Tertúlia 11 d’octubre de 2024
Reunits en
sessió conjunta els dos clubs de lectura de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya
en el marc magnífic de les caves Juvé & Camps, vam parlar sobre la novel·la
L’empelt de Daniel Harris, guanyadora
del Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres 2023.
El primer
punt que va generar debat va ser la dimensió social de la novel·la negra. Algunes
de les assistents van destacar l’encert de l’autor en situar l’acció en espais
tan coneguts com el camí del Llac de Can Codorniu o el Cavatast, elements que reforcen
la connexió de la novel·la amb el cicle del cava. Aquests indrets familiars
doten d’una proximitat especial la
trama.
Pel que fa a
l’estructura narrativa, un dels temes més destacats va ser el contrast entre el
començament trepidant i la pausa que es produeix posteriorment per explorar les
relacions entre els protagonistes. Les lectores van coincidir a afirmar que la
novel·la arrenca amb un descobriment impactant que atrapa el lector, però
després la trama fa una frenada per aprofundir en els vincles entre els
personatges. Això va generar una discussió interessant sobre si aquesta opció narrativa
contribueix a l'element de suspens.
Un altre
tema recurrent va ser l’alternança de punts de vista dels diferents
personatges. L’autor va afirmar que tenia molt clara aquesta estructura coral
que li permet oferir una visió polifònica de la història. Daniel Harris va
destacar el recurs de portar els personatges al límit com a opció narrativa que
li interessa especialment. El personatge de l’Anna n’és un exemple clar. Atrapada
en una situació que la sobrepassa completament, manté els lectors atrapats
perquè no saben cap on pot acabar tirant. Unes quantes assistents van confessar
que la imaginació se’ls va disparar en pensar en les possibles línies
d’actuació, algunes ben malèvoles i picants, d’aquest personatge.
La principal
controvèrsia de la sessió va ser el grau de versemblança en el fet que un
personatge aculli la víctima d’un abús criminal a casa seva. Algunes persones
van qüestionar si realment era creïble que algú convidi una desconeguda a viure
amb la pròpia família, però d’altres van valorar que en el context emocional
d'una novel·la de suspens és una decisió encertada. Clarament l’autor utilitza
la pressió psicològica com a element de tensió.
Un altre
aspecte interessant va ser el rebuig de Harris a la lògica del whodunit (qui ho ha fet?), associada a autores
com Agatha Christie. En la novel·la, el suspens i les relacions personals prevalen
sobre l’element enigmàtic.
La sessió es
va tancar amb una reflexió personal de l’autor sobre una experiència única: un
club de lectura itinerant durant el qual un dels seus llibres va viatjar per
correu; cada lector successiu hi anava afegint anotacions abans de passar-lo al
següent lector de la cadena.
Daniel Harris
L’autor
Nascut a
Madrid el 1979, ha viscut Catalunya des dels deu anys, actualment a Sant
Sadurní d'Anoia. Va estudiar Arquitectura Tècnica a la Universitat Pompeu Fabra
de Barcelona, al centre Elisava.
La seva
formació literària comença amb l'itinerari per a narradors de l'Escola
d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i continua amb tallers d'escriptura
creativa impartits al Penedès per l'escriptora Muriel Villanueva.
Ha publicat
dues novel·les: La porció esvaïda delCroscat (2015 ) i Las caras de lafortuna (2021).
Ha
participat en antologies de relats com El
Café París, los años 80 (2022, ed. Ánima Ígneos), ambientada a Madrid, i en
compilacions de contes o en revistes locals. També va ser coautor de les
cançons de l'àlbum La cultura del sueño (2007)
del grup de música Esencia, a més de formar-ne part com a bateria.
L’obra
En el cas de
L’empelt aquesta relació amb el món
de la vinya es vehicula per mitjà del personatge de la Montserrat, la qual rep
l’encàrrec d’impulsar una nova cava des de pràcticament zero. La vinculació del
llibre amb el món de la vinya no es veu solament en l’aspecte de les tècniques
vinícoles, sinó que és també una vinculació fortament paisatgística. El lector
que conegui la zona hi reconeixerà nombrosos indrets que li resultaran
familiars, com són ara: el camí del Llac de Can Codorniu, Can Ferrer del Mas o
la Font d’en Mota. A més a més, també hi trobarà fites del calendari de Sant
Sadurní com el Cavatast. Aquesta presència d’elements coneguts dins un obra de
ficció provoca un efecte curiós, per tal com els mecanismes narratius operen
sempre com una forma de distanciament. Aquest efecte encara és més marcat en
una obra que adopta un to de thriller de suspens. La introducció d’ombres
delictives en entorns i situacions ordinàries és palesa en la novel·la des de
les primeres pàgines, on una simple sortida per a córrer s’estronca bruscament
a causa d’un descobriment sinistre.
Amb una
prosa àgil i focalitzant alternativament en diferents personatges, Daniel
Harris fa servir també elements de narrativa negra. És el cas del tema de
l’amnèsia, un ressort narratiu que permet explorar qüestions com ara la
identitat, la culpa i el passat ocult. Els protagonistes amnèsics sovint es
troben atrapats en trames intricades de les quals desconeixen la fondària, cosa
que els fa vulnerables tant als enemics com als seus propis records. És per
això que l’amnèsia apareix freqüentment en el cinema de suspens, per exemple en
la pel·lícula Spellbound (1945) d’
Alfred Hitchcock, protagonitzada per Ingrid Bergman i Gregory Peck.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada