Club de lectura CELLER DE LLETRES — Blog de la Biblioteca
Somnis de l’harem, de Fatema
Mernissi
(traducció: Dolors Udina)
- Tertúlia de divendres 13 d’abril de 2018
Què és
Somnis de l’harem? És una novel·la?
És un assaig on s’han incorporat algunes de les possibles tècniques d’escriptura
de ficció? És un seguit de records evocats des de l’emoció, cosa per la qual
aconsegueix literaturitzar la història mostrada, però aferrant-se sempre a la
realitat des de la qual parteix? O cal col·locar aquest títol en el gènere tan
de moda avui en dia de l’auto-ficció, malgrat estar escrit el 1994?
Aquesta
catalogació del llibre llegit en un o altre gènere és un dels primers temes
sorgits en la nostra trobada. I val a dir que el Celler de lletres no acostuma
a plantejar-se aquestes qüestions perquè optem per valorar la lectura sense
cotilles supèrflues, però l’obra comentada mereixia, realment, aquesta
reflexió.
En
termes generals Somnis de l’harem ha
interessat a les clubaires per l’enorme porta que ens obre vers una cultura que
ens resulta més o menys desconeguda. A més, descrita des de dins i amb la veu
de la nena que narra la història, tot plegat esdevé més proper i aconsegueix
crear empatia lectora.
Hem
considerat que ens trobem davant d’una novel·la femenina i feminista, una
novel·la amb un ampli vessant històric que provoca una pregunta: què va passar
després de tots aquests moviments d’obertura i alliberament per tal de ser on
som en aquests moments? També s’ha ressaltat el to poètic de la narració, al
llarg de la qual trobem frases i passatges que demanen ésser subratllats i
remarcats. Uns passatges, per l’altra banda, que se solapen amb esdeveniments
més durs i difícils de pair, com seria el cas de la història de la Mina, un
dels personatges.
El
concepte d’analfabetisme i si aquest es troba o no a Somnis de l’harem ha ocupat una part de la tertúlia, perquè el fet
de llegir i escriure és un inici per evitar caure-hi, però hi ha altres
elements, com el coneixement del món exterior i de la pròpia història, que
també marquen el grau d’alfabetització.
Però
potser per damunt de tot el tema imperant ha estat el de l’harem i les seves
fronteres. L’harem entès com un territori no només físic, com un territori no
només delimitat per unes parets i del qual no es pot sortir quan hom vol si no
té aquest privilegi, sinó l’harem i les seves fronteres entès com un seguit de
normes apreses, inculcades, calades en l’ànima i acceptades com a norma i
creença. O no. I en aquesta negació, en el poder que aporten les paraules, és
on es troba l’alliberament.
- L’autora
Escriptora, sociòloga i
feminista marroquina (1940-2015), va estudiar Ciències Polítiques, va rebre una
beca de la Universitat de la Sorbona per realitzar un doctorat a la universitat
nord-americana de Brandeis, i va ser professora a la Universitat Mohamed V de
Rabat. Considerada una de les intel·lectuals marroquines més conegudes a
Europa, al llarg de la seva trajectòria professional i personal, va destacar
per la defensa dels drets de la dona i pels seus coneixements sobre l’Alcorà.
La infantesa de Mernissi
eren els records d’un pati quadrat envoltat de columnes de marbre amb una font
al mig. A aquest pati hi donaven quatre salons enormes: el de la seva família,
el de l’àvia paterna, el dels oncles i els seus set cosins, i la sala on els
homes menjaven, escoltaven les notícies per la ràdio, tancaven negocis i
jugaven a cartes. En el pis de dalt hi vivien les seves ties divorciades i
vídues amb els seus fills. Totes les finestres donaven al pati. Cap no donava
al carrer.
En les seves obres
Mernissi defensa un concepte humanista on les dones han d'assumir el seu paper
lluitant amb la paraula, que és l'arma principal per assolir la igualtat i fer
la revolució.
L'any 2003 va ser
guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres, al costat de Susan
Sontag, ambdues “per haver
desenvolupat una obra literària en diversos gèneres que, amb profunditat de
pensament i qualitat estètica, aborda qüestions essencials del nostre temps des
d'una perspectiva complementària en el diàleg de les cultures”.
Els assajos L’harem occidental, Més enllà del vel: dinàmica home-dona en la societat musulmana, El hilo de Penélope, i Un libro para la paz, són alguns dels títols que podem trobar
traduïts.
- L’obra
Tal com s’ha comentat a la
biografia de l’autora, quan Fatema Mernissi evoca la seva infantesa, el que ens
ofereix és una visió crítica de l’harem on va viure, aquell pati quadrat
envoltat de columnes de mar bre amb
una font al mig. De fet, és amb aquest record ben arrelat com comença el llibre
que tractarem en la nostra trobada de Club de lectura.
Somnis de l’harem ens convida
a passejar per un món que no és el que nosaltres, europeus occidentals,
coneixem de primera mà. Ens convida a entrar dins una cultura que, en la
majoria dels casos, ignorem. Ens permet copsar quines són les fronteres reals
que delimiten un harem, i ens mostra com aquests límits poden variar entre l’un
o l’altre. També coneixerem els personatges que conformen aquest grup de
persones, de nou ben divers entre un o altre harem. Se’ns mostraran les
diferents formes d’adaptar-se a aquest estil de vida: les qui l’accepten com a
part de la tradició i no es plantegen cap tipus de dubte, i les qui consideren
que és un sistema que cal revisar, però no tenen les eines per dur a terme
aquesta renovació.
I parlem de “les qui”
perquè la visió que se’ns ofereix en tot moment del que són i signifiquen els
harems, parteix del punt de vista de la dona. La novel·la està narrada en
primera persona i esdevé un recull de records, d’evocacions, d’anècdotes, de
rebel·lies i frustracions que va viure la pròpia autora i aquelles persones amb
qui més tenia contacte: les altres dones de l’harem.
És un crit a la llibertat,
a la igualtat de la dona en un món on gairebé no té l’opció, ni tan sols, de la
paraula. Com indica la contraportada del llibre: “una novel·la amb vocació
provocadora”.
Altres dades
·
Necrològica de l’autora a Núvol: https://www.nuvol.com/noticies/fatima-mernissi-el-somni-silencios-dales-i-vols/
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada