Club de lectura
SEGONA FERMENTACIÓ
Pedres
blanques,
de Rosa
Maria Prat i Balaguer
- Tertúlia de divendres 17 d’abril de 2020
De nou el Club de
lectura Segona fermentació ha celebrat la seva trobada mensual de
manera virtual. Però en aquesta ocasió comptàvem amb
l’assistència, a la tertúlia virtual, de l’autora del llibre a
comentar. És aquest un aspecte que ja estava previst de bell antuvi
i que no ha calgut modificar ni anul·lar perquè Rosa Maria Prat,
autora de la novel·la Pedres
blanques,
és també membre del nostre club. Des d’aquí el nostre agraïment
per la seva participació en aquesta tertúlia atípica, en no ser
presencial.
Un dels primers
punts que s’han comentat, i que acostuma a ser habitual quan hom
coneix l’escriptor o escriptora de la lectura a tractar, ha estat
el fet de reconèixer o, pel contrari, no trobar el lligam entre la
persona real que escriu la novel·la i la veu narradora que escoltem
en llegir-la. Davant d’aquesta qüestió l’autora ha volgut
matisar que la novel·la és ficció... deixant de banda, òbviament,
l’ambientació històrica inspirada en un conflicte real i la
recreació d’alguns personatges també històrics.
Aquest ha estat un
dels temes més comentats i alhora lloats: la mestria de l’autora
en oferir-nos un marc referencial històric amb dades que ens mostren
l’ingent treball de documentació dut a terme. Una informació que
Rosa Maria Prat dosifica al llarg de tota la novel·la i que només
ens presenta quan l’argument ho reclama, aconseguint, d’aquesta
manera, que la narració flueixi tant per l’exposició de la trama
com per la descripció històrica del segle XIV.
Els personatges, als
quals em referiré tot seguit, també han estat focus d’atenció de
la nostra trobada. Però primer voldria ressaltar una qüestió al
voltant del rol de les dones en aquesta novel·la perquè un dels
clubaires ha considerat que, més enllà d’aquesta intencionalitat
de l’autora, que ens ha comentat durant la tertúlia i que ha
manifestat en més d’una entrevista, de reivindicar el paper de les
dones durant l’Edat Mitjana, ell apreciava també un estil en clau
feminista.
I és que la
novel·la, tal com acabo d’esmentar, té com a personatges
principals les dones que viuen dins el Monestir de Petras Albas i
també les que hi viuen al voltant –pageses i venedores. La
protagonista seria Sobirana Olzet, basat en el personatge històric
del mateix nom que va ser la primera abadessa del Monestir de Petras
Albas. Un personatge que, dins la novel·la, arriba al lector perquè
Rosa Maria Prat ha aconseguit crear-lo amb solidesa, amb un caràcter
polièdric que el fa coherent i creïble.
I aquesta afirmació
al voltant del personatge de Sobirana Olzet, en base al que s’ha
comentat durant la tertúlia, es pot fer extensible a la resta de
personatges. Així, aquest seria el cas, per citar un exemple, de la
germana Clara, un personatge totalment de ficció. Ella és la
remeiera de la congregació i aquest aspecte permet obrir el tema,
dins la novel·la, de la caça de bruixes. Per esmentar un altre
exemple podríem parlar de Joanot de Cervelló, de nou un personatge
totalment de ficció però que enllaça, dins la trama, amb altres
personatges que tenen el seu referent històric: el Papa Benet XII
per una banda, i per l’altra Ramon Llull.
La tria del
conflicte que ens planteja la novel·la, aquest enfrontament entre
les monges clarisses i el Papa, és un altre dels aspectes que s’han
aplaudit durant la sessió. Així com l’estil descriptiu que ens
permet ubicar-nos en cada situació i escenari, i que ens ha dut a
considerar la possibilitat d’una adaptació cinematogràfica de
Pedres
blanques;
i també el to de vegades poètic de la narració.
Ha estat una
tertúlia intensa, amb molta participació, amb un allau de
preguntes, comentaris, respostes, matisacions... Tot plegat fa
impossible recollir el desplegament d’informacions i temàtiques
que s’han tractat. Però en definitiva penso que hem pogut gaudir
d’un interessant debat vers una novel·la de lectura recomanable.
Gràcies, Rosa Maria.
- Unes paraules de l’autora: Rosa M. Prat
La trobada literària
amb el Club de lectura “Segona Fermentació” de la Biblioteca
Municipal per comentar la novel·la històrica “Pedres blanques”
ha resultat diferent a totes les altres que havia fet fins ara.
En primer lloc, per
la situació del Confinament Solidari decretat per l’Estat d’Alarma
per la crisi del COVID-19. Fet que ha determinat que la trobada no
fos presencial, com sempre, sinó que l’hem feta a través de la
xarxa social. En segon lloc, perquè és el meu Club de Lectura, amb
les persones clubaires que ens trobem cada mes i que ens coneixem.
Per a mi, era tot un repte!
Ha sigut una
tertúlia molt participativa, amb moltes opinions, preguntes i
intervencions. Fet que a mi m’ha suposat posar molta atenció, per
llegir i/o escoltar i alhora, escriure per poder donar resposta a
tot allò que se’m preguntava i procurar no perdre el fil del
debat. Espero haver-ho aconseguit satisfactòriament.
Compartir l’opinió
de les persones clubaires entorn a la novel·la que he escrit m’ha
omplert de satisfacció. Finalment, vull expressar el meu agraïment
a la Sílvia Romero, conductora del Club de Lectura i a la Glòria
Bricollé, directora de la Biblioteca “Ramon Bosch de Noya”.
Desitjo que entre
tots, aviat superem la situació actual i ens retrobem a les properes
tertúlies presencialment.
- L’autora
Rosa Maria Prat i
Balaguer (Terrassa, 1950) resideix des de fa anys a la població
penedesenca de Sant Sadurní d’Anoia. És doctora en Ciències de
l’Educació i llicenciada en Pedagogia per la Universitat de
Barcelona. Actualment està jubilada, però fins al moment de
retirar-se s’ha dedicat professionalment al món de l’educació,
tot exercint de mestra i ocupant el càrrec de directora d’educació
primària.
El seu interès per
la literatura i l’escriptura creativa l’ha acompanyada sempre. En
aquest sentit cal destacar que ha estat membre del Consell de Cent
Lectors del Premi de Narrativa El Lector de l’Odissea, de
Vilafranca del Penedès, i fins i tot va formar part del jurat final
en l’edició de 2015. També ha estat membre del Club de Lectura
Celler de Lletres de la Biblioteca Municipal de Sant Sadurní d’Anoia
gairebé des dels seus orígens, i el mateix 2015 va formar part del
jurat del Primer Premi de Novel·la curta Celler de lletres, convocat
per aquesta biblioteca i amb el patrocini de l’Ajuntament.
Tal com ha comentat
en l’entrevista publicada al Diari
de Terrassa,
Rosa Maria Prat intenta recuperar, a través de la narrativa de
ficció, la memòria històrica, i així donar veu a les dones. En el
cas d’aquesta novel·la l’autora “volia escriure sobre l’oblit,
el silenci i la invisibilitat de les dones a l’època medieval.”
Pedres blanques
és la seva primera novel·la publicada i va resultar Finalista del
Premi Autor Revelació de l’Ateneu Barcelonès (2016).
- L’obra
Pedres blanques
ubica la seva acció al segle XIV. En aquesta època el Papa Benet
XII va voler reformar els ordes religiosos i va promulgar les
anomenades Constitucions. En base a aquestes ordenacions les monges
clarisses perdien molts dels seus privilegis, i s’hi van oposar. En
aquells moments al capdavant del monestir de Petras Albas hi estava
Sobirana Olzet, personatge real i alhora un dels personatges
protagonistes de l’obra. La novel·la recrea la confrontació entre
les monges clarisses d’aquest monestir amb Benet XII d’Avinyó, i
alhora ens permet entrar i conèixer la vida i organització del
monestir des de dins.
Aquesta seria, a
grans trets, la temàtica que ens mostra la història de Pedres
blanques,
però cal remarcar el protagonisme que l’autora atorga als
personatges femenins, un plantejament que pretén exposar quin era el
paper de la dona en aquesta època.
Aquest punt de vista
no es concreta, tot just, en l’esmentada abadessa Sobirana Olzet,
una dona amb cultura, amb estudis, perquè provenia d’una família
benestant i es va acollir a la vida religiosa en quedar vídua, sinó
que es construeix de forma força transversal. Així, al costat a
l’abadessa podríem assenyalar la figura de la reina Elisenda de
Montcada, que és qui en el seu moment, en crear-se el monestir de
Petras Albas, concedeix els privilegis que després, amb les
ordenacions del Papa Benet XII, portaran tant d’enrenou. I encara
anant més enllà d’aquests estaments privilegiats per classe
social o pel càrrec que ocupaven, tenim les dones del mercat,
pageses que sobreviuen -o malviuen- sempre obeint ordres; i també
totes les monges del monestir, des de les que ocupen algun petit
càrrec fins a les que tot just han trobat, entre aquelles quatre
parets, un lloc on viure.
Pedres blanques
és una novel·la històrica que ens mostra les vicissituds del
monestir de Petras Albas i on també hi podem trobar una bella
història d’amor: la d’un amor de joventut amagat per les
circumstàncies i el pas del temps.
Altres dades
- Pedres blanques a “Sant Jordi des de casa” (vídeo de la biblioteca): https://www.facebook.com/biblioteca.santsadurni/videos/514350489446697/
- Pedres blanques a l’Editorial Gregal (recull de premsa): http://terracel.cat/gregal/fitxa_producte.asp?id_prod=206
- Ressenya a Esgarrinxades utòpiques (vídeo): https://youtu.be/Bud6cLV5Jeg
- Ressenya a Cafís de lletres (àudio): https://app.box.com/s/hk5rcklrlb222wa85is657mozf6rj0ep
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada