Xuts en la foscor d’Anna Vilar
Aquest desembre, els nois i noies de 5è i 6è hem llegit Xuts en la foscor d’Anna Vilar, autora del text, i Zuzanna Celej, de les il·lustracions. Animallibres la va publicar el 2023.
El dimecres 4, a les 17:30h, puntualment, les 9 «capibares
lectores» vam saludar l’Anna Vilar, l’autora de la novel·la, que hem tingut la
sort de conèixer personalment. A més, a la sala d’actes hi havia una mostra
dels llibres publicats per l’autora i d’altres per ampliar coneixements sobre les
bruixes, que és el tema de la lectura d’aquest mes.
L’Anna Vilar ens va explicar que havia estat mestra
vocacional, dedicant totes les hores i més a l’educació dels infants, primer
fent de mestra i després de cap d’estudis i directora, a diverses escoles
públiques.
El primer comentari va ser pel títol, totes les capibares
estàvem d’acord: aquest títol crea confusió, fins que no saps que els xuts, a
part de ser els cops de peu que es donen a una pilota, també són ocells
nocturns tipus òlibes o mussols que quan criden fan un so similar.
L’Anna va anar contestant tot allò que li vam preguntar:
—Per què aquest títol i per què tries xuts per a la novel·la?
Esta triat expressament i, com diu la nota de les primeres
pàgines, “és manllevat al nom de la Festa Jove d’estiu de Granyena de Segarra”,
el poble on es situa el relat.
A més, els paisatges, els mots de les cases i les ubicacions
que surten a la novel·la són autèntiques: la torre, els passadissos
subterranis, la font i el castell encara són ben visibles al poble.
—Perquè tries fer un llibre sobre bruixes i dones llestes?
El tema em va interessar arran del monogràfic que la revista
Sàpiens va publicar l’any 2021 titulat: No eren bruixes.
La cacera, persecució i execució de dones sàvies, remeieres, que coneixien el
poder medicinal de les herbes, que van ser acusades de ser bruixes sense fer cap
mal a ningú em va revoltar per dins, així que vaig començar a documentar-me per
la novel·la. I també hi ha la dedicatòria, a la meva besàvia, que gràcies a les
cures i remeis que aplicava va poder pujar 5 fills, ella tota sola.
—A quina edat vas començar a escriure?
Això em ve de lluny, quan vaig començar a fer de mestra, els
contes que explicava als alumnes me’ls inventava i després, a casa, els
escrivia per a no oblidar-me’n. Segurament per això, quan em vaig jubilar, vaig
decidir reprendre l’escriptura, ara de novel·les dedicades al públic infantil i
juvenil.
—Aquesta novel·la t’ha costat escriure-la o ha fluït sense
esforç?
Primer vaig fer una etapa de documentació, vaig buscar tota
la informació possible sobre herbes, remeis i la seva aplicació. També sobre
remeieres acusades de bruixa, els processos judicials que van patir i com se’n
van sortir. Aquest període va ser llarg i feixuc. També vaig haver de crear
els personatges i com es relacionaven entre ells. Quan ja tenia la història mig
engiponada, l’escriptura va ser àgil i fluïda. L’etapa final, la de la
correcció, il·lustració i publicació, també va ser bonica.
I, per acabar, dos regals: el primer i en primícia, l’Anna
ens va llegir el fragment d’una obra encara no publicada i que, si és, serà la
continuació de Xuts en la foscor. I ens va oferir a tots un xut, igual
que el de la coberta, per si de nit volem recular en temps remots com els de la
novel·la.
Gràcies Anna, quin dia de club més rodó.
***
Ara només ens falta compartir les fotos del dimecres 4 de desembre:
 |
Aquest dia club de lectura especial: ens ha visitat l’autora Anna Vilar i hem pogut compartir moltes coses al voltant de la lectura de "Xuts en la foscor" |
 |
Foto de família! Moltes gràcies ♥️ |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada