12 de novembre 2019

"Sortir a robar cavalls" de Per Petterson des del punt de vista dels membres del club de lectura Segona Fermentació



·         Tertúlia de divendres 8 de novembre de 2019
Sortir a robar cavalls, en una primera ronda de valoracions del Club de lectura Segona fermentació, se’ns presenta com una novel·la que capta l’atenció del lector des de la primera pàgina i que no decep en cap moment. Aquest seria el resum més esquemàtic de la nostra trobada, però a partir d’aquí s’obre la tertúlia, la discussió i l’enriquiment literari que ens ha aportat.

S’ha considerat que, a banda del protagonista, Trond T., i d’altres personatges que tenen un paper important dins la narració, l’altre gran personatge és la natura. En aquest sentit s’ha lloat el domini de les descripcions que ens mostra l’autor, Per Petterson. Unes descripcions detallistes, minucioses, que ens aporten color, sons, olors... però com a punt rellevant el que s’ha considerat és que mantenen sempre una simbiosi perfecta, en el moment en què apareixen, amb les emocions dels personatges. Amb tot, també cal apuntar que un parell de clubaires han valorat, en alguna ocasió puntual, cert excés descriptiu. O millor dit: han trobat en passatges concrets un ús virtuós de l’art de la descripció però sense aportar dades essencials.

I si acabo de comentar que un tema que hem discutit ha estat l’estreta relació entre les emocions i la natura, també cal afegir que aquest aspecte aniria en consonància amb la recepció, per part de les clubaires, d’uns personatges que presenten... fredor. I he col·locat aquest terme “fredor” després d’uns punts suspensius perquè, després de parlar-ne a bastament, el que també hem considerat és que aquesta fredor aparent en realitat és una incapacitat per comunicar les emocions, però tota la narració avança amarada de sentiments.

La novel·la presenta dos plans narratius. En un hi trobem Trond T., el protagonista, en la seva edat adulta (prop dels setanta) i en l’altre el trobem durant un estiu, quan tot just tenia quinze anys. D’aquests dos plans el que ha captivat més ha estat el segon, potser perquè és una etapa crucial per a aquest adolescent, perquè hi ha moviment (físic i emocional), perquè hi trobem la descoberta d’un secret i una decisió, per part del pare, que marcarà per sempre el jove Trond. Amb tot, el pla narratiu situat en l’època adulta del protagonista ha estat altament valorat per la plasmació d’unes reflexions i pensaments, per l’evocació d’uns records i vivències que equilibren i beuen del que se’ns mostra en l’altra història. L’una sense l’altra quedarien òrfenes.

Encara situats en aquesta època on Trond voreja la setantena, s’ha remarcat un tret distintiu del personatge: l’autoestima. La manera de tenir cura d’ell mateix i de l’entorn més immediat, de comportar-se, d’organitzar-se el dia a dia, ens n’ha ofert un retrat interessant.

Hem comentat molts altres aspectes. Com podria ser alguns dels passatges més durs (per exemple quan Jon destrueix el niu), més cinematogràfics (la lluita entre el pare i el veí enfilant-se en els troncs), o més íntims (el ball de pare i fill sota la pluja). Però es fa difícil poder acotar dins aquest resum tots els temes que han anat sorgint al llarg de la tertúlia.

Per anar posant el punt i final, doncs, només remarcar la frase amb què una clubaire ha definit la novel·la, i amb la qual hem estat d’acord: novel·la masculina de sentiments. Perquè, com ja s’ha esmentat, som davant una narració farcida d’emocions no mostrades.


·         L’autor
Novel·lista noruec (Oslo, 1952), abans de convertir-se en escriptor a temps complert va treballar com a llibreter, traductor i crític. Va debutar en el món literari el 1987 amb el recull de relats Aske i munnen, sand i skoa (Cendra a la meva boca, sorra a les meves sabates). Després d’aquest títol publicarà tot un seguit de novel·les que sempre han rebut bones critiques.

Entre la seva obra cal destacar Cap a Sibèria (1996), ambientada en la Segona Guerra Mundial, quan Dinamarca és ocupada per les tropes alemanyes i la protagonista d’aquesta història veu truncada la seva vida. La novel·la va ser nominada al Premi de Literatura del Consell Nòrdic. Més tard, l’any 2000, va publicar I kjølvannet (Dins l’estela), on narra el naufragi i la pèrdua dels seus familiars, una història basada en la seva pròpia experiència i que va ser mereixedora del Brage Prize.

Però és amb la publicació de Sortir a robar cavalls (2003) quan l’escriptura de Per Petterson és reconeguda internacionalment. Aquesta novel·la, que tractarem en el nostre Club de lectura, es va traduir a nombroses llengües i va ser guardonada amb els dos premis literaris principals de Noruega: el Premi de la Crítica i el Premi dels Llibreters al Millor Llibre de l’Any.

Però els premis encara no s’havien d’aturar perquè el 2008 Per Petterson, aquest cop sí, va guanyar el Premi de Literatura del Consell Nòrdic (anteriorment només havia estat nominat) per la novel·la Maleeixo el riu del temps.

Entre les seves influències literàries ell mateix cita Knut Hamsun i Raymond Carver.



·         L’obra  
La història que se’ns mostra en aquesta novel·la s’inicia quan el protagonista, Trond T., un home que es troba vora la setantena, decideix marxar de la ciutat, on vivia fins ara, per instal·lar-se en una caseta a la riba d’un llac a l’extrem oriental del país. Sent la necessitat d’aïllar-se, d’estar sol, i així poder viure envoltat de boscos i muntanyes i estar atent a les veus de la natura. Però l’atzar farà que es creui amb un altre home, un veí d’edat similar a la seva, que provocarà que Trond T. rememori una etapa ben concreta del seu passat i, de retruc, que ens exposi el que ha estat la seva vida.

A partir d’aquest plantejament la narració oscil·larà entre el present, amb Trond T. ja gran i vivint sol a la caseta, i el passat, on trobarem un Trond T. adolescent que viu un estiu increïble també en una caseta envoltada d’arbres, ben a prop d’un riu, i al costat del seu pare. Un estiu, per l’altra banda, que marcarà la seva vida, que significarà un abans i un després perquè, entre d’altres motius, s’assabentarà d’un secret del passat del pare.

Sortir a robar cavalls és una novel·la que ens retrata l’adolescència, la ingenuïtat, l’aprenentatge, i la relació patern-filial. Però també és una narració que pinzella els dubtes de l’home en arribar al final del camí, la valoració que hom fa de la vida viscuda, dels amors i de les pèrdues.

I al costat d’aquestes dues branques temàtiques sempre hi trobem l’altre gran personatge: la natura. Les descripcions dels escenaris i paratges diversos on té lloc la història són profusament detallades i ens desperten tots cinc sentits. Tan aviat podem veure una vasta amalgama de tonalitats com podem escoltar la remor de les branques o el brogit del riu. Però a més es tracta d’un paisatge que reflecteix el mateix tarannà dels homes i dones que l’habiten. O a l’inrevés.

Tal com se’ns indica a la contracoberta: “Un llibre que és un miracle: l’aproximació al secret d’una vida hi és narrada d’una manera desconcertant i alhora diàfana.”

Altres dades
·         Per Petterson a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Per_Petterson
·         Sortir a robar cavalls, recull de premsa a Club editor: https://clubeditor.cat/llibres/sortir-a-robar-cavalls/
·         Recepció International Dublin Literary Award, parlament 1 (anglès): https://youtu.be/vtEETADX69A
·         Recepció International Dublin Literary Award, parlament 2 (anglès): https://youtu.be/kmPDLWqBKf0

Sílvia Romero


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada