De clubaire a jurat literari: Núria Ros i Anna Torné

De clubaire a jurat literari: Núria Ros i Anna Torné

(per Sílvia Romero)

 

Enguany arribàvem a l’onzena edició del Concurs de Novel·la curta Celler de lletres, un certamen literari organitzat des de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. De les bases de la convocatòria es pot extreure clarament quin és l’objectiu del concurs: crear un catàleg d’obres on la trama o el tema de la història narrada estigui íntimament relacionat amb el món del vi o del cava.

 

L’obra que es va proclamar com a guanyadora del 11è Concurs de Novel·la curta Celler de lletres 2025 va ser Els dies dels talps, de Júlia Serramitjana Casanovas, novel·la que serà publicada per l’editorial Saldonar aquesta propera primavera.

 

Dia del lliurament del premi

Però hi ha una altra característica, en aquest certamen, i és que una part del jurat està format per integrants del Club de lectura Celler de lletres de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya, i en l’edició de 2025 les clubaires que s’han encarregat d’aquesta tasca han estat Núria Ros i Anna Torné, a qui entrevistarem tot seguit perquè ens expliquin com han viscut aquesta experiència.

 

Núria Ros i Anna Torné

 

Enguany heu format part del jurat del Premi de Novel·la curta Celler de lletres. Però amb anterioritat, havíeu fet de jurat?

ANNA: No, per a mi ha estat la primera vegada.

NÚRIA: Tampoc. Mai no havia fet de jurat.

 

Com us va arribar la proposta?

NÚRIA: Un matí vaig rebre una trucada de la Glòria. Era la tercera proposta que em feia. En anys anteriors no vaig poder acceptar per motius familiars, i enguany vaig dir que sí, gustosa.

ANNA: A mi ja m’ho havia proposat la Glòria, també, l’any passat, i li vaig dir que no m’anava bé. I aquest any em va demanar de quedar un dia a la biblioteca per explicar-me una mica tot el procés. Suposo que per evitar que li digués que no una altra vegada. Ens vam veure, em va explicar com funcionava tota l’organització del concurs, i vaig acceptar.

 

De fet, heu participat en el jurat en tant que integrants del Club de lectura Celler de lletres, ja que en totes les edicions del concurs, una part del jurat està format per membres d’aquest club. Des de quan assistiu a les trobades del club?

NÚRIA: Em vaig inscriure a la llista d'espera i vaig començar al Club el setembre de 2016.

ANNA: Vaig assistir per primer cop a una trobada del club de lectura el novembre de 2017, i comentàvem Charlotte, de David Foenkinos.

Anna Torné, membre del Club de lectura Celler de lletres i jurat de la present edició

Què és el més important de participar en un club de lectura?

NÚRIA: Formar part d'un club de lectura ho trobo enriquidor perquè llegeixo llibres que per iniciativa personal no escolliria; m'agrada compartir opinions amb les companyes.

ANNA: M’agrada el club de lectura perquè em fa veure els llibres amb una altra mirada, llegir gèneres que potser no hauria escollit, i compartir punts de vista perquè un mateix llibre pot semblar molt diferent i descobreixes aspectes que potser no hauries vist. T’enriqueix com a lector. I amb una bon moderador o moderadora cada llibre es viu intensament, llegir es converteix en un compartir i créixer junts.

 

Ja veig que no només formeu part del Club de lectura Celler de lletres, sinó que sou entusiastes defensores. Però tornem ara al Premi de Novel·la curta Celler de lletres. En aquesta edició es van presentar deu originals. Com us vau plantejar la lectura de les obres, amb quina metodologia?

ANNA: En realitat, cap metodologia en concret. Tenia clar que havia de llegir-me totes deu obres i vaig agafar la que estava dalt de tot primer, i després vaig anar seguint.

NÚRIA: Vaig seguir l'ordre del llistat, estaven enumerats de l’u al deu i així ho vaig fer.

Anava llegint, subratllant i fent anotacions. La meva manera de llegir va ser diferent sense voler-ho, estava avaluant treballs, com he fet durant tants anys al col·legi.

 

Les obres us van arribar abans de l’estiu, i la trobada del jurat es va celebrar a mitjans de setembre. Vau tenir temps suficient per fer una lectura pausada?

ANNA: Per mi suficient, en moltes obres la lectura era ràpida i per sobre quan descobries que no parlava del tema vitivinícola.

NÚRIA: Aquestes obres de novel·la curta es llegeixen ràpid. Les vaig llegir totes, fins i tot algunes que no complien les bases les vaig llegir per curiositat. El temps d'estiu és suficient.

 

Núria Ros Tarafa és nascuda a Sant Sadurní, on sempre ha viscut. Ha treballat, durant més de quaranta anys, de mestra, ofici que sempre li ha encantat pel fet de poder acompanyar els infants un trosset del seu camí. Li agrada observar la natura, caminar per la muntanya, gaudir del mar, fer esport, llegir... i també li agrada acomiadar el dia amb un bon llibre

El dia de la reunió del jurat, anàveu a la trobada amb la idea clara sobre quina hauria de ser l’obra guanyadora?

NÚRIA: Vaig anar a la reunió del jurat amb l'obra escollida per ser mereixedora del  Premi Celler de lletres.

ANNA: L' obra guanyadora va ser la que més em va agradar.

 

Què us va semblar la trobada del jurat per deliberar?

NÚRIA: Hi va haver unanimitat en l'elecció de l'obra guanyadora, i en coincidir el jurat, la resolució va ser força senzilla.

ANNA: Molt ràpid, en coincidir tots el membres no va caldre massa debat.

 

L’obra proclamada com a guanyadora en la convocatòria d’aquest 2025 va ser Els dies dels talps, de Júlia Serramitjana i Casanovas. Com planteja l’autora, en aquesta novel·la, la temàtica vitivinícola, que és l’aspecte cabdal del nostre concurs?

ANNA: La novel·la està ambientada en un futur on la vinya ja no és només tradició sinó també qüestió de supervivència. Les vinyes s’han vist molt afectades per la sequera, incendis i les altes temperatures.

NÚRIA: La novel·la tracta el tema de la vinya i el vi recordant l'esplendor dels anys passats, i  com a poc a poc entra en declivi a causa del canvi climàtic. Els anys futurs, on es desenvolupa l'obra, el conreu de la vinya tradicional és impossible per les altes temperatures i s'han de buscar altres mètodes de cultiu perquè la vinya pugui sobreviure. És una visió del que ens trobarem en un futur no gaire llunyà?

 

Una bona pregunta que haurem de traslladar a l’autora. Però arribats a aquest punt, i després de tot el que hem estat parlant: tornaríeu a fer de jurat si us arribés de nou la proposta?

NÚRIA: L'experiència ha estat interessant, penso que és enriquidora i positiva. D'aquí uns anys m'agradaria repetir, ara és el moment d'altres clubaires a qui de ben segur els farà il·lusió formar part del jurat.

ANNA: Sí, repetiria l’experiència sense dubtar-ho. Ha estat diferent i enriquidor llegir les obres i posar-ho en comú amb la resta del jurat.

 

(novembre 2025)