Tertúlia
de divendres 10 de maig de 2019
Per anar directe al gra
començaré dient que la lectura de Joana
E. ha estat valorada positivament per part de les clubaires que han
assistit a la tertúlia del mes de maig. Abans d’entrar en matèria hem comentat
la riquesa lèxica que pot trobar-se entre les pàgines d’aquesta novel·la i l’ús
d’expressions que, si bé no formen part del nostre registre habitual, no ens allunyen
en cap cas de la història narrada perquè la seva significació se sobreentén pel
context.
Encara en matèria
estilística hem comentat a bastament l’estructura sobre la qual basteix la
novel·la la seva autora. El llibre consta d’onze capítols i cadascun d’ells
s’inicia ubicant la narració en el present de la història que se’ns mostra, i a
partir d’un detall, que pot ser un pensament, un objecte, una persona... la
narradora evoca el passat. Un passat que es convertirà en el gruix de la
novel·la pròpiament dit. Aquest joc oscil·lador entre present i passat ha
sorprès gratament i fins i tot hem comentat, com a referent d’aquest estil, l’esment
a la coneguda magdalena de Proust.
Més enllà d’aquestes
qüestions tècniques s’han destacat aspectes temàtics diversos, com podria ser
la magnífica recreació de la psicologia dels personatges, però sobretot de la
seva protagonista, la Joana E. que
dona títol a la novel·la. D’aquesta dona que en la ficció del llibre apareix
quan encara és una nena, en coneixerem la infantesa plàcida, l’adolescència de
descobertes, la joventut truncada i la maduresa combativa. Aspectes que ens
permeten acompanyar-la en la seva baixada als inferns: una recreació
perfectament descrita que ens arriba i ens interpel·la, com a lectors, i que
ens fa comprendre les motivacions del personatge en cada moment.
Justament el tema sexual
és el que obre les portes a analitzar altres personatges. Hem passat una mica
per damunt la descoberta del sexe amb Miquel i l’homosexualitat del fill per
tal de valorar l’actitud del doctor Lligorra, un comportament que hem situat
entre l’asexual, la impotència, i fins i tot una possible tendència homosexual
reprimida.
Dels altres personatges
els que ens han cridat l’atenció i han creat empatia, per un o altre motiu,
serien Madona Bel i la Dida Maciana. Dues dones que saben quin és el seu lloc,
que destaquen per la seva fidelitat, però que mostren aquesta actitud de formes
ben diferents: l’una amb un comportament més fred i basat en l’obediència,
l’altra amb un comportament afectuós i basat en l’estima i l’afecte.
En comentar la influència
que sempre s’ha esmentat entre aquesta obra i tres escriptores que
Maria-Antònia Oliver valora molt especialment (Charlotte Brontë, Virginia Woolf
i Caterina Albert), hem provat de cercar els aspectes que podrien relacionar Joana E. amb elles. I aquesta tasca, que
ara resultaria massa extens de detallar, ha estat realment enriquidora.
Potser per anar tancant
aquest resum esmentar encara el personatge d’en Gaietà, el pastor que es mou
entre el món més rural de la societat mallorquina tancada que anirem copsant al
llarg de la lectura i el reducte d’una cultura que ja llavors s’anava perdent.
Remarcar també la referència a Mossèn Antoni Alcover; al personatge de ficció
de Jane Eyre; i sobretot al feminisme incipient a casa nostra a principis del segle
vint. I destacar de nou aquest retrat de la societat mallorquina tancada en
ella mateixa.
Una història de venjança,
una història de reivindicació feminista, una història de lluita personal, una
història de cerca de la llibertat... tot això és el que ens ha ofert la lectura
de Joana E., de Maria-Antònia Oliver.
 |
| Maria Antònia Oliver |
Escriptora catalana
(Manacor, 1946), se sent atreta per la literatura ja des de ben petita: primer
com a lectora i incipient poeta i més tard com a escriptora. La primera
novel·la, Cròniques d'un mig estiu, apareix quan tot just té 23 anys, i
ja en aquells moments un escriptor tan reconegut com Llorenç Villalonga
afirmava que es tractava d’una autora joveníssima que arribaria molt lluny.
Efectivament, des d'aquell octubre de 1970 i dins el món de la literatura en
català, Maria-Antònia Oliver s'ha fet un nom de prestigi i, a través de les
traduccions d'algunes de les seves obres, l'autora ha arribat a un gran nombre
de lectors tant d'Europa com dels Estats Units.
Casada amb l'escriptor
Jaume Fuster va pertànyer, com ell, a la que ha estat anomenada "Generació
literària dels setanta", una generació caracteritzada per les seves
inquietuds rupturistes, amb una nova mira da
tant des del punt de vista social com cultural. Una generació, en fi, que es va
proposar tenir un paper rellevant i capdavanter en la literatura catalana del
moment.
En la seva producció hi
trobem novel·la, conte, teatre, guió i reportatge, i diverses de les seves
obres han estat traduïdes a l'anglès, francès, italià, espanyol, alemany,
portuguès... Per esmentar-ne algunes, a banda de la que tractarem en aquesta
tertúlia, tenim les novel·les: El vaixell
d’Iràs i no Tornaràs, Crineres de foc,
Estudi en lila, Antípodes, Amor de cans, Tallats de lluna...
Per la seva banda també
s’ha dedicat a la traducció, i gràcies a aquesta tasca disposem de títols
traduïts al català d’autors com Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert
Louis Stevenson o Herman Melville.
El 2007 va ser guardonada
amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 2016 amb el
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva trajectòria.
·
L’obra
A l’inici del llibre
trobem una nota de l’autora: “Aquesta és una història real. Vaig conèixer na
Joana a Barcelona, l’any 1979. Era una dona de 69 anys, extraordinària, molt
guapa, molt grassa, molt vital. Em va explicar la seva història i jo li vaig
dir que en volia fer una novel·la. Ella es va posar a riure i em va dir: «Però
si és un melodrama! No s’ho creurà ningú.»”
Aquest és el punt de
partida de Joana E., la novel·la que
va guanyar el Premi Prudenci Bertrana l’any 1991 i que va introduir tot un
seguit d’elements nous, de forma puntual, en la narrativa de la seva autora: el
to melodramàtic, la introspecció, l’intimisme, i el fet de novel·lar una
biografia. És l’homenatge a aquest personatge femení, la Joana E., però també
un homenatge a tres escriptores que van influir en Maria-Antònia Oliver:
Charlotte Brontë, Virginia Woolf i Víctor Català.
Al llarg de la novel·la
coneixerem la Joana. Passarem per la seva infantesa, l’adolescència, la
joventut, la maduresa, i al costat de la seva evolució veurem passar també tots
els canvis històrics i socials del període que tracta. Veurem com la Joana, en
convertir-se en òrfena de pare i mare, quedarà a mans d’una tia, i com a partir
d’aquest moment esdevindrà un titella al servei dels interessos de la família,
que voldran controlar tots els béns heretats.
La novel·la fa un passeig
per la societat mallorquina de l’època i ens aboca pinzellades al voltant del
moviment feminista. Escrita en primera persona, manté de forma contínua un
ritme narratiu ben dinàmic que ens fa avançar amb complicitat cap a un final
que, malgrat aquesta sigui una expressió usada a bastament, no pot deixar de
sorprendre al lector.
Altres
dades
·
Maria-Antònia Oliver a l’AELC: https://www.escriptors.cat/autors/oliverma/
·
Maria-Antònia Oliver a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Antònia_Oliver_Cabrer
·
Entrevista: “Maria-Antònia Oliver:
novel·lar la realitat”: https://books.google.es/books?id=J1yA-gS3xyoC&pg=PA41&lpg=PA41&dq=joana+e.+oliver&source=bl&ots=_yaTaHHztH&sig=GZc56OZ43ZpUC85N3qpJe3-Re9Y&hl=es&ei=M0zDS5LtPJ7qmgO-0535Bg&sa=X&oi=book_result&ct=result#v=onepage&q=joana%20e.%20oliver&f=true
·
Discurs en rebre el Premi d’Honor de les
Lletres catalanes 2016: https://youtu.be/txFl6gyTe28
·
Entrevista al Lecturàlia (Catalunya
Ràdio): https://youtu.be/xbt42A6zAxQ
Sílvia
Romero
www.silviaromeroolea.es.tl
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada