolució psicològica –evolució que potser no sempre hem valorat com a
bona. Hem destacat l’enfrontament de caràcters que podem copsar entre Takis i
Orestes; també el retorn a la llar –als orígens– que significa per a Katerina
la decisió que pren; fins i tot la importància d’un personatge com Iasmín, que
ve a reflectir el món dels immigrants i les seves dificultats per subsistir –a
causa del racisme, de la xenofòbia. Però per damunt de tots ells destaquen les
dues protagonistes de la novel·la: Tirèsia i Nimfi. Dos personatges
entranyables, rodons, que arrosseguen, cadascuna d’elles, una càrrega amb el
pes de la culpa i/o de la decepció; dos personatges que ens permeten ampliar el
camp de visió de la societat grega i, des de la contemporaneïtat dels fets
narrats a L’última humiliació,
traslladar-nos a la revolta de la Universitat Politècnica d’Atenes de 1973, tot
establint el possible lligam amb la crisi dels darrers anys i, alhora,
l’explicació de la violència de les manifestacions –en base, hem considerat, a
un tancament fallit d’alguns fets del passat.
Ha estat una lectura exigent, però
també rica i molt interessant, que ens ha permès moure’ns entre somnis, esperits
i mites, tot trepitjant de peus a terra i valorant la història més recent de
Grècia. I tot plegat acompanyat, com he indicat més amunt, de dos personatges
entranyables. Una bona manera de començar el 2022.
 |
| Rea Galanaki |
●
L’autora
Escriptora grega (Creta, 1947), va estudiar Història i
Arqueologia a la Universitat d'Atenes durant la dictadura. La seva obra abraça
la publicació de novel·les, contes, assaigs i llibres de poesia, i ha estat
guardonada dues vegades amb el Premi Nacional de Literatura de Grècia.
En el camp de la novel·lística podem destacar, entre
d’altres títols, The life of Ismail Ferik
Pasha, I shall sign as Loui, Eleni or Nobody (publicada en castellà
per editorial Metáfora: Helena o Nadie), The Century of Labyrinths, Silent deep sea, o per esmentar la que
tractarem en el nostre club de lectura The
last humiliation (publicada en català per Tigre de Paper: L’última humiliació). Totes elles l’han
consolidat com una de les principals novel·listes gregues de l’actualitat.
Ha treballat temàtiques com la doble identitat, la
impossibilitat dels nostos (retorn,
regrés), el significat de la nacionalitat o feminitat de la història mateixa...
I a aquestes matèries cal afegir alguns dels temes centrals de la seva
narrativa dels darrers anys: el ressorgiment del racisme, del feixisme, i la
crisi i els canvis socials contemporanis. El seu estil d’escriptura és reflexiu
però alhora sensible, i és considerada com la renovadora de l'anomenada
novel·la històrica.
S’han publicat diversos assajos crítics al voltant de l'obra
de Rhea Galanaki, no només a diaris i revistes de literatura gregues, sinó
també, entre d'altres, a Le Monde i Le Soir. Les seves novel·les s’han traduït
a nombroses llengües: anglès, francès, alemany, italià, holandès, txec, suec,
turc, àrab, xinès...
●
L’obra
Teresa i Theonomfi són dues dones grans a qui la vida i la
crisi –cal situar-nos en la fallida econòmica grega de 2008 i les repercussions
socials que comporta– han apartat de la circulació i viuen, o sobreviuen, en un
pis tutelat. Curiosament, en aquesta nova etapa de la seva vida ambdues s’han
canviat el nom: Teresa es fa dir Tirèsia, tot feminitzant el terme amb què
s’anomenen els endevins, i Theonomfi es fa dir Nimfi. Comparteixen el pis amb
Katerina, una parenta llunyana de Nimfi que s’encarrega de fer-los el menjar i
acompanyar-les si en alguna ocasió han de sortir al carrer. També reben de tant
en tant la visita de Danai, l’assistent social; Iasmín, que hi va per fer la
neteja un cop a la setmana; i el patriarca, el metge que té cura d’elles.
A més d’aquests personatges que conformen el nucli que entra
i surt del pis de manera habitual, també tenim com a destacats el fill de
Nimfi, Orestes, un jove rebel i activista, i el fill de Katerina, Takis, a qui
cal situar a l’extrem oposat de la ideologia de l’esmentat Orestes.
Però Tirèsia i Nimfi, malgrat ser dues dones grans que es
troben apartades de la vida per la duresa de la problemàtica social i, també,
per les seves circumstàncies personals, ja que totes dues arrosseguen un passat
ple de remordiments i enyors, anhelen sentir-se lliures. Més Tirèsia que no pas
Nimfi. I un dia maquinen i duen a terme un pla per sortir del pis sense permís
i sumar-se a les manifestacions que omplen els carrers d’Atenes. Amb tot, les
seves expectatives difereixen força de la situació en què acabaran trobant-se,
i a l’hora de tornar a casa seran incapaces de recordar el camí.
A través de la seva vivència, de les noves relacions que
estableixen, dels somnis, dels records que omplen el seu dia a dia i que sovint
ens traslladen als fets de la revolta de la Politècnica del 1973, durant la
dictadura dels Coronels, l’autora ens exposarà temes com la nostàlgia i
l’enyor, la culpa i el penediment, l’èxit i el fracàs, la passió i la cultura,
la llibertat i el silenci, i potser per damunt de tots ells l’amor i l’amistat.
Altres dades
●
Rea Galanaki a la Wikipedia (en anglès): https://en.wikipedia.org/wiki/Rhea_Galanaki
●
L’última humiliació, ressenya al setmanari
cultural El Temps: https://www.eltemps.cat/opinio/8185/lultima-humiliacio
●
Entrevista al diari Ara: https://www.ara.cat/societat/rea-galanaki-poques-vegades-debils_129_3034412.html
●
Obres de Rea Galanaki al Catàleg Aladí: http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=galanaki+&searchscope=171&submit=Cercar
Sílvia
Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada