En aquest assaig, "Jo sí, tu no. Una mirada crítica sobre el feminisme dominant", l’autora
analitza les connexions del feminisme dominant amb el capitalisme i el racisme,
i arriba a la conclusió que aquestes relacions poden acabar reforçant la
violència sexual contra les dones que no són blanques, de classe mitjana i
cisgènere. Les feministes blanques, segons l’autora, haurien d’eixamplar la
mirada i actuar contra les estructures patriarcals que sustenten i perpetuen
aquesta violència. Per tant, aquest assaig funciona com una reivindicació d’un
feminisme més interseccional, que tingui en compte a les dones racialitzades, a
les dones de classe baixa, les dones trans i, en definitiva, totes aquelles que
no formin part de la classe social benestant que sempre ha gaudit de més
privilegis socials i econòmics.
Phipps descriu el feminisme
dominant com “el feminisme públic angloamericà, i això inclou el feminisme que
predomina en els mitjans de comunicació. Inclou també el feminisme
institucional, el feminisme corporatiu i el feminisme de mesures polítiques
determinades; és la mena de feminisme que
tendeix a dominar en les universitats, els organismes governamentals,
les empreses privades i les ONG internacionals. (...) En altres textos se
l’anomena feminisme neoliberal o feminisme per a l’1%. El que pretén és
aconseguir poder dins del sistema actual en comptes de lluitar per posar fi a
aquest sistema.” Si el feminisme neix com una reivindicació i acció social i
política contra les violències i les opressions que s’exerceixen contra les
dones, ha de poder entendre i abraçar les necessitats i lluites de tots els
col·lectius de dones, no només les d’una certa part de la societat. Per això,
el feminisme ha de ser intrínsecament anticapitalista, antiracista i
transinclusiu, perquè moltes de les violències que reben les dones tenen a
veure també amb la classe social, el sistema econòmic i d’altres condicions
diferenciants com la identitat de gènere, l’orientació sexual o la cultura
ètnica. El feminisme proposa un canvi radical de les estructures opressores, i
s’adapta a un món canviant cada vegada més inclusiu i divers, on totes les
dones tenen els mateixos drets i llibertats.
Sobre l’autora:
Alison Phipps és professora de
sociologia a la Universitat de Newcastle (Regne Unit). És una sociòloga
política que s’ha centrat en l’estudi del gènere, sobretot en la teoria i la
política feministes, el cos i la violència i el capitalisme racial neoliberal.
Els seus camps de recerca són la violència sexual, el treball sexual, la
reproducció i les cultures institucionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada