Club de lectura CELLER DE LLETRES — Blog de la Biblioteca
Homes i ratolins, de John
Steinbeck
(traducció: Manuel de Pedrolo)
- Tertúlia de divendres 11 de maig de 2018
Un
petit gran llibre. Un regal a la literatura. Una joia literària. Aquestes són
algunes de les expressions que han anat sorgint durant la primera ronda
d’opinions al voltant de la novel·la Homes
i ratolins, de John Steinbeck. No cal afegir, doncs, que la novel·la ens ha
atrapat i encisat.
Abocar
en unes poques línies els diversos i múltiples comentaris compartits serà una
tasca impossible de dur a terme. Perquè s’ha parlat tant de la història, en el
sentit d’argument, com de la interrelació dels personatges, com –evidentment-
del marc social i històric en què s’ubica la narració.
Homes i ratolins ens descriu el sistema de vida de les classes socials treballadores en
l’època de la Gran Depressió a Califòrnia. El marc és rural i el que en destaca
és la misèria, un aspecte que es manifesta en allò material i també, com hem
estat comentant, en l’ànima dels personatges. Tot i que els protagonistes se’n
separen, d’aquesta baixesa moral, perquè tenen un somni de futur. I és aquesta
il·lusió la que els permet tirar endavant, la que estableix una peculiar
relació de dependència entre ells dos, la que els fa diferents als altres, a la
resta, personatges solitaris que, més que no pas viure, s’arrosseguen per la
vida.
Hem
comentat alguns dels elements simbòlics que apareixen al llarg de la narració.
Per una banda aquest títol fent referència als ratolins: ¿és per mostrar les
clavegueres de l’ànima humana o potser per dibuixar-nos a nosaltres, els
humans, avançant sense sentit en una roda sense fi? Per l’altra banda, els
gossos: el gos que sacrifiquen i que l’amo no és capaç de matar ell mateix, i
l’altre sacrifici que trobem al final de la novel·la, però en el qual la
persona que el duu a terme és, malgrat tot, la més adequada per a un acte com
aquest.
Quant
a aquest final, l’hem valorat com un acte d’amor. Aquesta ha estat l’expressió
més acceptada. I després han sorgit els matisos i qualificatius al voltant de
la decisió que ha de prendre George vers el bonàs de Lennie. Com per exemple la
valentia o covardia que implica aquesta acció, o la idea de final de futur en
tant que el projecte i somni que compartien s’esvaeix, o la fidelitat a
l’amistat entre tots dos homes... I és que Lennie desperta simpatia a pesar de
convertir-se, involuntàriament, per accident, en un assassí.
També
hem comentat àmpliament la forma amb què l’autor ens presenta les mancances
psíquiques o intel·lectuals d’aquest personatge; les reflexions que es poden
extreure després d’aquesta lectura al voltant del concepte de destí i/o
fatalitat; la importància dels silencis en la comunicació; les belles
descripcions de la natura; les ànsies de llibertat que comparteixen tots els
personatges. I des d’un plantejament més tècnic ens ha cridat l’atenció el punt
de vista narratiu, que s’inicia en una tercera persona força distant d’allò que
ens mostra, i a poc a poc, mantenint aquesta tercera persona, ens va apropant
als espais, als personatges, a les seves emocions.
A
banda que, en disposar també de l’obra original escrita en anglès, ens ha
sobtat la pobresa del lèxic usada per l’autor quan fa dialogar els personatges,
quasi com si fos un argot o llenguatge oral amb moltes errades i elisions, cosa
que no passa en la traducció en català o en castellà.
En
definitiva, i tornant a l’inici d’aquest resum, un petit gran llibre.
- L’autor
Novel·lista nord-americà
(1902-1968), va estudiar biologia marina a la Universitat de Stanford, però ben
aviat va descobrir la seva vocació literària. Amb l’obra Tortilla Flat
(1935), una perfecta combinació d’estructura novel·lística rebuscada amb una
història de les classes menys privilegiades a Monterrey, va assolir l’èxit
necessari per donar-se a conèixer, alhora que desencadenava una gran polèmica
nacional.
També a En lluita
incerta (1936) es fa palesa la seva preocupació social. En aquesta obra el
tema central és la vaga d’uns veremadors californians. Però on reïx més aquesta
preocupació que esmentàvem és a El raïm de la ira (1939), novel·la amb
la qual va guanyar el premi Pulitzer.
Durant la Segona Guerra
Mundial va ser corresponsal del diari The New York Herald Tribun, i a més de
redactar diversos articles va escriure algunes novel·les propagandístiques. De
l’època posterior al conflicte bèl·lic són dues de les seves obres més famoses:
La perla (1947) i A l’est de l’edèn (1952), de la qual existeix
una bona adaptació cinematogràfica de 1955 dirigida per Elia Kazan.
El 1962 se li va concedir
el premi Nobel de Literatura.
- L’obra
Ens situem en l’època de
la Gran Depressió dels anys 30, una crisi econòmica que es va originar als
Estats Units però que va tenir una repercussió a nivell mundial durant la
dècada anterior a la Segona Guerra Mundial. Homes i ratolins ens mostra
la tràgica història de dos homes: George Milton i Lennie Small. Ambdós poden
ser considerats dues figures errants, dos rodamóns a la recerca d’un treball en
algun ranxo que els permeti, senzillament, sobreviure.
George és espavilat i
enginyós, mentre que Lennie se’ns presenta com un home ingenu i pacífic, però
amb una deficiència mental que el pot convertir en perillós perquè no és
conscient al cent per cent dels seus actes.
La relació existent entre
ells és rica en matisos i interpretacions, però el que sobretot se’n desprèn
d’ella és el somni de futur que els manté units: aconseguir diners per tenir la
seva pròpia granja, sense amos que els donin ordres ni horaris més enllà del
que demana el treball. Amb tot, un seguit de circumstàncies funestes eclipsaran
a poc a poc aquest somni, duent el lector cap a un final esfereïdor. Un final
que també ens pot fer pensar en la lluita de l’home contra el destí.
Aquesta obra també compta
amb una adaptació cinematogràfica dirigida el 1992 per Gary Sinise. Però en
definitiva ens trobem davant d’una novel·la breu i intensa que paga la pena
llegir.
Altres dades
·
Discurs en acceptar el Premi Nobel de Literatura: https://estoespurocuento.wordpress.com/2014/10/09/john-steinbeck-discurso-al-aceptar-el-premio-nobel-de-literatura-1962-discurso/
·
Sobre l’adaptació cinematogràfica d’Homes
i ratolins: https://ca.wikipedia.org/wiki/Homes_i_ratolins_(pel·lícula)
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada