El somni més dolç, de Doris
Lessing
(traducció: Carles Andreu i Librada Piñero)
- Tertúlia de divendres 15 de juny de 2018
L’última
trobada del curs la tanquem comentant una novel·la que ens ha regalat una bona
sensació de lectura: El somni més dolç,
de Doris Lessing. Es tracta d’un llibre de poc més de 400 pàgines que ha
provocat una tertúlia intensa i, com és habitual en el nostre Celler de
lletres, molt interessant. Conversa de la qual tot just podré fer cinc cèntims
en aquest resum.
Per
començar potser caldria indicar que, en alguns casos, la lectura de les
primeres pàgines ha resultat una mica feixuga. Això és així, o si més no
aquesta és la conclusió a què hem arribat, perquè l’acció de la novel·la, tant
la interna com l’externa (és a dir, l’evolució dels personatges i els
esdeveniments narrats), es troba a les beceroles. I també per la profusió de
noms de diversos personatges que després no guanyaran pes en la trama.
Més
enllà d’aquest petit escull, la recreació dels anys seixanta per part de
l’autora ha significat, per a moltes clubaires, reviure -en part i salvant les
distàncies- una època pròpia. S’ha valorat molt especialment el repàs
socio-polític d’aquests anys seixanta que, paradoxalment, ens proposa temes de
tanta actualitat. I hem posat damunt la taula la gran pregunta: on és, on ha
quedat aquell somni? Com hem permès que es consumís devorat per les dècades i esdeveniments
posteriors?
En
base a aquest plantejament hem comentat àmpliament la caracterització que ens
presenta Doris Lessing dels diversos personatges: cadascun interpreta un paper
diferent dins el microcosmos de la novel·la, i l’amalgama de tots els rols ens
permet compondre el mosaic de la societat.
Els
més potents, segons l’opinió de les clubaires, són Frances, Julia i Sylvia.
Cadascuna d’aquestes dones apareix dins la narració d’El somni més dolç amb una problemàtica concreta al damunt, i a poc
a poc va evolucionant i va superant (o no) els diversos conflictes que se li
presenten. Frances serà eternament la persona bondadosa i generosa que no dubta
a sacrificar la seva il·lusió (ser actriu) per tal de tirar endavant amb la
família. La vídua Julia apareixerà en les primeres pàgines amb la fredor pròpia
del personatge que encarna dins la novel·la, però a mesura que passem pàgina i
la coneixem, anirem entrant en una emotivitat que sempre, per qüestions
d’educació, amaga. Sylvia, la noieta desvalguda que arriba a la casa i que
necessita ajuda, es convertirà en una lluitadora sincera i lúcida.
Al
costat d’aquestes tres dones també s’ha valorat el paper dels fills de Frances
i Johnny: Andrew i Colin. Tots dos mantindran l’ideal de joventut i intentaran
canviar el món, però ho faran amb eines molt diferents: un continuarà amb el
somni des de la comoditat d’un càrrec de directiu, i l’altre cercarà mostrar la
veritat del que passa a l’Àfrica mitjançant la seva escriptura.
Altres
personatges que hem comentat al llarg de la tertúlia han estat el camarada
Johnny, la roïna Rose, l’atent Wilhelm...
A
nivell tècnic ha sorprès el canvi sobtat d’escenari, tot marcant dues grans
parts en la novel·la: una primera ambientada a Londres, en la casa on conviuen
tots, i una segona part ambientada a l’Àfrica. Fins i tot s’ha comentat que
Doris Lessing podria haver presentat aquesta narració en dos llibres diferents.
Hi ha
molts altres temes que han quedat en el tinter (la relació intergeneracional,
la recreació dels personatges, el sentiment de culpabilitat, l’esperança en
aquest somni tan dolç...), però no els comentaré perquè m’estendria massa en
aquest resum. Només cal afegir que, en definitiva, El somni més dolç ha estat una bona manera de tancar el curs.
Bon
estiu a tothom, i bones lectures!
- L’autora
Novel·lista anglesa, neix
el 1919 a la ciutat persa de Kermanshah i a l’edat de sis anys la seva família
es trasllada, per provar fortuna, a l’antiga colònia britànica de Rhodèsia del
Sud, on passa la infantesa i joventut. Més endavant, durant la seva estada a
l’Àfrica, descobrirà la bellesa de la naturalesa i també la discriminació
racial.
Per fugir de l’educació
estricta de la seva mar e abandona
els estudis, tot i que continua dedicant-s’hi de forma autodidacta, i es posa a
treballar com a auxiliar de clínica. Als divuit anys es trasllada a Salisbury,
on treballa de telefonista i on es casa, un any més tard, amb el funcionari
Frank Wilson, de qui va tenir dos fills. El 1943 es divorcia i s’uneix a un
grup d’idees comunistes per casar-se el 1944 amb Gottfried Lessing, amb qui va
tenir el tercer fill i del qual prendrà el cognom amb què es coneguda. El 1955
s’instal·la a la ciutat de Londres i inicia la seva carrera com a escriptora,
tot i que amb anterioritat ja havia aconseguit alguna publicació. A aquesta
primera etapa correspon la seva novel·la L’herba
canta.
Molt compromesa
políticament, acaba perdent les il·lusions i abandonant el comunisme. La seva
obra té molt d’autobiografia i s’inspira
en la seva experiència africana, en la infantesa, i en els desenganys socials i
polítics. Els temes que hi trobem se centren en els conflictes culturals, en
les flagrants injustícies de la desigualtat racial, i també la contradicció
entre la consciència individual i el bé comú.
De la seva nombrosa obra
caldria destacar les cinc novel·les de la sèrie Children of Violence
(1952-69) i les cinc novel·les de ciència-ficció de la sèrie Canopus in
Argos (1979-83). I podríem esmentar, entre d'altres, les novel·les El quadern daurat, considerada una fita
del feminisme; La terrorista bona; Mara
i Dann: una aventura; Dintre
meu; i la que tractarem en aquesta tertúlia, El somni més dolç.
Ha rebut, entre d'altres,
els premis Internacional de Catalunya (1999) i Príncipe de Asturias (2001).
L'any 2007 se li va concedir el premi Nobel de literatura.
- L’obra
Referint-se a aquesta
obra, la seva autora ens diu: “Espero haver aconseguit reviure l’esperit,
especialment, de la dècada dels anys seixanta, aquella època contradictòria
que, vista amb perspectiva i comparant-la amb el que va venir després, sembla
sorprenentment innocent: no era ni bruta com la dècada dels setanta, ni freda i
cobdiciosa com la dels vuitanta.”
El punt de partida
argumental per assolir aquest objectiu és senzill. En Johnny Lennox (fill de
Julia, una alemanya aristòcrata, i Phillip Lennox, militar anglès que participa
en la Primera Guerra Mundial), es casa amb la Frances just quan comença la Segona
Gran Guerra. Però en acabar el conflicte ell es dedicarà de ple al Partit
Comunista, i la Frances s’haurà d’espavilar, tota sola, amb pocs recursos. Per
això acabarà per traslladar-se a viure amb la sogra, la Julia, que ara és
vídua, en una casa del centre de Londres, on la vida transcorrerà amb lentitud,
revolucionada pels fills adolescents i les freqüents visites dels amics
d’aquests.
La figura central de la
novel·la serà la Frances, però la convivència en una casa gran amb persones de
diferents procedències i edats farà que ens trobem davant d’un cabalós riu de
personatges, alhora que, per al lector actual, aquest ventall de personatges
atorgarà a la història d’una nostàlgia vers l’època pretèrita dels seixanta i
d’una dimensió flagrant d’actualitat i vigència.
L’autora analitza en
aquesta obra el camí dels joves d’esquerres que un dia es van proposar canviar
el món, i aprofita també per criticar les ajudes dels organismes internacionals
cap a l’Àfrica i com aquesta ajuda no arriba al poble. Tot plegat amb una mira da intel·ligent i desacomplexada.
Altres dades
·
El Nobel de Literatura (vídeos): https://www.nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/2007/lessing-lecture.html
·
Ressenya sobre El somni més dolç
(en castellà): http://todoesnovela.com/el-sueno-mas-dulce-doris-lessing/
Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada