La sessió del mes de març del club de lectura juvenil ha comptat amb un convidat de luxe: el pintor i il·lustrador Ignasi Blanch.
Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, va viure tres anys a Berlín on s'especialitzà en tècniques d'impressió i gravat al centre Künstlerhaus Bethanien.
Els llibres que ha il·lustrat han guanyat premis com el Crítica Serra d’Or d’àlbum il·lustrat i literatura infantil i juvenil, i el Premi Llibreter.
A més a més, ensenya il·lustració i ha coordinat nombrosos projectes artístics, com ara el projecte “Humanitzem els hospitals” conjuntament amb l'associació AACIC (Associació d'ajuda als afectats per cardiopaties infantils de Catalunya).
En aquest cas, venia a parlar-nos d’un llibre que ha il·lustrat, inspirat en el poema Podries de Joana Raspall. La sinopsis diu:
El color de la pell, la llengua, el menjar, la roba, els jocs… tot podria ser diferent si haguéssim nascut en un altre lloc.
Algunes coses podrien ser millors, altres pitjors, però sabem del cert que tots som éssers humans amb sentiments comuns i necessitats comunes, i que ningú no se salva de possibles desgràcies.
És per aquesta raó que la solidaritat amb qui pateix la desgràcia,
en qualsevol de les seves formes, hauria de ser el primer imperatiu de tothom.
Durant la primera part de la sessió vam analitzar el poema (que malauradament segueix sent molt actual) i vam poder conversar amb l’Ignasi Blanch per descobrir com es va inspirar per il·lustrar les paraules de Raspall.
Ens va contestar que ha intentat mostrar realitats diverses al seu llibre, dibuixant nens i nenes d’arreu del món. Fins i tot ens va confessar que hi ha alguna picada d’ullet a les il·lustracions d’Alícia al País de les Meravelles.
Pel que fa a la tècnica, ens va
explicar que ell és un apassionat de la serigrafia, una tècnica d'impressió
mil·lenària que permet estampar diversos materials fent ús d’una tela de sedàs
o en un teixit de seda muntat en un marc. El procés és lent i laboriós, però
per a ell val molt la pena... I el resultat parla per si sol!
Per últim, l’Ignasi ens va animar a
deixar voltar la nostra imaginació i a treure l’artista que portem dins
dibuixant un mural enorme tots plegats.
Moltes gràcies de nou per venir,
Ignasi, i a tothom per sumar-se a aquesta trobada tan especial!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada