Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ comenta Les inseparables de Simone de Beauvoir
(traducció: Margarida Castells Criballés)
Aquest mes de març ens hem trobat quan tot just feia un parell de dies de la celebració del Dia de la Dona, i per tant la nostra lectura anava encaminada a reivindicar aquesta diada i el seu significat. I val a dir que la tertúlia ha avançat amb intensitat i vivesa i que la lectura ha resultat ser interessant i ha aportat força debat.
Cal dir que la valoració
general per part de les clubaires ha estat positiva, però també s’ha de matisar
que un parell de veus han comentat que els ha costat una mica entrar en la
història perquè, a les primeres pàgines, no acabaven de veure cap a on les
volia dur l’autora. Amb tot, després ja s’han submergit sense més problema.
Al llarg de la trobada
hem parlat, sobretot, dels dos personatges principals: André i Sylvie. Ens ha
cridat l’atenció la intensitat d’aquesta amistat, i és en aquesta mateixa
intensitat on hem trobat el primer conflicte que ens planteja la narració:
aquesta força afectiva no es manifesta amb la mateixa potència. És a dir:
Sylvie sent veritable passió per André, fins al punt que podem parlar d’un
enamorament, mentre que André valora la relació amb Sylvie com una ferma i
sincera amistat. Curiosament, si més no així ho hem interpretat durant la
tertúlia, just quan Sylvie li explica el que ella sent és quan la relació entre
elles comença a canviar. Fins al punt que, també ajudat pel pas del temps i el
seu creixement, André anirà perdent el caràcter fort i independent que la
caracteritza, mentre que Sylvie començarà a alliberar-se de molts dels seus
encotillats socials.
Ja que esmento el tema
social, un altre dels aspectes comentats a bastament durant la sessió del club
de lectura ha estat, precisament, el reflex que se’ns ofereix, a través de la
història d’aquesta amistat, de la societat del moment –finals dels anys deu del
segle passat. Una societat farcida de convencionalismes, de normes, i que va
acompanyada d’una estreta relació amb la religió i la seva capacitat
castradora. Una religió, per l’altra banda, que marcarà l’evolució d’André,
sempre sotmesa a regles i directrius imposades, i la privarà de gaudir de la
llibertat en el seu sentit més ampli.
I arribats a aquest punt,
el de la importància de la religió, el que hem estat comentant durant la
trobada és que de nou ambdues joves reaccionen de maneres diferents. Com he
dit, André cada vegada viu més dominada pels preceptes que dicta la religió i
la seva classe social; mentre que Sylvie, que ha vist com la seva família
s’arruïnava, o perdia l’estatus acomodat, i ella ha de treballar per guanyar-se
la vida, és capaç de prendre la decisió d’allunyar-se de la fe i, amb això, la
seva evolució l’encamina cap a la llibertat de pensament.
Entre els diversos
personatges que han aparegut durant la tertúlia, en destacaré dos. Per una
banda la mare d’André, una dona que va patir el mateix que ara està vivint la
seva filla però que copia fil per randa les mateixes accions i creences que
ella va rebre, sense plantejar-se ni analitzar cap altra opció. I per l’altra
banda Pascal, el xicot d’André, un jove tan inserit en els convencionalismes
socials com la mateixa André, amb la diferència que ell ho fa amb un
convenciment total i absolut. De tots dos personatges hem fet la nostra
valoració lectora, i de la mare hem assenyalat, sobretot, la seva actitud
sempre castradora, mentre que de Pascal hem remarcat la seva covardia.
Tècnicament ens hem fixat
en l’ús de la primera persona com a veu narradora, col·locada en el personatge
de Sylvie, i hem assenyalat que aquesta veu actua com a testimoni de tot el que
té lloc, i sempre focalitzant en André, però en canvi sabem ben poc d’ella
mateixa, de Sylvie. I encara hem fet constar que quan André es posa malalta la
narració continua explicant-nos-la Sylvie, però llavors ja no ho fa com a
testimoni, perquè no era present en el moment dels fets, sinó comentant-nos el
que va passar perquè Pascal li ho va referir tot.
La veritat és que Les
inseparables, aquesta novel·la pòstuma que ha vist la llum gràcies a la
tasca duta a terme per Sylvie Le Bon, la filla adoptiva de Simone de Beauvoir, té
en tot moment una prosa àgil i lleugera, fins i tot senzilla... però com ha
comentat una clubaire, senzilla en el sentit més complicat. I hem lloat que
Simone de Beauvoir fos capaç de redactar aquest text amb aquesta aparent
simplicitat tenint en compte tot el missatge inherent de crítica que hi podem
trobar.
·
L’autora
Simone de Beauvoir
La primera novel·la que veu la llum és La convidada (1943), i després d’aquesta la publicació de noves obres se succeeix a bon ritme: La sang dels altres (1945), obra adaptada al cinema el 1984; Tots els homes són mortals (1946); Els mandarins (1954), novel·la guanyadora del Premi Goncourt; Les belles imatges (1966); La dona trencada (1968); Quan predomina l'espiritual (1979).
En els seus llibres autobiogràfics —Memòries
d’una jove formal (1958), La plenitud de la vida (1960), La
força de les coses (1963), Una mort molt dolça (1964)—, a més
de fer una evocació de la pròpia vida, Simone de Beauvoir prova d’analitzar els
fets tot deixant de banda qualsevol intenció moralitzadora.
També va escriure assaigs sobre la filosofia
existencialista, assaigs de divulgació política, sobre la condició actual de la
dona a partir del seu procés històric; i en morir J.P. Sartre va escriure La
cerimònia dels adeus (1981), una crònica polèmica al voltant dels darrers
anys passats en comú.
Però sigui quin sigui el gènere en què
treballa, la seva obra apareix amarada per un tema central: el plantejament de
la necessitat o no del capteniment de l’escriptor en el seu compromís moral i
polític.
·
L’obra
Les inseparables va ser escrita el 1954, pocs anys després que l’autora, Simone de Beauvoir, hagués publicat El segon sexe, obra que la va convertir en referència mundial del feminisme. Amb tot, aquest nou títol, de contingut tan diferent, no veuria la llum fins el 2020, quan la seva filla adoptiva i alhora hereva i curadora de la seva obra, Sylvie Le Bon de Beauvoir, va decidir publicar-la. En alguna entrevista Sylvie Le Bon ha declarat que, malgrat no editar-la en el seu moment, Simone mai no es va desfer del manuscrit, tal com havia fet amb altres originals inèdits, i que si en aquella època va declinar la possibilitat de publicar-la va ser perquè considerava que era una narració massa íntima.
La novel·la s’inicia quan Sylvie coneix Andrée. Ens trobem a finals de
la dècada dels anys deu del segle vint i ambdues tenen tot just nou anys.
Sylvie de seguida quedarà encisada davant el caràcter d’Andrée, entre d’altres
motius pel tarannà agosarat que ella és incapaç de mostrar, i tot propiciarà
que l’amistat flueixi i es consolidi fins al punt que, a l’escola, se les
coneix com ‘les inseparables’.
L’obra ens narrarà l’evolució d’aquesta amistat, l’acceptació mesurada
d’aquesta estima per part dels pares de totes dues, les diferents repercussions
socials de la Primera Guerra Mundial al si de cadascuna de les famílies... I a
poc a poc a les dues protagonistes s’hi aniran sumant altres personatges, tot
configurant un retrat de la societat de l’època i dibuixant aspectes com els
privilegis de classe, reflexionant sobre la religió, exposant el rol de la dona
i les enormes limitacions a què estava sotmesa...
És interessant el punt de vista narratiu utilitzat per l’autora.
Sylvie és la veu narradora, però curiosament sabem ben poc de la seva
quotidianitat, del seu dia a dia. En tot moment la focalització de la història
se centra en la relació amb Andrée i l’entorn d’aquesta. Alguns crítics han
considerat que aquest recurs tècnic era per provar d’entendre per què Andrée va
morir amb tot just vint-i-un anys. I potser el lector també hi podrà dir la
seva.
Altres dades
·
Simone de Beauvoir a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Simone_de_Beauvoir
·
Anna Rossell ens parla de Les
inseparables a Núvol: https://www.nuvol.com/llibres/les-inseparables-136602
·
Laura Gállego ens parla de Les
inseparables a Vilaweb: https://www.vilaweb.cat/noticies/simone-de-beauvoir-les-inseparables/
·
Ressenya per Youtube: https://youtu.be/7xv16bNyPsg
·
Obres de Simone de Beauvoir al Catàleg
Aladí: https://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=beauvoir%2C+simone&searchscope=171&submit=Cercar
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada