22 de setembre 2022

Encetem el nou curs del Club Celler de Lletres

 Club de lectura CELLER DE LLETRES

País íntim de Maria Barbal

Tertúlia de divendres 16 de setembre de 2022


Iniciar el curs 2022-2023 del Club de lectura Celler de lletres amb una novel·la de Maria Barbal és gairebé sinònim d’èxit assegurat. Això és el que vaig pensar en programar País íntim en la nostra llista de lectures compartides, i això és el que es pot deduir de la trobada que hem tingut aquest mes de setembre: País íntim ha estat una lectura interessant i enriquidora.

 

Però anem a pams. En primer lloc totes les clubaires, o la immensa majoria, hem constatat que aquesta obra reclama una lectura pausada, demana que entris en ella disposada a penetrar en una història plena de matisos, de comportaments que es mouen entre l’obediència a allò que cal fer i el desig de trencar amb aquests motlles i, sobretot, requereix una especial atenció en el lèxic, les frases fetes, la riquesa de paraules amb què se’ns mostra la història i els personatges.

 

Es tracta d’una novel·la que ens exposa la vida de Rita Albera des que és una nena fins que es converteix en una dona adulta. Però més enllà d’aquesta biografia del personatge en tenim una altra, de vida; una vida que clama ser també la protagonista de la narració: la de la seva mare Teresa.

 

Ambdues dones, ambdós personatges, avancen quasi a la par. En el cas de Rita, a ella pertany la veu narradora. En el cas de Teresa, a ella s’adreça aquesta mena de diàleg a una sola veu: el que dedica Rita a la mare en el seu intent de comprendre, d’entendre l’actitud, el comportament i la relació que durant tota la vida va existir entre elles.

 

Aquest recurs estilístic de la primera persona adreçada a un “tu” que esdevé un altre personatge, gairebé protagonista al costat de Rita, ha estat a bastament lloat i aplaudit per part de les clubaires i, hem considerat, és un dels grans encerts de l’estructura de la novel·la.


 

Però a més, al llarg de la història que es desenvolupa a País íntim també trobem altres aspectes que cal ressaltar, a banda d’aquesta vida intensa, emocionalment parlant, de la Rita. Em refereixo, tal com s’ha indicat durant la nostra sessió, a matèries com l’evolució del rol de la dona al si de la societat i al llarg d’uns anys que abracen, aproximadament, des de l’època de postguerra fins a les darreries dels segle vint. I de bracet d’aquesta temàtica, tot extrapolant les dades que van desfilant davant nostre durant la lectura, tenim un retrat explícit dels nostres darrers cinquanta anys d’història.

 

Tot i que País íntim aporta aquestes dues línies narratives -la història àmplia i la història de la protagonista-, val a dir que nosaltres ens hem quedat, sobretot, amb aquesta relació matern-filial tan complexa. Una relació que algunes clubaires han qualificat de castradora, d’altres han comentat que les ha fet patir, d’altres que s’han emocionat, algunes han creat una clara aversió vers el personatge de la mare, i fins i tot algunes han considerat que la mare es trobava ancorada en una obsessió i havia creat una cuirassa per tal que la vida no li tornés a fer mal. Perquè la història que arrossega Teresa, la mare de Rita, és una de tantes històries de guerra i postguerra que, tal com s’ha comentat, fins i tot avui en dia mantenen, en alguns cors, la cremor de la sofrença patida.

 

Per l’altra banda, i en contraposició a aquesta mare que sembla no voler evolucionar, no tenir cap intenció de provar de superar allò que li va tocar viure, tenim personatges femenins frescos i més atrevits, com seria el cas de Montserrat, però sobretot de Veva, un referent de la dona alliberada, o de la dona que viu amb aquesta intencionalitat durant l’època que he esmentat abans, malgrat els prejudicis a què s’ha enfrontar.

 

De tot plegat, el que principalment hem remarcat ha estat la bellesa d’alguns fragments, a pesar de la duresa d’algunes de les vivències (insisteixo: emocionalment parlant), i el concepte que podem extreure, després de la lectura de la novel·la, d’aquest país íntim que tothom duu i manté amb ell. Una imatge que ens ha agradat en especial.

 

Maria Barbal













  • L’autora

Escriptora catalana (Tremp, 1949), va viure la infantesa i primera joventut al Pallars, d’on va marxar per anar a Barcelona i continuar estudis de batxillerat, i on va acabar estudiant Filosofia i Lletres per dedicar-se, posteriorment, a l'ensenyament.

 

S’inicia en el món de l’escriptura amb poemes i narracions, fins que li arriba l’èxit amb la seva primera novel·la: Pedra de tartera (entre d’altres guardons: premi Joaquim Ruyra 1984). A partir d’aquest moment alterna professió, escriptura i maternitat, i en aquests moments la seva producció aplega novel·la, contes per a adults, col·laboracions a la premsa i contes infantils, tot i que és en la novel·la on la mateixa autora reconeix que se sent més còmoda.

 

En aquest gènere, a més de l’obra ja esmentada, cal destacar: Càmfora (Premi Nacional de Literatura Catalana 1993, Premio de la Crítica Literaria de Narrativa Catalana 1993, i Premi de la Crítica de Serra d'Or 1993); Carrer Bolívia (premi Cavall Verd-Blai Bonet de narrativa 2000); País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005); Tàndem (Premi Josep Pla de narrativa 2021); Bella edat; Emma; En la pell de l’altre; A l’amic escocès, i d’altres.

 

En les seves darreres obres de ficció ha començat a tractar temàtiques allunyades del que els crítics consideren que és el seu món literari: els records d’infantesa en un medi rural. Però malgrat aquest canvi, la seva narrativa continua mantenint sempre, com a característica inherent de la seva escriptura, el gust per la paraula.

 

  • L’obra

És aquesta una de les novel·les anomenades del Pallars, una de les narracions on Maria Barbal ens ofereix una història a cavall entre la comarca esmentada i la ciutat de Barcelona. Dos mons ben diferenciats i quasi oposats. Veurem la protagonista, Rita Albera, viure entre aquestes pàgines des de la infantesa i adolescència fins a la joventut i maduresa, i a poc a poc s’anirà convertint en un personatge complet, rodó, perquè copsarem les seves emocions, les contradiccions a què l’aboquen, la bondat, l’espontaneïtat...

 

Però per damunt de tot el que cal ressaltar de País íntim és el diàleg constant que Rita té amb la seva mare, Teresa. No en va, a la ressenya de la coberta del llibre ja se’ns indica que “La Rita es demana per què la mare, si l’estima, la fa patir.” De fet Teresa, la mare, és l’altra gran protagonista de la novel·la: una dona treballadora plena de dubtes, una dona lluitadora que pertany al bàndol perdedor de la guerra.

 

La seva relació, les seves converses i enfrontaments, els seus intents d’apropament, tot plegat és un artifici molt ben elaborat i treballat per mostrar-nos un retrat de la història recent del nostre país, viscut des de ben endins, tant de la terra com de l’essència de l’ànima humana. Perquè la Guerra Civil i la postguerra hi són presents, en aquesta història, i són els elements a partir dels quals podem comprendre els mecanismes que mouen els personatges.

 

País íntim, escrit en primera persona sota la veu de la protagonista, la Rita, juga contínuament amb el ritme del pas del temps: en ocasions s’hi entreté, en d’altres tot succeeix amb rapidesa. I ens exposa temes de la literatura tan universals com l’amor i l’odi, la memòria i l’oblit, l’amistat, la renúncia, la família... Tot plegat amb un lèxic curós i precís que embelleix la narració.

 

Altres dades

 

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.weebly.com

a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)