Trobada del club de lectura infantil per a comentar "Historia de Max, de Mix y de Mex" de Luis Sepúlveda

Aquesta és la sessió del club del passat dia 2 d'abril:

 

Historia de Max, de Mix y de Mex de Luis Sepúlveda 

Ilustracions de Noemí Villamuza

Editorial Tusquets Editores; Colecció Andanzas; Barcelona, 2020

 

"Les Capibares lectores aquest mes de març hem llegit Historia de Max, de Mix y de Mex. Una novela para jóvenes de 8 a 88 años", de Luis Sepúlveda, il·lustrada per Noemí Villamuza i editada per Tusquets Editores.

 Abans d'asseure'ns, vam observar tres grups de llibres que havíem exposat: 

— reculls de faules perquè, tot i que al subtítol hi diu "novela", els protagonistes són animals i hi surten una dotzena de principis didàctics dedicats a l'amistat. Per això vam voler comprovar de quin gènere es tractava;

— altres obres de l'autor dedicades a animals; i,

— obres il·lustrades per Noemí Villamuza per assegurar-nos que és una gran artista.

Us puc assegurar que les Capibares són molt observadores; n'hi va haver una que va reconèixer que l'il·lustrador de Les Faules d'Isop de la mostra era el mateix que el d'El gos pudent i és ben cert.

Un cop asseguts, en la ronda d'opinions tots els membres del club vam estar d'acord i vam expressar que la novel·la ens havia agradat i força; bàsicament perquè és una bonica història d'amistat entre un gat i un ratolí.

Vam llegir «Unas palabras sobre esta obra» que encapçala els deu capítols de l'obra. Aquí l'autor ens confia que els gats sempre li han agradat, que "un astrólogo chino" li va fer una "carta astral" i li va dir que: "...en una vida pasada, fuiste un gato muy feliz, porque eras el gato favorito de un mandarín». I també ens diu que Mix, el protagonista de l'obra, era el gat del seu fill Max quan vivien a Munic. 

Cada capítol narra una vivència d'en Max i d'en Mix, cronològicament, i descobrim com creixen junts, enfilant-se a castanyers altíssims i de què els bombers els han de rescatar; com en Max estudia amb en Mix als peus; com en Mix volta per la ciutat mentre en Max va a l'escola, a la facultat, o a treballar. Quan en Mix, a causa de la ceguesa, ha de passar moltes hores sol a casa fa un nou amic, un ratolí mexicà que s'ha colat al pis.

Vam observar que el gat té "el perfil griego" perquè és molt estilitzat; i que el ratolí és molt petit i poruc i per compensar-ho parla en superlatiu i tot ho exagera.

També vam buscar i llegir la dotzena de principis didàctics dedicats a l'amistat; hi vam estar tots d'acord en tots... Apuntem el primer a tall d'exemple: «los amigos se apoyan, se enseñan el uno al otro, comparten los aciertos y los errores.»

En acabar, vam repartir El soldadito de plomo de Jörg Müller (2005), l'àlbum sense paraules que comentarem al maig i retrem un petit homenatge a Hans Christian Andersen (1805-1875), en el 150è aniversari de la seva mort".