Tertúlia
de divendres 9 de novembre de 2018
El
petit lladre d’ombres, tal com es comenta en la ressenya de més
avall, és el que podríem anomenar un llibre “amable”, és a dir, aquell tipus de
narrativa que et dibuixa un somriure afable en acabar la lectura. I aquesta és
la valoració general que podem extreure de la primera ronda d’opinions dels
clubaires d’aquesta trobada.
S’ha remarcat, però, la
sensació de tristor que amara la primera part de la novel·la. Un apartat on es
fa més palesa la solitud del nen protagonista i l’angoixa que li causa aquest
sentiment. Tot i que algunes veus clubaires han considerat que potser la
paraula tristor no és la més adequada, ja que a poc a poc aquesta es va
convertint en una sensació de tendresa.
Els buits que sotraguen
el protagonista (un protagonista que, com hem evidenciat durant la trobada, no
té un nom propi, com tampoc no el té ni la mare ni el pare) són els que
provoquen, a parer dels lectors del club, el capbussament del nen en aquest món
fantàstic que són les ombres. El poder, el do de saber-les robar i parlar amb
elles per comprendre les persones que en són propietàries, és la necessitat tan
arrelada a l’ésser humà d’escoltar i ser escoltat. És, també, el joc infantil
de l’amic imaginari (cosa que hem apuntat i valorat durant la tertúlia).
Amb tot, la primera part
de la novel·la ens prepara i ens condueix amb gran èmfasi cap aquesta fantasia
de les ombres, i tot d’una, en passar a la segona part, l’imaginari que havíem
construït com a lectors al costat de la veu narradora, se’ns esmuny. Hem
valorat que té la seva lògica perquè pot fer referència a l’evolució de les
persones i la pèrdua de les il·lusions (i per tant del món fantàstic interior).
Però ens ha sobtat aquest canvi tan flagrant.
Més enllà d’aquests
aspectes hem debatut sobre altres personatges que tenen un pes important en la
narració. La mare, amb el seu instint protector davant l’absència d’un pare per
al seu fill, i com aquest instint la duu a mantenir un gran secret al llarg de
tota la seva vida. El Luc, l’amic fidel amb qui sempre pots comptar. Yves, el
bidell de l’escola, que per al protagonista es convertirà en el referent i en
la figura del pare, en substitució del seu, que ha marxat. La Cléa, la nena que
també té un poder: parlar escrivint les paraules al cel. I al costat de tots
aquests, també hem comentat el paper d’altres personatges que potser no
interactuen de forma tan directa amb el protagonista, però que tenen un rol
important en la narració: Marquès, el contrincant dels anys d’infantesa;
Sophie, la primera parella del protagonista; Alice, la veïna amiga...
En definitiva El petit lladre d’ombres és una novel·la
amb un plantejament senzill, que es llegeix com un conte, però amb la qual el
lector pot establir empatia. En part gràcies a aquest punt de vista narratiu,
plantejat des de la primera persona, que manté el to d’intimitat amb el
protagonista al llarg de tota la lectura.
· L’autor
Escriptor francès (1961), als 18 anys
entra a treballar a la Creu Roja Francesa, on s’hi estarà durant sis anys.
Paral·lelament estudia Gestió i Informàtica a la Universitat París-Dauphine. El
1983 es trasllada als Estats Units i crea una empresa especialitzada en imatge
digital, però el 1989 dimitirà del seu propi grup i tornarà a França (París),
on fundarà, amb dos amics, un despatx d’arquitectura.
La seva vida canvia radicalment quan
escriu una novel·la dedicada al seu fill Louis. El llibre, I si fos veritat, té un èxit immediat, es tradueix a nombroses
llengües i se’n fa l’adaptació cinematogràfica (Just like heaven). Després d’aquesta exitosa entrada al món
literari, Marc Levy es dedica en exclusiva a l’escriptura i, cal remarcar-ho,
totes les seves novel·les es troben en els primers llocs de les llistes de més
venuts de França, amb el conseqüent ressò internacional d’aquesta fita. Altres
títols, a banda del que hem esmentat i del que tractarem a la nostra tertúlia,
serien: La química secreta de les
trobades, El primer dia, La primera nit, Totes les coses que no ens vam dir, La propera vegada, On ets?
Marc Levy també ha participat en la
realització d’un curtmetratge per a Amnistia Internacional, La carta de Nabila, i ha escrit la
lletra de cançons per a diferents artistes. La seva última novel·la L’Horizon à l’envers (L’horitzó al revés), de la qual encara
no ens ha arribat la traducció, ha estat publicada a França el febrer de 2016.
En l’actualitat és l’autor francès més
llegit arreu del món i les seves novel·les han estat traduïdes a 49 llengües.
· L’obra
El protagonista d’aquesta novel·la és un
nen que acaba d’instal·lar-se, amb el pare i la mare, en un petit poble de
França. Encara no coneix ningú, no té amics, i comencen les classes del nou
curs. Aquest serà el punt de partida de la història que se’ns mostra a El petit lladre d’ombres, i arran
d’aquest inici viurem de primera mà, braç a braç, la seva infantesa i joventut.
El primer repte amb què s’enfrontarà serà,
precisament, trobar un lloc en aquesta nova escola. I per un seguit de
circumstàncies farà amistat amb dues persones que esdevindran molt importants,
per a ell: Yves, el bidell del centre; i Luc, el fill del forner (aquest sí de
la seva edat). Però aquestes relacions, en un principi, quedaran apaivagades
perquè tindrà lloc un fet transcendental: el pare marxarà de casa. La seva
vida, doncs, girarà sempre al voltant de la mare, una dona que es lliurarà
completament al fill i es desviurà per ell.
I en paral·lel a aquests esdeveniments,
que trobem a les primeres pàgines del llibre, hi ha la descoberta del seu do
personal i ben peculiar: és capaç d’apropiar-se de les ombres dels qui són al
seu voltant, parlar amb elles, conèixer les pors més secretes i els anhels més
desitjats d’aquestes persones. Aquesta habilitat, aquest poder, propiciarà que
pugui ajudar els altres, i també, a la llarga, a ell mateix.
És evident que som davant d’una història
senzilla, potser sense massa pretensions, amb un estil àgil i amè dotat amb els
ornaments literaris justos i sempre amb la intenció que aquests serveixin per a
l’avanç de la narració. Sense tractar-se d’una novel·la coral, trobem un nombre
important de personatges amb qui el nen protagonista es relacionarà: els
esmentats Yves i Luc, la mare, el company fatxenda Marquès, la gran amistat
d’estiu Cléa, l’amiga universitària Sophie... En la seva majoria són
personatges definits, que podem conèixer i entendre, però sense aprofundir-los
perquè només ens interessen en base a la seva aportació a la història.
Potser, com s’ha indicat més amunt, som
davant una història senzilla, però la senzillesa ens permet gaudir d’instants tendres,
que acaronen la lectura, que ens fan sentir cada moment amb la mateixa
intensitat que ho viu el protagonista. En resum, una narració amb el polsim de
màgia literària idoni per crear un llibre amable.
Altres
dades
·
El
petit lladre d’ombres (comentari a blogs): https://voltarivoltar.com/2018/06/16/voltar-per-la-literatura-el-petit-lladre-dombres-de-marc-levy
·
El
pequeño ladrón de sombras (comentari a blogs): http://generacionreader.blogspot.com/2013/03/resena-el-pequeno-ladron-de-sombras.html
Sílvia
Romero
Es un libro que me a gustado muchisimo y al mismo tiempo me a sorprendido me hecho reir y recordar muchas cosas muchas gracias
ResponElimina