Crònica del club de lectura Celler de Lletres sobre “Dues germanes” de David Foenkinos

 

Crònica del club – “Dues germanes” de David Foenkinos. 17 de desembre del 2025

La trobada d’aquest desembre va girar al voltant de la novel·la Dues germanes i, en general, les lectores van quedar satisfetes. El llibre, amb la seva història aparentment senzilla, una ruptura amorosa que ho capgira tot, va provocar un debat molt viu i també alguna riallada nerviosa.

La Mathilde va ser la protagonista absoluta de la conversa. Moltes van coincidir que el seu malestar va molt més enllà d’un simple desengany amorós. Algunes van suggerir que potser ja tenia alguna fragilitat latent, o que la ruptura va despertar algun tipus de malaltia mental que es va veient pas a pas. Això va fer que tothom hi estigués molt pendent: “Ai, pobra Mathilde, però és que això ja no és normal!” comentava alguna, amb un somriure entre comprensió i incredulitat.

També vam parlar molt de la relació entre les germanes. L’Agathe, amb la seva vida aparentment perfecta, sembla provocar una mica de gelosia i tensions que van anar desgastant el vincle amb la Mathilde. No és només un refugi familiar: hi ha silencis, comparacions i moments que fan posar el lector una mica nerviós, preguntant-se com acabarà tot plegat.

Algunes lectores van apuntar que el grau d’infelicitat de la Mathilde sembla desmesurat: tot i haver-ho perdut tot, sembla que el seu patiment va molt més enllà del que la majoria de nosaltres haguéssim esperat. I sí, hi havia una veu crítica: algú va reconèixer que no hi va entrar del tot i que el ritme o la distància amb la protagonista li van posar una mica de mur. Tot i així, en general, el llibre fa pensar i no deixa indiferent.

Dues germanes va ser una lectura que va agradar i va donar molt de joc per parlar, reflexionar i compartir opinions i, per què no, alguna riallada còmplice sobre els patiments de la Mathilde.

I per acabar, una felicitació ben gran a totes les clubaires: que passeu un molt Bon Nadal i unes festes plenes de llibres, rialles i moments compartits tan bons com els dels nostres clubs de lectura!

David Foenkinos

David Foenkinos va néixer a París el 1974. És escriptor, dramaturg, cineasta i també músic de jazz. Va estudiar Lletres a la Sorbona i, des de jove, es va interessar per les emocions humanes i la manera de retratar-les amb senzillesa. La seva novel·la La delicadesa (2009) el va convertir en un autor de referència i fins i tot la va portar ell mateix al cinema juntament amb el seu germà Stéphane. Altres obres seves, com Charlotte (Premi Renaudot 2014) que hem llegit al club de lectura l’octubre del 2017, o Número dos (2022), confirmen la seva habilitat per combinar sensibilitat, humor i una mirada molt humana sobre la vida quotidiana. Foenkinos és un d’aquells autors que, amb poques paraules, sap arribar molt endins.

Dues germanes

A Dues germanes, David Foenkinos ens convida a viure molt de prop una història que podria passar-li a qualsevol: la d’una dona que veu com la seva vida perfecta s’esmicola d’un dia per l’altre. La Mathilde és una professora encantada amb la seva feina, amb els alumnes i amb la rutina compartida amb l’Étienne, la seva parella des de fa cinc anys. Tot sembla anar rodat fins que ell, sense previ avís, decideix marxar. I ja està: un “s’ha acabat” que li fa caure el món al damunt.

A partir d’aquí, Foenkinos ens fa entrar en el cap i el cor de la Mathilde, que no sap com refer-se del cop. En ple naufragi emocional, la seva germana Agathe l’acull a casa seva, amb el seu marit i la petita Lili. I és en aquest petit apartament, entre biberons, converses i silencis incòmodes, on comença una nova etapa. La convivència entre germanes —que a vegades és refugi, i a vegades tempesta— esdevé el centre emocional de la novel·la.

El que més destaca de Dues germanes és com Foenkinos tracta el tema del desamor sense caure en el melodrama. Escriu amb sensibilitat, humor suau i un punt de tendresa que fa que t’hi reconeguis fàcilment. No cal que passi res espectacular: el veritable interès és veure com una persona intenta tornar a ser ella mateixa després d’una caiguda. És una lectura que es devora en poques hores, però que et deixa pensant molt més temps.

És d’aquells llibres que t’atrapen pel realisme, per com reflecteixen la vida tal com és —amb els seus girs, les seves pèrdues i, sobretot, amb la seva capacitat infinita de començar de nou. Si t’agrada la literatura que parla de sentiments sense embafar, Dues germanes és una aposta segura.

Jordi Romeu Carol