-----------
Sílvia Romero
 |
| Sebastià Bennasar |
El passat mes d’octubre
vam celebrar el lliurament del “4rt Premi de Novel·la Curta Celler de lletres
2018”. L’acte, al qual van assistir tots els membres del jurat, va comptar amb
la presència de l’Alcalde de Sant Sadurní d’Anoia, Josep Maria Ribas. I avui
hem volgut conversar amb el guanyador de la present edició, l’escriptor
Sebastià Bennassar, que va presentar a concurs l’original titulat Terra aspriva. Un western, novel·la que
publicarà l’editorial Meteora la primavera de 2019.
—Malgrat que ja han passat uns mesos des del dia del lliurament del
premi: enhorabona, Sebastià! I el primer que voldríem saber és com et va
arribar la informació d’aquesta convocatòria i què et va dur a presentar-t’hi?
SEBASTIÀ
BENNASSAR: Feia ja alguns anys que la veia a la pàgina web de
la generalitat de premis literaris i sempre havia pensat que seria un repte
escriure sobre un tema concret. De fet, m’hi vaig posar però la primera vegada
que ho vaig intentar em va faltar temps per acabar l’original com volia. I vaig
esperar un any per poder presentar-m’hi.
—Just et preguntava els motius que et van dur a presentar-t’hi tot
pensant en el fet que el nostre concurs proposa, tal com has dit, una temàtica
concreta: el món del vi i del cava. Tenies ja experiència en l’escriptura
creativa al voltant d’aquest tema, o vas haver de documentar-te per escriure la
novel·la? I si fos així, com va ser el procés de documentació?
S.B.:
Havia escrit alguns relats ambientats en el món del vi perquè hi ha uns quants
premis i concursos literaris arreu de l’Estat espanyol que tenen aquesta
temàtica, però mai no havia escrit quelcom tan llarg. Em vaig haver de
documentar una mica, però tinc sort que hi ha una persona gran de la família
que té una petita vinya –i que serveix d’inspiració per a un dels personatges-
per poder fer més fàcil el procés. I també em va encantar en el seu moment el
llibre Dos días de septiembre de José
Manuel Caballero Bonald, que tenia molt present quan escrivia el meu. He de
reconèixer també que avui en dia amb internet tot és més fàcil.
—La novel·la es titula Terra
aspriva. Un western. Explica’ns en quatre o cinc línies l’argument
d’aquesta narració.
S.B.:
És molt senzill: d’una banda tenim una noia que pateix maltractaments físics i
deixa la seva parella per venir a refugiar-se al poble, a una petita barraca
d’una vinya particular, pensant que no la trobaran. El seu marit, però, la
busca i de seguida arriba al poble. Hi ha també un noi jove, periodista, que
s’ha quedat sense feina, igual que el pare, i que aprofita la verema per
treballar al màxim per intentar salvar la casa pairal. I hi ha un home gran que
lluita perquè no li comprin la seva petita vinya. Aquestes són les històries
principals que, evidentment, s’aniran entrecreuant amb moltes altres.
—I aquest subtítol “un western”, com l’explicaries? Perquè la novel·la
no té lloc a l’oest, ni hi ha pistolers...
S.B.:
L’estètica del western té molt a veure amb els pobles vinícoles. Es tracta d’un
món rural on sempre hi ha enfrontaments entre maneres de veure la vida: pastors
contra grangers, per exemple, o colons contra nadius americans. Actualment els
westerns passen en pobles petits però altament connectats a internet, on la
contraposició és entre el model ecològic o el conreu transgènic, per exemple. I
no hi ha trets però hi ha guerres brutes... en el món del vi passa exactament
el mateix. I el que m’interessa sobretot és l’ètica dels darrers homes i dones
aferrats a una manera de fer tradicional, que entenen el contacte amb la terra
d’una forma singular que malauradament s’està perdent amb la seva generació.
—Amb tot el que ens has comentat encara tenim més ganes de veure el
llibre ja publicat. Però abans d’acabar, explica’ns: en què estàs treballant,
des del vessant creatiu, en aquests moments?
S.B.:
Tinc massa projectes entre mans. Enguany apareixeran una bona pila de llibres,
traduccions i encàrrecs i esperem que aquesta allau de feina duri. Ara mateix
estic una mica centrat en acabar d’enllestir aquestes feines alimentàries, però
he escrit dos poemaris després de molt temps de no fer poesia i estic començant
a decidir quina de les novel·les llargues tiro endavant mentre en faig una de
curta centrada en la vida d’un delinqüent real.
—Et dono la raó: molts projectes entre mans. I una última pregunta,
Sebastià: animaries a altres escriptors o escriptores a presentar-se a aquest
Premi de Novel·la curta Celler de lletres?
S.B.:
Per descomptat. Ho faria per molts motius, en primer lloc perquè escriure sobre
el món del vi és escriure sobre quelcom que ens conforma com a poble. Som el
que som també pel que bevem. I perquè és un repte sortir de la zona de confort.
Després perquè el gènere de la novel·la breu necessita més conreadors i en
tercer lloc perquè el publica una gran editorial com és Meteora.
Moltes
gràcies, Sebastià, per dedicar-nos el teu temps. I ens retrobarem aquesta
propera primavera per presentar el teu llibre.
**
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada