Entrevista a Júlia Gumà Martí, autora de la novel·la "Brots i escorça " obra guanyadora del “10è Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2024” per Sílvia Romero i Olea

 

Entrevista a Júlia Gumà Martí, autora de la novel·la

 Brots i escorça

—obra guanyadora del “10è Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2024”—

(per Sílvia Romero i Olea)

  

El “10è Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2024” es va lliurar el passat dimecres 4 de desembre en una festa celebrada a la Sala d’Actes de la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya, de Sant Sadurní d’Anoia. Hi van concórrer els membres del jurat d’aquesta edició: Teresa Farrús i Carme Rodríguez en representació del club de lectura Celler de lletres; Glòria Bricollé, en representació de la biblioteca; Marta Ferrer, en representació de la Regidoria de Cultura; Sílvia Romero, escriptora; i Francesc Gil-Lluch, editor, que com a jurat actuava amb veu però sense vot. També es va comptar amb l’assistència de Pere Vernet, alcalde de la població, i Marta Castellví, regidora de Cultura.

Després dels diversos parlaments, en els quals es va posar èmfasi en el fet d’haver arribat a la desena edició del certamen i, per tant, haver consolidat el concurs dins el panorama de les lletres catalanes, es va dur a terme la lectura de l’acta de deliberació del jurat i es va obrir la plica de l’obra guanyadora per donar a conèixer el títol de la novel·la premiada i el nom del seu autor: Del xarel·lo al macabeu, de Júlia Gumà Martí.

L’obra veurà la llum la primavera de 2025, publicada per Edicions Saldonar, sota el títol Brots i escorça.

 

Dia del lliurament del Premi: d'esquerra a dreta Glòria Bricollé, Daniel Harris, Francesc Gil, Pere Vernet, Júlia Gumà, Marta Castellví, Teresa Farrús, Carme Rodríguez, Sílvia Romero i Marta Ferrer

 Primer de tot, l’enhorabona pel premi! Com et vas assabentar que eres la guanyadora del concurs?

Gràcies! La Glòria Bicollé em va trucar, com a representant de la biblioteca, just en el moment que es va acabar la deliberació del premi pocs dies abans de l’anunci oficial. Jo en aquell moment estava cuinant el sopar, i quan vaig veure que m’entrava una trucada de la biblioteca, vaig córrer a apagar el foc per poder-la atendre i, per sort, van ser bones notícies.

 

I la festa del lliurament del premi, com la vas viure?

Amb nervis. M’acompanyaven familiars, amics i companys que no sabien encara res de res, però que van tenir un vot de fe en mi i em van voler acompanyar assistint a l'acte sense que jo els digués ni una paraula. No poder obrir la boca durant aquells dies va ser dur, perquè ells m’intentaven treure la informació de totes les maneres possibles.

 

Sí, sempre demanem que es mantingui “el secret”. Gràcies per fer-ho. Per l’altra banda, aquest no és el teu primer llibre publicat. Parla’ns de les publicacions anteriors.

Vaig començar en el món de l’autopublicació. En els dos casos van ser treballs finals: Mi propio olimpo (2016) va ser el treball de recerca de Batxillerat, una novel·leta sobre l’entrada al món universitari i l’Envelat (2022), el treball final de màster, una novel·la juvenil sobre un robatori que suspèn la festa major de Sant Joan de Mediona, l’any 1990, i on un grup d’amics que han d’intentar trobar l’obra robada per recuperar la seva estimada festa.

 

Un bon inici de trajectòria literària.

Després ja va arribar la meva primera obra publicada Sota el groc (2024, Edicions i propostes culturals Andana), un conte infantil sobre un nen sadurninenc que té por al foc, però que va prometre a la seva germana que es posaria a sota de les fil·loxeres. I que està il·lustrat pel fantàstic Álvaro Torres.

 

Així la novel·la d’enguany és la primera que ha guanyat un premi literari.

Sí. Aquesta és la primera novel·la que presento i que acaba guanyant. Ho havia intentat una vegada amb un altre premi, però no havia tingut sort.

 

Quan et vas decidir a participar en el Premi de Novel·la curta Celler de lletres?

Crec que just l’octubre del 2023, gairebé després que s’entregués el premi a l’anterior guanyador. En aquell moment em va venir una idea al cap i vaig posar-me a escriure de seguida.

 

Com una premonició... I va ser llavors que vas conèixer l’existència d’aquest certamen, o com te’n vas assabentar?

Primerament perquè soc de Sant Sadurní i soc usuària habitual de la biblioteca, però sobretot perquè dos companys dels tallers d’escriptura i de l’associació Qwerty ja s’hi havien presentat, havien guanyat i van encoratjar-me a presentar-m’hi.

 

 

Júlia Gumà

I pel resultat entenc que va ser un bon consell. Tornant al concurs, el tret diferencial que té vers altres concursos és que la temàtica de l’obra ha de girar al voltant del món del vi i del cava. En el teu cas, et vas haver de documentar per escriure la novel·la?

Em vaig haver de documentar bastant. Per sort tinc una amiga que es dedica a aquest món i em va poder ajudar moltíssim amb tota aquesta part. Abans d'escriure certes escenes m'explicava els processos més tècnics i després va fer una lectura de la novel·la, ja acabada, per confirmar que la història era versemblant i per corregir petits detalls de tota la part més tècnica. 

 

Tinc entès que la novel·la s’editarà sota un altre títol: Brots i escorça. Com s’ha produït, aquest canvi?

El Francesc, l’editor, em va comentar que el títol proposat per la novel·la li causava algun dubte sobretot de cara a l’àrea més comercial. Li feia por que semblés un llibre molt tècnic o científic sobre les varietats del raïm. Em va demanar si podia pensar-ne un de nou.

 

Entenc.

Vaig estar temptejant-ne d’altres, intentant mantenir el sentit metafòric que tenia Del xarel·lo al macabeu. Em va costar una mica renunciar-hi, perquè m’agradava moltíssim la sonoritat de les paraules (encara ho fa) i estava molt acostumada a parlar de la història amb aquest nom... però després de comentar-ho amb els companys del taller, i que m’aconsellessin que intentés rescatar alguna frase bonica dins de la història, em va venir al cap Brots i escorça i tot va fer un clic. Quan vaig presentar la nova proposta a tothom, em van encoratjar a fer el canvi.

 

I quins aspectes del món vitivinícola són els que trobarem a Brots i escorça?

La Maria Parellada, la protagonista, torna a casa després d’estudiar enologia en altres parts del món amb la intenció de revitalitzar el celler familiar. Per fer-ho, s’unirà a un viver de celleristes on li deixaran la maquinària per poder començar el seu projecte. A la novel·la hi trobareu les descripcions d’aquests espais; de les veremes i les entrades de raïm; del moment d’elaboració de vins amb totes les seves llums i ombres i també hi podrem veure una pinzellada de l’actual moviment jove penedesenc que s’està produint.

 

Llavors, podríem considerar que és una novel·la social, de personatge?

Exacte. A l’inici ens trobem a una protagonista arrelada al passat, a les idees i a les relacions que sempre havien format part d’ella, i durant la novel·la intentarà trampejar com la vida es va imposant als seus desitjos personals.

 

La presentació del llibre està prevista per al divendres 7 de març a la Biblioteca Ramon Bosch de Noya, de Sant Sadurní d’Anoia. Més enllà del que ja has comentat, què li explicaries, sobre la novel·la, a un futur lector?

És una novel·la que tracta sobre la família i les tradicions: la balança entre què cal conservar i què cal modernitzar. També és una història que parla sobre les amistats, els amors correspostos i els no correspostos i de com afrontar les realitats que, tot i que no vulguem, tenim al davant. Tot això va acompanyat per la descripció del nostre territori i de la voluntat i la perseverança d’una dona jove que intenta fer-se un lloc en ell.

 

Tens nous projectes a punt de veure la llum?

Encara no puc dir res... però aquest 2025 serà un any ple de bones notícies. De moment celebrarem Brots i escorça.

 

Aquest silenci autoimposat augura, com dius, bones notícies. Ens mantindrem al corrent. I ja per acabar, recomanaries a altres escriptors la participació en el “Premi de Novel·la curta Celler de lletres”?

I tant! Crec que presentar-se en aquest premi ja és un bon exercici d’escriptura en si mateix, tant si es guanya com si no... adaptar-se a unes bases tan marcades com les que té aquest premi també dona eines per aprendre a adaptar les històries a uns certs requisits. A més a més, crec que tenir objectius marcats motiva el procés d’escriptura, a mi, almenys, em funciona així. Al final, el no ja el tenim, però només obtindrem un sí si acabem enviant el document.  Animeu-vos!!

 

Moltes gràcies, Sílvia! I ens veiem tots el dia 7 de març a la biblioteca!

 

(febrer 2025)