17 de maig 2018

Club de Lectura sessió del mes de maig sobre "Homes i ratolins" de John Steinbeck

Club de lectura CELLER DE LLETRES — Blog de la Biblioteca

Homes i ratolins, de John Steinbeck
(traducció: Manuel de Pedrolo)

  • Tertúlia de divendres 11 de maig de 2018 
Un petit gran llibre. Un regal a la literatura. Una joia literària. Aquestes són algunes de les expressions que han anat sorgint durant la primera ronda d’opinions al voltant de la novel·la Homes i ratolins, de John Steinbeck. No cal afegir, doncs, que la novel·la ens ha atrapat i encisat.

Abocar en unes poques línies els diversos i múltiples comentaris compartits serà una tasca impossible de dur a terme. Perquè s’ha parlat tant de la història, en el sentit d’argument, com de la interrelació dels personatges, com –evidentment- del marc social i històric en què s’ubica la narració.

Homes i ratolins ens descriu el sistema de vida de les classes socials treballadores en l’època de la Gran Depressió a Califòrnia. El marc és rural i el que en destaca és la misèria, un aspecte que es manifesta en allò material i també, com hem estat comentant, en l’ànima dels personatges. Tot i que els protagonistes se’n separen, d’aquesta baixesa moral, perquè tenen un somni de futur. I és aquesta il·lusió la que els permet tirar endavant, la que estableix una peculiar relació de dependència entre ells dos, la que els fa diferents als altres, a la resta, personatges solitaris que, més que no pas viure, s’arrosseguen per la vida.

De retruc, òbviament, l’autor ens està plantejant, i així ho hem entès en el Club de lectura Celler de lletres, una crítica ferotge sobre els abusos socials i la necessitat d’un canvi: la lluita de classes.

Hem comentat alguns dels elements simbòlics que apareixen al llarg de la narració. Per una banda aquest títol fent referència als ratolins: ¿és per mostrar les clavegueres de l’ànima humana o potser per dibuixar-nos a nosaltres, els humans, avançant sense sentit en una roda sense fi? Per l’altra banda, els gossos: el gos que sacrifiquen i que l’amo no és capaç de matar ell mateix, i l’altre sacrifici que trobem al final de la novel·la, però en el qual la persona que el duu a terme és, malgrat tot, la més adequada per a un acte com aquest.

Quant a aquest final, l’hem valorat com un acte d’amor. Aquesta ha estat l’expressió més acceptada. I després han sorgit els matisos i qualificatius al voltant de la decisió que ha de prendre George vers el bonàs de Lennie. Com per exemple la valentia o covardia que implica aquesta acció, o la idea de final de futur en tant que el projecte i somni que compartien s’esvaeix, o la fidelitat a l’amistat entre tots dos homes... I és que Lennie desperta simpatia a pesar de convertir-se, involuntàriament, per accident, en un assassí.

També hem comentat àmpliament la forma amb què l’autor ens presenta les mancances psíquiques o intel·lectuals d’aquest personatge; les reflexions que es poden extreure després d’aquesta lectura al voltant del concepte de destí i/o fatalitat; la importància dels silencis en la comunicació; les belles descripcions de la natura; les ànsies de llibertat que comparteixen tots els personatges. I des d’un plantejament més tècnic ens ha cridat l’atenció el punt de vista narratiu, que s’inicia en una tercera persona força distant d’allò que ens mostra, i a poc a poc, mantenint aquesta tercera persona, ens va apropant als espais, als personatges, a les seves emocions.

A banda que, en disposar també de l’obra original escrita en anglès, ens ha sobtat la pobresa del lèxic usada per l’autor quan fa dialogar els personatges, quasi com si fos un argot o llenguatge oral amb moltes errades i elisions, cosa que no passa en la traducció en català o en castellà.

En definitiva, i tornant a l’inici d’aquest resum, un petit gran llibre.

  • L’autor

Novel·lista nord-americà (1902-1968), va estudiar biologia marina a la Universitat de Stanford, però ben aviat va descobrir la seva vocació literària. Amb l’obra Tortilla Flat (1935), una perfecta combinació d’estructura novel·lística rebuscada amb una història de les classes menys privilegiades a Monterrey, va assolir l’èxit necessari per donar-se a conèixer, alhora que desencadenava una gran polèmica nacional.

També a En lluita incerta (1936) es fa palesa la seva preocupació social. En aquesta obra el tema central és la vaga d’uns veremadors californians. Però on reïx més aquesta preocupació que esmentàvem és a El raïm de la ira (1939), novel·la amb la qual va guanyar el premi Pulitzer.

Durant la Segona Guerra Mundial va ser corresponsal del diari The New York Herald Tribun, i a més de redactar diversos articles va escriure algunes novel·les propagandístiques. De l’època posterior al conflicte bèl·lic són dues de les seves obres més famoses: La perla (1947) i A l’est de l’edèn (1952), de la qual existeix una bona adaptació cinematogràfica de 1955 dirigida per Elia Kazan.

El 1962 se li va concedir el premi Nobel de Literatura.

  • L’obra


Ens situem en l’època de la Gran Depressió dels anys 30, una crisi econòmica que es va originar als Estats Units però que va tenir una repercussió a nivell mundial durant la dècada anterior a la Segona Guerra Mundial. Homes i ratolins ens mostra la tràgica història de dos homes: George Milton i Lennie Small. Ambdós poden ser considerats dues figures errants, dos rodamóns a la recerca d’un treball en algun ranxo que els permeti, senzillament, sobreviure.

George és espavilat i enginyós, mentre que Lennie se’ns presenta com un home ingenu i pacífic, però amb una deficiència mental que el pot convertir en perillós perquè no és conscient al cent per cent dels seus actes.

La relació existent entre ells és rica en matisos i interpretacions, però el que sobretot se’n desprèn d’ella és el somni de futur que els manté units: aconseguir diners per tenir la seva pròpia granja, sense amos que els donin ordres ni horaris més enllà del que demana el treball. Amb tot, un seguit de circumstàncies funestes eclipsaran a poc a poc aquest somni, duent el lector cap a un final esfereïdor. Un final que també ens pot fer pensar en la lluita de l’home contra el destí.

Aquesta obra també compta amb una adaptació cinematogràfica dirigida el 1992 per Gary Sinise. Però en definitiva ens trobem davant d’una novel·la breu i intensa que paga la pena llegir.

Altres dades
·         John Steinbeck a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/John_Steinbeck
·         Sobre l’adaptació cinematogràfica d’Homes i ratolins: https://ca.wikipedia.org/wiki/Homes_i_ratolins_(pel·lícula)
·         Tràiler de l’adaptació al cinema (en anglès): https://youtu.be/BQtiStdDaYw

Sílvia Romero


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada