En la trobada de maig els infants del club van fer una bona xerrada al voltant del llibre:
El soldadito de plomo, Jörg Müller,
Editorial Lóguez, 2005
Resum:
"Les Capibares lectores aquest mes d'abril hem mirat, remirat i escrit sobre El soldadito de plomo de Jörg Müller (2005), un àlbum sense paraules basat en el conte homònim de Hans Christian Andersen (1805-1875), a qui volem retre homenatge en el 150 aniversari de la seva mort.
La proposta era:
1) fer el guió de
l'àlbum sense text de Jörg Müller, i
2) encaixar text
d'Andersen en la versió il·lustrada de Jörg Müller.
Pel que fa a la primera proposta vam gaudir de dos textos
molt ben travats: un narrava –en tercera persona– el periple del soldat i el
seu viatge circular; i l'altre, el soldat –en primera persona– ens explicava el
conte que teníem a les mans. Dues opcions excel·lents.
Pel que fa a la segona proposta, la vam desgranar in situ:
vam enumerar tot allò que recordàvem del conte d'Andersen i pàgina a pàgina,
il·lustració a il·lustració, detall a detall vam anar observant com el
dibuixant suís es distanciava o apropava al conte danès.
Vam constatar que:
—només el protagonista, l'intrèpid soldat de plom d'una sola
cama i que s'aguanta dret, es manté en els dos relats;
—el soldat és una joguina oblidada, aquí no surt d'una capsa
amb 24 soldats més, sinó que és trobada sota un terra fals pels operaris de la
reforma d'un pis a París;
—el soldat és donat –abans regalat— a un infant que de petit
hi juga, però quan creix el desestima;
—quan l'infant és adolescent, marxen del pis i el soldat i la resta de joguines són abandonades dins d'una bossa d'escombraries
industrial al costat dels contenidors;
—uns nens que juguen al carrer fan un vaixell de paper pel
soldat i el fan navegar per l'aigua que corre per la vorera fins que cau
embornal avall, travessa tot el clavegueram de la ciutat, el riu i, a mar
obert, molt més enllà;
—tot aquest periple, el soldat no el fa sol sinó amb una
nina; aquí la ballarina és substituïda per una Barbie;
—a alta mar, ambdós són engolits per un gran peix, que és
pescat i portat a la llotja d'un país africà;
—el peixater que neteja el gran peix, tira els nostres
protagonistes al camió de les deixalles i el camió els llença a un abocador on
hi ha persones que viuen de recollir brossa;
—una dona recupera el soldat i la nina per donar-los a un
infant per jugar-hi, a més d'una llauna d'oli; li han fet un cotxe i el nen hi
juga;
—un turista que passeja per l'abocador veu la joguina
reciclada del marrec i li compra per un dólar;
—la joguina amb el turista vola a Europa i va a parar al museu
etnogràfic d'una gran ciutat.
Tot plegat, un anar i venir de pàgines, de detalls, de
descobertes i aventures que ens fan gaudir.
I, abans d'acabar, vam repartir el llibre de juny: No
llegiré aquest llibre de Jaume COPONS; Il·lustrat per Òscar Julve; publicat
per l'Editorial La Galera (Barcelona, 2017).
Bona lectura i fins al juny!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada