Entrevista a membres del Jurat del Premi Celler de Lletres 2018

De clubaire a jurat literari: Cristina de la Cruz i Natàlia Colet

(per Sílvia Romero)

El “4rt Concurs de Novel·la Curta Celler de lletres” va celebrar la festa del lliurament del premi el passat mes d’octubre. En l’edició d’enguany el jurat va tenir per davant un repte superior al que ja és habitual de tot jurat literari, i hem volgut parlar amb les dues clubaires del club de lectura Celler de lletres que han participat en la tasca de lectura i deliberació per conèixer la seva experiència: Cristina de la Cruz i Natàlia Colet.

Cristina de la Cruz i Natàlia Colet

Aquest any vosaltres dues heu format part del jurat del premi Celler de lletres en representació del Club de lectura. Què us va dur a voler participar en la deliberació de l’obra guanyadora?

CRISTINA: La il·lusió de poder participar en un jurat; també per formar part del jurat del premi que porta el nom del nostre Club de lectura, que és un premi del municipi, i també l’amor per la lectura i poder veure des de l’altra banda com es crea, com es presenten les obres a concurs, i com es desenvolupa aquest procés.

NATÀLIA: Potser d’entrada no m’hauria presentat mai perquè tenia els meus dubtes sobre fer de jurat literari, però en dir-m’ho, en proposar-m’ho, vaig pensar que era un repte i em va fer il·lusió acceptar-ho. També vaig pensar que en no estar-hi sola, si més no em serviria per veure com funciona tot plegat.

Per tant, segons el que em comenteu, no havíeu participat mai com a jurat d’un premi, sigui del tipus que sigui?

NATÀLIA: No, mai. Em pensava “qui soc jo per jutjar els altres?”. Però també vaig considerar que és una feina que bé algú ha de fer.

CRISTINA: En un jurat de premi literari, no. Però havia participat com a jurat en un premi a Cegama per escollir el millor formatge Idiazábal. M’ho vaig passar molt bé, vaig aprendre molt, i a més com que el formatge Idiazábal m’agrada molt va ser tot rodó.

Des de fa més de 20 anys viu a Sant Sadurní d'Anoia, vila que l'ha acollit amb els braços oberts des de l'inici i de la qual se sent una convilatana més. És advocada amb despatx a Sant Sadurní, i com a regidora de l'ajuntament intenta millorar al màxim la vida dels sadurninencs/ques, el poble i l’entorn. Apassionada de la vida, dels viatges, del cinema, del teatre, de l'òpera i de la literatura, forma part del Club de lectura des del seu inici.

Continuem: enguany la participació al concurs va ser escassa. Com us vau enfrontar a la lectura per tal de preparar-vos per a la trobada del jurat?

CRISTINA: La vaig fer seguint el guió que se’ns va facilitar per saber com entomar la lectura, i després fent la comparativa amb les altres novel·les a qui ja havíem concedit aquest premi en anteriors edicions. M’ho vaig prendre com un acte de responsabilitat i m’ho vaig mirar amb molta més cura.

NATÀLIA: En ser només una obra la vaig llegir detingudament, diverses vegades. Fins i tot vaig tenir temps de llegir obres a què feia referència l’autor o autora. Va ser molt agradable i ho vaig poder fer amb total dedicació, fixant-me en tots els detalls.

Passem a comentar la reunió del jurat: com us vau trobar en aquesta sessió de deliberació? Es van acomplir les expectatives que esperàveu?

NATÀLIA: Sí. De fet, com que amb una sessió sola ho vam poder enllestir i coneixia, menys l’editor, tots els membres del jurat, va ser una trobada agradable.

Ha viscut i ha treballat d’administrativa a la seva població de naixement, Sant Sadurní d’Anoia, fins que es va casar i va anar a viure a Ca L’Avi-Subirats. D’això ja fa més de 40 anys! Però sempre ha mantingut una forta relació amb Sant Sadurní, com ara formar part del Club de lectura “Celler de lletres” des del primer dia, cosa que l’apassiona.

I tu, Cristina: com valores la trobada del jurat per deliberar?

CRISTINA: Em vaig trobar molt còmoda a la reunió del jurat. De fet fins i tot va millorar les expectatives del que imaginava que eren aquestes reunions. Tothom va donar el seu punt de vista, cadascú des del seu vessant, i va ser molt interessant l’aportació de l’editor sobre com es materialitzava l’edició del llibre a partir d’aquell original que estàvem comentant.

L’obra guanyadora va ser Terra aspriva, de Sebastià Bennasar, que veurà la llum en format llibre de la mà de Meteora la primavera de 2019. Vosaltres que ja l’heu llegida, podríeu definir-la amb una sola paraula?

NATÀLIA: Una miqueta de tot.

CRISTINA: Una obra de superació personal i de segona oportunitat a les persones.

Molt em temo que no ho heu fet amb una sola paraula, però heu sintetitzat força el que s’hi pot trobar. I ja per acabar: repetiríeu l’experiència de fer de jurat?

NATÀLIA: Bé, tal vegada sí. Sí, perquè ha estat positiu. M’ha agradat. Però m’agradaria repetir amb més obres.

CRISTINA: Sí, jo repetiria, sense lloc a dubtes. M’ha agradat molt l’experiència, el fet de viure des de l’altra banda com és i com funciona tot aquest procés.

He de dir que cada any, en fer aquesta breu entrevista a les clubaires que han participat com a jurat en el premi, la resposta a aquesta última pregunta sempre és afirmativa. És bo saber que tenim tantes lectores professionals al Celler de lletres: per tot el bagatge acumulat amb les lectures compartides, i per aquestes experiències més enllà del club de lectura. Gràcies Cristina, i gràcies Natàlia, per la vostra feina.

(novembre 2018)