16 de febrer 2023

Resum de la tertúlia del Club de lectura Celler de Lletres de febrer

 

Club de lectura CELLER DE LLETRES

Tarde, mal y nunca, de Carlos Zanón

    

·         Tertúlia de divendres 10 de febrer de 2023


La trobada del mes de febrer del Club de lectura Celler de lletres tenia aires de festival literari, perquè el llibre que ens aplegava, Tarde, mal y nunca, de Carlos Zanón, és l’obra amb que el nostre grup participarà en el Festival Vilapensa que se celebrarà a la població de Vilafranca del Penedès el proper mes d’abril. Un nou certamen del Vilapensa que enguany té, com a temàtica central, la mort.

 

El primer aspecte que hem posat damunt la taula ha estat la catalogació de la novel·la dins el gènere negre, i la majoria de clubaires han considerat que no hi encaixa. Això no treu que hàgim tingut en compte l’evolució que ha fet, sobretot en els darrers anys, el concepte sota el qual es col·loca aquesta etiqueta de gènere a una o altra obra. Però malgrat aquestes consideracions hem pensat que ens trobem més davant una obra de personatge, on el gran valor que tenim és la recreació d’aquests i les circumstàncies que els envolten i en base a les quals es mouen, que no pas davant una obra de gènere negre.

 

L’altre aspecte que ha sorgit de manera gairebé immediata ha estat precisament el concepte de la mort, perquè amb aquesta obra nosaltres assistirem a la trobada del Festival Vilapensa. I és que Tarde, mal y nunca s’inicia amb un assassinat... per tant, ja tenim una mort. I la pulsió de la mort hi és en tot moment, quasi podríem afirmar que amara tota la narració. Però... fins a quin punt és aquesta la idea central o essencial de la història que se’ns mostra?

 

Més enllà d’aquests plantejaments inicials, en la primera ronda d’opinions al voltant de la lectura també hem pogut copsar la diferent vinculació i empatia de les clubaires vers la lectura. A algunes la novel·la els ha enganxat i les ha atrapat per la temàtica i per la manera tan directe d’exposar els fets, les reflexions, i per pintar una realitat que és ben actual, que existeix ben a prop, i que sovint desconeixem. A d’altres, pel contrari, la lectura no les ha atrapat en cap moment i no han connectat amb cap dels personatges. I encara podríem esmentar un tercer grup que es mouria en una certa ambivalència o oscil·lació entre la valoració positiva –que hi és– i les reserves que tenen sobre l’empremta que els ha deixat aquesta lectura.

 

Hem parlat dels personatges. Tant dels que apareixen de manera més anecdòtica, com seria el cas de Jamelia, que ha despertat la simpatia de les lectores perquè obria una escletxa de llum i d’esperança en el microcosmos de la novel·la; o com seria el cas, per citar un altre personatge, de Rocío Baeza, una prostituta amb una història dura i una vivència crua al darrere.

 

En un altre grup estarien els personatges que marquen l’evolució de la història, i aquí tindríem Tiffany, de qui hem considerat que pot arribar a ser més roïna que el personatge més mesquí de tots els que passen per davant els nostres ulls: Tanveer. I és que al voltant d’aquest darrer ens hem plantejat si hi ha ningú, tant dins la història de ficció com fora –els lectors– que lamenti la seva mort (i no estic fent espòiler). I a més d’aquests dos tenim els germans Dalmau: Epi i Álex. D’aquests dos el que ens ha cridat l’atenció és l’aportació que fan a la història en base a reflexions i records, tot i que no a totes les clubaires els han acabat de convèncer aquests pensaments que són abocats entremig de l’acció.

 

Perquè un aspecte en el qual hem estat d’acord ha estat el del ritme trepidant. Amb tot, també aquest moviment constant dels personatges ha provocat diferents reaccions per part de les lectores. Algunes han valorat aquesta tècnica mitjançant la qual l’autor ens va exposant, gairebé al mateix temps, el que fan els dos personatges principals, i en canvi a d’altres els ha confós tanta oscil·lació entre l’un i l’altre. Sigui com sigui el germà gran, Álex, amb la seva malaltia mental, ens ha semblat el més equilibrat i l’únic capaç de confegir un relat i mantenir-lo durant tota la novel·la. Encara que estigui basat en una mentida.

 

Un altre aspecte a considerar ha estat la ubicació en un barri que no s’acaba de definir al cent per cent. Amb les descripcions que se’ns ofereixen podem imaginar més d’un barri de la ciutat de Barcelona, i alhora aquesta indefinició permet que la novel·la, allò que hi té lloc, es pugui extrapolar a altres barris d’altres ciutats.

 

Lligat amb aquest darrer comentari caldria tenir en consideració també l’estrat social al qual pertanyen els personatges de la novel·la. Una classe social que sobreviu en la misèria, que conviu amb la prostitució i la droga als carrers, i que per tot plegat es veu abocada a no valorar la pròpia vida perquè al seu voltant tot és foscor i manca d’oportunitats.

 

I encara em deixo altres comentaris que han anat sorgint. Però el que ara esperarem és la trobada del Festival Vilapensa per tal de poder escoltar què ens explica l’autor sobre el tema de la mort.

 

·         L’autor

Carlos Zanón

Escriptor barceloní en llengua castellana (Barcelona, 1966), la seva obra abraça sobretot poesia i novel·la, tot i que la dedicació a la música és l’altre gran focus de la seva producció.

 


En poesia cal destacar els reculls El sabor de tu boca borracha (1989; Menció Especial Premi Anthropos), Ilusiones y sueños de 10000 maletas (1996), En el parque de los osos (2001), Algunas maneras de olvidar a Gengis Khan (2004), Tictac tictac (2010), Rock’n’roll (2014), i Banco de sangre (2017).

 

I en novel·la podem remarcar les obres Nadie ama a un hombre bueno (2008), Tarde, mal y nunca (2009), No llames a casa (2012), Yo fui Johnny Thunders (2014), Taxi (2017), i Love Song (2022). Gran part de la seva narrativa ha estat traduïda a l’anglès, l’alemany, el francès, l’holandès, el grec i l’italià.

 

A partir de les seves novel·les s’ha començat a valorar el seu estil genuí, i la crítica n’ha remarcat l’herència de l'ètica dels perdedors que l'emparenta directament amb escriptors com Juan Marsé i Francisco González Ledesma.

 

El juny de 2017 va rellevar el desaparegut Paco Camarasa com a comissari del festival literari BCNegra, i aquest mateix any va rebre l'encàrrec d’escriure un nou volum de la sèrie Carvalho. L’obra resultant va ser Carvalho: problemas de identidad, publicada el 2019.

 

En l’actualitat col·labora com crític musical, articulista, i crític literari en diversos diaris, revistes i suplements culturals, com La Vanguardia, Babelia, El Punt-Avui, El País, El Periódico, Time Out Barcelona, Rock de Lux i Ruta 66.

 

·         L’obra

El bar de Salva, primer escenari que trobem a la novel·la, és un local sòrdid però honrat que acull una barreja de clientela: tot el ventall que també conforma el barri. Un barri que, malgrat poder ubicar en un punt concret de la ciutat de Barcelona, pot ser perfectament extrapolat a altres zones similars d’altres ciutats.

 

En aquestes primeres pàgines de Tarde, mal y nunca en el bar, a més de Salva, hi trobem Álex, un personatge que necessita medicar-se per evitar sentir veus i tenir visions. Però en iniciar-se la narració Álex està observant els dos individus que acaben d’entrar: Epi, el seu propi germà, i Tanveer Hussein, el col·lega d’aquest. Álex té molt clar que el fet que Epi i Tanveer tornin a anar junts no pot portar res de bo, com comprovarà tot seguit, quan sigui testimoni de l’assassinat de Tanveer en mans d’Epi.

 

A partir d’aquest crim la novel·la transcorre a un ritme trepidant i els esdeveniments que s’hi narren es desenvolupen al llarg d’un sol dia. Epi fuig del local i prova de localitzar Tiffany, la seva antiga xicota i que en l’actualitat mantenia relacions amb Tanveer (aquest abandó és el motiu de l’homicidi que acaba de cometre). Per la seva banda Álex a qui intenta localitzar és a Epi, el seu germà, per tal d’ajudar-lo.

 

És una història crua que s’endinsa en ambients barcelonins que no tenen res a veure amb la ciutat cosmopolita i turística que es pretén vendre. Una història que ens retrata i exposa les diferents ètnies que conviuen en els estrats més mísers d’una societat que intenta sobreviure. Una història que ens aboca a temàtiques com la prostitució, la violència sexual, les drogues... I tot plegat amb un estil impactant i un lèxic que potser alguns lectors consideraran que no s’adscriu a allò que es considera políticament correcte.

 

El 2009 l’obra va resultar guanyadora del Premio Brigada 21 a la Mejor Primera Novela del Año, i amb ella Carlos Zanón obria el cicle de novel·les sobre la ciutat de Barcelona.

 

Altres dades

·         Web oficial de Carlos Zanón: https://www.carloszanon.com/

·         Crítica de Miguel Ángel Buj: http://librosyhumor.blogspot.com/2017/08/tarde-mal-y-nunca-carlos-zanon.html

·         Crítica a El País: https://www.carloszanon.com/pdf/Rosa_Mora_La_Barcelona_Canalla.pdf

·         Entrevista general a Carlos Zanón: https://www.escritores.org/recursos-para-escritores/recursos-1/colaboraciones/18626-entrevista-con-el-escritor-carlos-zanon

·         Carlos Zanón parla d’escriptura i literatura: https://youtu.be/M2ZFWjyFCT8

·         Obres de Carlos Zanón al Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=zan%C3%B3n%2C+carlos&searchscope=171&submit=Cercar

 

Sílvia Romero       

www.silviaromeroolea.weebly.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada