·
Tertúlia
de divendres 8 de novembre de 2019
Sortir
a robar cavalls, en una primera ronda de valoracions del
Club de lectura Segona fermentació, se’ns presenta com una novel·la que capta
l’atenció del lector des de la primera pàgina i que no decep en cap moment.
Aquest seria el resum més esquemàtic de la nostra trobada, però a partir d’aquí
s’obre la tertúlia, la discussió i l’enriquiment literari que ens ha aportat.
S’ha considerat que, a
banda del protagonista, Trond T., i d’altres personatges que tenen un paper
important dins la narració, l’altre gran personatge és la natura. En aquest
sentit s’ha lloat el domini de les descripcions que ens mostra l’autor, Per
Petterson. Unes descripcions detallistes, minucioses, que ens aporten color,
sons, olors... però com a punt rellevant el que s’ha considerat és que mantenen
sempre una simbiosi perfecta, en el moment en què apareixen, amb les emocions
dels personatges. Amb tot, també cal apuntar que un parell de clubaires han valorat,
en alguna ocasió puntual, cert excés descriptiu. O millor dit: han trobat en
passatges concrets un ús virtuós de l’art de la descripció però sense aportar
dades essencials.
I si acabo de comentar
que un tema que hem discutit ha estat l’estreta relació entre les emocions i la
natura, també cal afegir que aquest aspecte aniria en consonància amb la
recepció, per part de les clubaires, d’uns personatges que presenten... fredor.
I he col·locat aquest terme “fredor” després d’uns punts suspensius perquè,
després de parlar-ne a bastament, el que també hem considerat és que aquesta
fredor aparent en realitat és una incapacitat per comunicar les emocions, però
tota la narració avança amarada de sentiments.
La novel·la presenta dos
plans narratius. En un hi trobem Trond T., el protagonista, en la seva edat
adulta (prop dels setanta) i en l’altre el trobem durant un estiu, quan tot
just tenia quinze anys. D’aquests dos plans el que ha captivat més ha estat el
segon, potser perquè és una etapa crucial per a aquest adolescent, perquè hi ha
moviment (físic i emocional), perquè hi trobem la descoberta d’un secret i una
decisió, per part del pare, que marcarà per sempre el jove Trond. Amb tot, el
pla narratiu situat en l’època adulta del protagonista ha estat altament
valorat per la plasmació d’unes reflexions i pensaments, per l’evocació d’uns
records i vivències que equilibren i beuen del que se’ns mostra en l’altra història.
L’una sense l’altra quedarien òrfenes.
Encara situats en aquesta
època on Trond voreja la setantena, s’ha remarcat un tret distintiu del
personatge: l’autoestima. La manera de tenir cura d’ell mateix i de l’entorn
més immediat, de comportar-se, d’organitzar-se el dia a dia, ens n’ha ofert un
retrat interessant.
Hem comentat molts altres
aspectes. Com podria ser alguns dels passatges més durs (per exemple quan Jon
destrueix el niu), més cinematogràfics (la lluita entre el pare i el veí
enfilant-se en els troncs), o més íntims (el ball de pare i fill sota la
pluja). Però es fa difícil poder acotar dins aquest resum tots els temes que
han anat sorgint al llarg de la tertúlia.
Per anar posant el punt i
final, doncs, només remarcar la frase amb què una clubaire ha definit la
novel·la, i amb la qual hem estat d’acord: novel·la masculina de sentiments.
Perquè, com ja s’ha esmentat, som davant una narració farcida d’emocions no
mostrades.
·
L’autor
Novel·lista
noruec (Oslo, 1952), abans de convertir-se en escriptor a temps complert va
treballar com a llibreter, traductor i crític. Va debutar en el món literari el
1987 amb el recull de relats Aske i munnen, sand i skoa (Cendra
a la meva boca, sorra a les meves sabates). Després d’aquest títol
publicarà tot un seguit de novel·les que sempre han rebut bones critiques.
Entre
la seva obra cal destacar Cap a Sibèria
(1996), ambientada en la Segona Guerra Mundial, quan Dinamarca és ocupada per
les tropes alemanyes i la protagonista d’aquesta història veu truncada la seva
vida. La novel·la va ser nominada al Premi de Literatura del Consell
Nòrdic. Més tard, l’any 2000, va publicar I kjølvannet (Dins
l’estela), on narra el naufragi i la pèrdua dels seus familiars, una
història basada en la seva pròpia experiència i que va ser mereixedora del
Brage Prize.
Però
és amb la publicació de Sortir a robar
cavalls (2003) quan l’escriptura de Per Petterson és reconeguda
internacionalment. Aquesta novel·la, que tractarem en el nostre Club de
lectura, es va traduir a nombroses llengües i va ser guardonada amb els dos
premis literaris principals de Noruega: el Premi de la Crítica i el Premi dels
Llibreters al Millor Llibre de l’Any.
Però
els premis encara no s’havien d’aturar perquè el 2008 Per Petterson, aquest cop
sí, va guanyar el Premi de Literatura del Consell Nòrdic (anteriorment només
havia estat nominat) per la novel·la Maleeixo el riu del temps.
Entre
les seves influències literàries ell mateix cita Knut
Hamsun i Raymond Carver.
·
L’obra
La història que se’ns
mostra en aquesta novel·la s’inicia quan el protagonista, Trond T., un home que
es troba vora la setantena, decideix marxar de la ciutat, on vivia fins ara,
per instal·lar-se en una caseta a la riba
d’un llac a l’extrem oriental del país. Sent la necessitat d’aïllar-se,
d’estar sol, i així poder viure envoltat de boscos i muntanyes i estar atent a
les veus de la natura. Però l’atzar farà que es creui amb un altre home, un veí
d’edat similar a la seva, que provocarà que Trond T. rememori una etapa ben
concreta del seu passat i, de retruc, que ens exposi el que ha estat la seva
vida.
A partir d’aquest
plantejament la narració oscil·larà entre el present, amb Trond T. ja gran i
vivint sol a la caseta, i el passat, on trobarem un Trond T. adolescent que viu
un estiu increïble també en una caseta envoltada d’arbres, ben a prop d’un riu,
i al costat del seu pare. Un estiu, per l’altra banda, que marcarà la seva
vida, que significarà un abans i un després perquè, entre d’altres motius,
s’assabentarà d’un secret del passat del pare.
Sortir
a robar cavalls és una novel·la que ens retrata
l’adolescència, la ingenuïtat, l’aprenentatge, i la relació patern-filial. Però
també és una narració que pinzella els dubtes de l’home en arribar al final del
camí, la valoració que hom fa de la vida viscuda, dels amors i de les pèrdues.
I al costat d’aquestes
dues branques temàtiques sempre hi trobem l’altre gran personatge: la natura.
Les descripcions dels escenaris i paratges diversos on té lloc la història són
profusament detallades i ens desperten tots cinc sentits. Tan aviat podem veure
una vasta amalgama de tonalitats com podem escoltar la remor de les branques o
el brogit del riu. Però a més es tracta d’un paisatge que reflecteix el mateix
tarannà dels homes i dones que l’habiten. O a l’inrevés.
Tal com se’ns indica a la
contracoberta: “Un llibre que és un miracle: l’aproximació al secret d’una vida
hi és narrada d’una manera desconcertant i alhora diàfana.”
Altres
dades
·
Per Petterson a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Per_Petterson
·
Sortir
a robar cavalls, recull de premsa a Club editor: https://clubeditor.cat/llibres/sortir-a-robar-cavalls/
·
Sortir
a robar cavalls a blogs: https://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com/2017/03/sortir-robar-cavalls-per-petterson.html
·
Recepció International Dublin Literary
Award, parlament 1 (anglès): https://youtu.be/vtEETADX69A
·
Recepció International Dublin Literary
Award, parlament 2 (anglès): https://youtu.be/kmPDLWqBKf0
Sílvia
Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada