El dia l’ós de Joan-Lluís Lluís al club de lectura Segona Fermentació

 

Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ

El dia l’ós de Joan-Lluís Lluís

Tertúlia del 8 de novembre de 2024

Un dels primers temes que vam abordar va ser el desconcert inicial que provoca la novel·la. La presència omnipresent de soldats, fins i tot dins les cases, com també la persistència de costums arcaics que confereixen al poble de Prats de Molló un aire gairebé medieval (però amb tecnologia moderna)  va desorientar moltes de les integrants del club. Vam debatre sobre l’element distòpic de la narració, que exagera trets històrics i combina èpoques de manera deliberadament desorientadora. L’ambientació de la novel·la va dividir les opinions: algunes lectores la van trobant fascinant, mentre que altres la van percebre com a inquietant i opressiva.

Malgrat que Joan-Lluís Lluís és de la Catalunya Nord, es va fer notar que  el català que fa servir a la novel·la és força estàndard, amb només algunes pinzellades de lèxic septentrional.  La part del judici de la mare suïcida i el posterior ultratge al seu cadàver va ser assenyalada com una de les escenes més colpidores  del llibre. La sensació de brutalitat desoladora d’aquest passatge per a algunes integrants era inherent al sistema social de la població descrita, però per a altres va ser difícil de pair.

Un dels debats més interessants de la sessió va girar al voltant de com els traumes històrics es fossilitzen sovint en el folklore. Es va posar com a exemple la mateixa Festa de l’Ós i la cançó Joan Petit, que té el seu origen en la tortura d’un rebel alçat contra Lluís XIV. Aquesta relació entre història, memòria i expressió cultural ens va portar a reflexionar sobre el paper del folklore com a vehicle de resistència i, alhora, de perpetuació de determinats valors opressius.

La novel·la retrata l’ambivalència de les relacions de poder. Les lectores van destacar que, tot i que els habitants de Prats de Molló són oprimits lingüísticament, ells mateixos perpetuen altres formes d’opressió, especialment en les dinàmiques patriarcals i homòfobes reflectides al llarg de la narració. Aquesta tensió entre víctima i botxí és constant al llibre.

El final de la novel·la va generar un viu debat. Algunes participants van veure-hi una caiguda i retorn circular a la bogeria de la mare, mentre que d’altres el van trobar poc concloent. Es va plantejar la hipòtesi que la narradora potser no sigui del tot fiable i hagi narrat al·lucinacions tot al llarg de la novel·la.

Joan- Lluís Lluís

 

L’autor

Nascut a Perpinyà el 1963, és  llicenciat en història de l’art per la Universitat Paul-Valéry de Montpeller. Durant l’any 1987, que passà a Prats de Molló fent tasques de substitució del servei militar per la seva condició d’objector de consciència, entrà en contacte amb el català literari. Col·laborador de El Punt com a corresponsal a la Catalunya del Nord i a França i d’altres mitjans com Enderrock i Vilaweb. Ha estat lletrista per a grups musicals de la Catalunya del Nord, com ara Blues, i iniciatives com el Manifest revulsista nord-català (1998, amb Pascal Comelade i Àlex Renyé).

Inicià la trajectòria com a novel·lista amb l’obra Els ulls de sorra (1993), on vincula la guerra d’Algèria amb l’extrema dreta a França. Continuà amb Vagons robats (1996), novel·la centrada en personatges marginals, l’eròtica Cirera (1997), la policíaca El crim de l’escriptor cansat (2000), El dia de l’ós (2004, premi Joan Crexells), la distopia Aiguafang (2008, premi Crítica Serra d’Or 2009), Les cròniques del déu coix (2013), El navegant (2016, premi Crítica Serra d’Or de novel·la 2017. Amb  Jo soc aquell que va matar Franco (2018), va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la. L’any 2021 publicà la novel·la Junil a les terres dels bàrbars, premis Òmnium i Crexells 2021.

És també autor del pamflet Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (2002), on denuncia certs aspectes de França i el nacionalisme francès, del Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans (2006) i el Diccionari entusiasta de Catalunya i dels catalans (2007), de l’assaig A cremallengua, elogi de la diversitat lingüística (2011) i de Lletres de batalla (2014), adaptació al català actual de textos de Joanot Martorell i Joan de Montpalau. L’any 2010 rebé el Premi Nacional President Lluís Companys.

L’obra

El dia de l’ós es publicà originalment el 2004 i ha estat reeditada el 2022 per Club Editor amb revisions de l’autor. La novel·la combina hàbilment elements al·legòrics relacionats amb les tradicions populars de la Catalunya Nord amb una ambientació amb pinzellades distòpiques que remet el lector a la tràgica història de substitució lingüística i cultural que han sofert aquelles contrades.

La història se centra en Bernadette Boher, que torna al seu poble natal, Prats de Molló, després de la mort de la seva mare. Aquest retorn coincideix amb l’aparició del primer ós en dècades, un esdeveniment carregat de significat simbòlic i cultural. Bernadette també és la narradora en primera persona de la novel·la, recurs narratiu que l’autor aprofita per dotar la novel·la d’un to d’intriga.

A banda de la manifesta i potent al·legoria lingüística sobre la minorització (pràcticament erradicació) del català al Vallespir, la novel·la també explora temes com l’opressió moral en les poblacions petites, la vigència de la superstició, el sentiment de pertinença i la folklorització de traumes històrics.

La novel·la, ben acollida pels lectors i la crítica, va rebre el prestigiós premi Joan Crexells.

«Cada llengua és una casa, un mas amb corral i camps… Però nosaltres vivim al forat pudent»

Xavier Zambrano