Novena trobada Club Lectura Infantil, dimecres 6 de maig del 2026: Viatge fascinant a... un univers fantàstic

 

Viatge fascinant a... un univers fantàstic

 

Runes. El relatde les mil cares

Autor i il·lustrador: Carlos Sánchez

 

El proppassat dimecres 6 de maig, els «Investigadors secrets» i altres convidats vam gaudir la visita d’en Carlos Sánchez, l’autor de Runes. El relat de les mil cares i vam quedar... fascinats, encantats, muts, captivats, sorpresos, embadalits, atònits, entusiasmats i... tant li fa, posem l’adjectiu que posem... ens quedarem curts.

Compteu que havíem gaudit de la lectura a casa, de la història fantàstica de la Chiri i en Dai, el seu millor amic; dels dos protagonistes que s’allunyen de l’orfenat on viuen cap al bosc i «troben per casualitat un portal màgic que els condueix a un territori ple d’éssers estranys i objectes màgics que està dominat pel malvat i temut Rei Ombra, que vol expandir el terror i el caos a Vall Petita i més enllà». Tot plegat, fascinant.

A més, havíem preparat la trobada apuntant força preguntes per en Carlos, sobre la història del còmic i sobre procés creatiu. En Carlos va ser molt sol·lícit i ens va respondre i explicar com havia anat tot. Ja estàvem encantats.

Quan vam dir-li com ens ha enganxat la història i com ens ha agradat que la Chiri sigui una noia valenta, espavilada i decidida i, en canvi, el Dai sigui més aviat covard i espantadís —sobretot perquè la Chiri té una característica especial, s’expressa amb llenguatge de signes perquè és sord-muda—; llavors, vam quedar muts! Si aquest tret característic de la protagonista és corprenedor, encara ho és més, perquè en Carlos va explicar-nos que s’havia inspirat en una nena real, la filla d’uns amics seus. Això si que ens va captivar.

Quina estona més intensa; ara, el punt de fascinació més àlgid va ser quan en Carlos va obrir la tauleta i va mostrar com treballava. Llavors vam descobrir que no utilitzava ni paper, ni llapis, ni retoladors, ni pintures, ni colors... d’analògic, res de res. Sorprenent, oi?

Doncs, sapigueu que tot, tot i tot, el que en Carlos maquina dins el seu cap, ho trasllada, ho aboca i ho treballa des de la tauleta gràfica, amb l’estilet o ratolí dibuixa, traça línies i contorns, rectes, corbes i ondulades, delimita espais, crea paisatges, perfila personatges, genera bafarades, deltes i cartelleres... i, a més, tot ho omple de perspectiva i color. L’investigàvem embadalits.

 

Vam comprovar amb quina habilitat i expertesa domina l’art del còmic; potser perquè des de petit, sempre va amb un llapis a la mà... o un estilet... o un ratolí. El cas és que les il·lustracions li flueixen per la punta dels dits de manera tan natural i àgil, que sembla fàcil i senzill. Aquí vam quedar atònits.

 

Però la cosa no va acabar dimecres, no. Dies i setmanes desprès l’entusiasme continuava. Tant que la Teresa, amb la seva armilla de bibliotecària, va agafar el rol de reportera i, entre els assistents, va anar recollint els comentaris següents:

 

Gal·la: «M’ha semblat molt bonic que en Carlos s’hagi inspirat en un fet real per narrar aquesta història. Això demostra molta sensibilitat per part de l’autor i a l’hora apropa una vivència real als lectors infantils i juvenils. Gràcies a aquesta història els nens i les nenes amb sordesa poden veure que ells també són protagonistes d’històries fantàstiques».

 

Lia: «És el primer cop que puc parlar amb un autor d’àmbit nacional i m’ha agradat molt.

El còmic està molt ben escrit i il·lustrat i enganxa moltíssim. A més, és molt emocionant saber que ha sortit el segon volum i que el tercer està a punt de publicar-se. I poder veure el procés creatiu a través de la tauleta em va encantar».

 

Noa: «Apunto tres coses:

—Un còmic que enganxa moltíssim, no pots parar de llegir i fins tot l’acabes llegint dos cops.

—Ens va explicar molt bé com s’informa per poder parlar correctament de la dificultat dels nens i nenes amb sordesa.

—També és el primer cop que puc parlar amb un autor.

 

Laia: «És el primer autor que he conegut, amb qui he pogut parlar i fer-li preguntes del seu ofici. A més, ha sigut molt interessant poder veure el procés creatiu de l’autor amb la tauleta de treball. I vaig marxar molt contenta amb la dedicatòria que em va fer personalment».

I  quatre comentaris més anònims:

• «Em va sorprendre que feia els dibuixos amb la tauleta i no en paper».

• «Me ha encantado porque es un còmic de aventuras y me encantan las aventuras. Además, el autor vino a vernos y fue muy chulo».

• «Destacaria la forma com treballa en Carlos a la tauleta. I, dels personatges, en Moniato, la cabra coixinera, que es fa gros com una casa».

• «El còmic és molt “xulo” i divertit. I em va encantar perquè té un missatge secret».

La propera i darrera lectura del curs serà un viatge al... món de les fades i llegirem La Bella i la Bèstia de Jeanne-Marie Leprince de Beaumont; il·lustrada per Francesca Dell’Orto i publicada per l’Editorial Baula, l’any 2017.

 ROSA PINYOL