21 d’abril 2020

Club de lectura Segona Fermentació, trobada del mes d'abril


Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
Pedres blanques, de Rosa Maria Prat i Balaguer

  • Tertúlia de divendres 17 d’abril de 2020
De nou el Club de lectura Segona fermentació ha celebrat la seva trobada mensual de manera virtual. Però en aquesta ocasió comptàvem amb l’assistència, a la tertúlia virtual, de l’autora del llibre a comentar. És aquest un aspecte que ja estava previst de bell antuvi i que no ha calgut modificar ni anul·lar perquè Rosa Maria Prat, autora de la novel·la Pedres blanques, és també membre del nostre club. Des d’aquí el nostre agraïment per la seva participació en aquesta tertúlia atípica, en no ser presencial.


Un dels primers punts que s’han comentat, i que acostuma a ser habitual quan hom coneix l’escriptor o escriptora de la lectura a tractar, ha estat el fet de reconèixer o, pel contrari, no trobar el lligam entre la persona real que escriu la novel·la i la veu narradora que escoltem en llegir-la. Davant d’aquesta qüestió l’autora ha volgut matisar que la novel·la és ficció... deixant de banda, òbviament, l’ambientació històrica inspirada en un conflicte real i la recreació d’alguns personatges també històrics.

Aquest ha estat un dels temes més comentats i alhora lloats: la mestria de l’autora en oferir-nos un marc referencial històric amb dades que ens mostren l’ingent treball de documentació dut a terme. Una informació que Rosa Maria Prat dosifica al llarg de tota la novel·la i que només ens presenta quan l’argument ho reclama, aconseguint, d’aquesta manera, que la narració flueixi tant per l’exposició de la trama com per la descripció històrica del segle XIV.



Els personatges, als quals em referiré tot seguit, també han estat focus d’atenció de la nostra trobada. Però primer voldria ressaltar una qüestió al voltant del rol de les dones en aquesta novel·la perquè un dels clubaires ha considerat que, més enllà d’aquesta intencionalitat de l’autora, que ens ha comentat durant la tertúlia i que ha manifestat en més d’una entrevista, de reivindicar el paper de les dones durant l’Edat Mitjana, ell apreciava també un estil en clau feminista.

I és que la novel·la, tal com acabo d’esmentar, té com a personatges principals les dones que viuen dins el Monestir de Petras Albas i també les que hi viuen al voltant –pageses i venedores. La protagonista seria Sobirana Olzet, basat en el personatge històric del mateix nom que va ser la primera abadessa del Monestir de Petras Albas. Un personatge que, dins la novel·la, arriba al lector perquè Rosa Maria Prat ha aconseguit crear-lo amb solidesa, amb un caràcter polièdric que el fa coherent i creïble.


I aquesta afirmació al voltant del personatge de Sobirana Olzet, en base al que s’ha comentat durant la tertúlia, es pot fer extensible a la resta de personatges. Així, aquest seria el cas, per citar un exemple, de la germana Clara, un personatge totalment de ficció. Ella és la remeiera de la congregació i aquest aspecte permet obrir el tema, dins la novel·la, de la caça de bruixes. Per esmentar un altre exemple podríem parlar de Joanot de Cervelló, de nou un personatge totalment de ficció però que enllaça, dins la trama, amb altres personatges que tenen el seu referent històric: el Papa Benet XII per una banda, i per l’altra Ramon Llull.

La tria del conflicte que ens planteja la novel·la, aquest enfrontament entre les monges clarisses i el Papa, és un altre dels aspectes que s’han aplaudit durant la sessió. Així com l’estil descriptiu que ens permet ubicar-nos en cada situació i escenari, i que ens ha dut a considerar la possibilitat d’una adaptació cinematogràfica de Pedres blanques; i també el to de vegades poètic de la narració.

Ha estat una tertúlia intensa, amb molta participació, amb un allau de preguntes, comentaris, respostes, matisacions... Tot plegat fa impossible recollir el desplegament d’informacions i temàtiques que s’han tractat. Però en definitiva penso que hem pogut gaudir d’un interessant debat vers una novel·la de lectura recomanable. Gràcies, Rosa Maria.

  • Unes paraules de l’autora: Rosa M. Prat
La trobada literària amb el Club de lectura “Segona Fermentació” de la Biblioteca Municipal per comentar la novel·la històrica “Pedres blanques” ha resultat diferent a totes les altres que havia fet fins ara.

En primer lloc, per la situació del Confinament Solidari decretat per l’Estat d’Alarma per la crisi del COVID-19. Fet que ha determinat que la trobada no fos presencial, com sempre, sinó que l’hem feta a través de la xarxa social. En segon lloc, perquè és el meu Club de Lectura, amb les persones clubaires que ens trobem cada mes i que ens coneixem. Per a mi, era tot un repte!

Ha sigut una tertúlia molt participativa, amb moltes opinions, preguntes i intervencions. Fet que a mi m’ha suposat posar molta atenció, per llegir i/o escoltar i alhora, escriure per poder donar resposta a tot allò que se’m preguntava i procurar no perdre el fil del debat. Espero haver-ho aconseguit satisfactòriament.

Compartir l’opinió de les persones clubaires entorn a la novel·la que he escrit m’ha omplert de satisfacció. Finalment, vull expressar el meu agraïment a la Sílvia Romero, conductora del Club de Lectura i a la Glòria Bricollé, directora de la Biblioteca “Ramon Bosch de Noya”.

Desitjo que entre tots, aviat superem la situació actual i ens retrobem a les properes tertúlies presencialment.


  • L’autora
Rosa Maria Prat i Balaguer (Terrassa, 1950) resideix des de fa anys a la població penedesenca de Sant Sadurní d’Anoia. És doctora en Ciències de l’Educació i llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Actualment està jubilada, però fins al moment de retirar-se s’ha dedicat professionalment al món de l’educació, tot exercint de mestra i ocupant el càrrec de directora d’educació primària.

El seu interès per la literatura i l’escriptura creativa l’ha acompanyada sempre. En aquest sentit cal destacar que ha estat membre del Consell de Cent Lectors del Premi de Narrativa El Lector de l’Odissea, de Vilafranca del Penedès, i fins i tot va formar part del jurat final en l’edició de 2015. També ha estat membre del Club de Lectura Celler de Lletres de la Biblioteca Municipal de Sant Sadurní d’Anoia gairebé des dels seus orígens, i el mateix 2015 va formar part del jurat del Primer Premi de Novel·la curta Celler de lletres, convocat per aquesta biblioteca i amb el patrocini de l’Ajuntament.

Tal com ha comentat en l’entrevista publicada al Diari de Terrassa, Rosa Maria Prat intenta recuperar, a través de la narrativa de ficció, la memòria històrica, i així donar veu a les dones. En el cas d’aquesta novel·la l’autora “volia escriure sobre l’oblit, el silenci i la invisibilitat de les dones a l’època medieval.”

Pedres blanques és la seva primera novel·la publicada i va resultar Finalista del Premi Autor Revelació de l’Ateneu Barcelonès (2016).


  • L’obra
Pedres blanques ubica la seva acció al segle XIV. En aquesta època el Papa Benet XII va voler reformar els ordes religiosos i va promulgar les anomenades Constitucions. En base a aquestes ordenacions les monges clarisses perdien molts dels seus privilegis, i s’hi van oposar. En aquells moments al capdavant del monestir de Petras Albas hi estava Sobirana Olzet, personatge real i alhora un dels personatges protagonistes de l’obra. La novel·la recrea la confrontació entre les monges clarisses d’aquest monestir amb Benet XII d’Avinyó, i alhora ens permet entrar i conèixer la vida i organització del monestir des de dins.

Aquesta seria, a grans trets, la temàtica que ens mostra la història de Pedres blanques, però cal remarcar el protagonisme que l’autora atorga als personatges femenins, un plantejament que pretén exposar quin era el paper de la dona en aquesta època.

Aquest punt de vista no es concreta, tot just, en l’esmentada abadessa Sobirana Olzet, una dona amb cultura, amb estudis, perquè provenia d’una família benestant i es va acollir a la vida religiosa en quedar vídua, sinó que es construeix de forma força transversal. Així, al costat a l’abadessa podríem assenyalar la figura de la reina Elisenda de Montcada, que és qui en el seu moment, en crear-se el monestir de Petras Albas, concedeix els privilegis que després, amb les ordenacions del Papa Benet XII, portaran tant d’enrenou. I encara anant més enllà d’aquests estaments privilegiats per classe social o pel càrrec que ocupaven, tenim les dones del mercat, pageses que sobreviuen -o malviuen- sempre obeint ordres; i també totes les monges del monestir, des de les que ocupen algun petit càrrec fins a les que tot just han trobat, entre aquelles quatre parets, un lloc on viure.

Pedres blanques és una novel·la històrica que ens mostra les vicissituds del monestir de Petras Albas i on també hi podem trobar una bella història d’amor: la d’un amor de joventut amagat per les circumstàncies i el pas del temps.

Altres dades

Sílvia Romero


Cap comentari:

Publica un comentari