Final de curs del Club de Lectura Segona Fermentació amb "Rellotge sense busques"

 

Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ

Rellotge sense busques, de Carson McCullers

(traducció: Marta Ferré i Antoni Picornell)

 

●       Tertúlia de divendres 11 de juny de 2021

Última trobada de curs del Club de lectura Segona fermentació, i la celebrem al voltant de la lectura de Rellotge sense busques, de Carson McCullers, escriptora estatunidenca que és considerada una de les més valorades del segle XX. I com ja és habitual en les nostres tertúlies iniciem la sessió amb una primera ronda d’opinions que ens permet un apropament a les sensacions lectores que ha provocat aquest títol. En aquest sentit podem copsar que, fora d’un parell o tres de veus que exposen certa indiferència vers la lectura esmentada perquè no els ha acabat d’atrapar o no els ha interessat en especial, la resta del grup en fan una valoració positiva.

 

Un dels primers aspectes que han sortit a conversa ha estat el tractament dels personatges, i per aquest motiu hem dedicat una part de la tertúlia a estudiar-los en més profunditat. Hem considerat que es poden establir dos grups: per una banda els adults, on col·locaríem el farmacèutic Malone i el jutge Clane; i per l’altra banda els joves, on hi trobaríem Jester –net del jutge Clane- i el negre d’ulls clars Sherman. Amb tot, aquesta distinció de grups en cap cas va en detriment de la lògica interrelació que s’estableix entre tots ells, ja que tots quatre mantenen vincles –de vegades afectius i en ocasions de rebuig.

Jester ha estat el personatge que menys ha captivat les clubaires. Se l’ha descrit com un adolescent immadur que no acaba de trobar el seu lloc, que pateix a causa de certa ambigüitat quant a la seva tendència sexual i que, això sí, mostra un clar interès per conèixer els detalls de la seva orfenesa. Una orfenesa que provoca en ell la necessitat d’intentar indagar el passat, escarbotar fins trobar la veritat, i aquesta actitud, juntament amb una ideologia més avançada que la de l’avi –un retrògrad que defensa la discriminació racial- propiciarà enfrontaments amb el jutge Clane.

També l’orfenesa i la necessitat de conèixer els orígens i trobar la pròpia identitat és el motor que fa actuar Sherman, però ell ho fa amb una actitud ben diferent de la de Jester. Sherman ha estat valorat per part de les clubaires com un jove irat i rabiós a causa de tot el patiment sofert al llarg de la seva vida, però alhora com un jove un tant incoherent perquè cerca en Jester un amic al mateix temps que el rebutja i tortura –psicològicament.

El grup dels personatges adults ha estat, precisament, el que ha captat més l’interès de les clubaires.

Un lector del grup ha considerat que el jutge Clane es mostra com un personatge complet i ben treballat. Amb tot i en alguns casos, les valoracions que n’hem fet també han estat un tant oposades, perquè l’hem catalogat com a panxacontent i per contra hem criticat la fermesa reaccionària de la seva ideologia tot prenent-lo com un clar referent del retrat racista del sud dels Estats Units. I amb tot el jutge té un element de vulnerabilitat: és capaç d’estimar, de sentir afecte, enyorança. Aquesta sensibilitat és el que ens el fa humà.

I un altre sector del grup s’ha decantat, a l’hora de mostrar quin era el seu personatge més interessant, pel farmacèutic Malone. És amb ell amb qui comencem a caminar per la novel·la, i és la seva problemàtica –una malaltia sense cura- la que apareix en primer terme a les pàgines inicials. Tot i que la seva manera d’actuar, de deixar-se dur, de no reaccionar, ha estat el component més dialèctic vers la psicologia del personatge.

Més enllà d’aquest debat que hem obert sobre el tractament dels personatges també ens hem plantejat aspectes com el suïcidi, que apareix en més d’una i més de dues ocasions esmentat en la novel·la; els secrets familiars i com aquests poden arribar a convertir-se en bombes de rellotgeria; el racisme i el retrat que ens mostra de la societat estatunidenca dels anys cinquanta -en alguns moments hem fet referència a altres lectures ambientades en aquesta època i sobretot a les obres de Harper Lee; la cerca de la pròpia identitat i de la veritat sobre el passat...

També ha hagut diversos aspectes formals que ens han cridat l’atenció. Per una banda la primera frase de la novel·la (“La mort és sempre la mateixa, però cada home es mor a la seva manera”), que ens evoca i/o recorda clarament la tan coneguda primera frase d’Anna Karènina, de Lev Tolstoi. Per l’altra banda la riquesa dels diàlegs dins la novel·la, remarcant en especial els que mantenen el jutge Clane i el farmacèutic Malone, i també fent especial menció als que mantenen els dos joves, Jester i Sherman. I encara podríem esmentar la reflexió que ens ha brindat un clubaire en comentar que a les primeres pàgines de la novel·la la veu narradora ens ofereix un espòiler que després no es compleix (i no entraré en més detalls per no fer-lo nosaltres, l’espòiler), cosa que ens ha semblat un recurs notable per captar l’atenció.

En definitiva Rellotge sense busques de Carson McCullers ha estat una bona lectura per acabar el curs. Ara només ens queda aprofitar l’estiu per llegir i gaudir de noves lectures, i retrobar-nos el proper mes de setembre per continuar amb aquestes nostres sessions tan enriquidores.

Bon estiu, amics i amigues del Segona fermentació!

 

Carson McCullers

●       L’autora

De nom real Lula Carson Smith (1917-1967), va ser una escriptora estatunidenca considerada encara en l’actualitat una de les millors representants de la narrativa del sud dels EEUU i una de les autores més notables del segle XX.

Va iniciar estudis de piano i volia ser concertista, però als quinze anys va contraure febre reumàtica, cosa que va esbotzar aquest somni (a causa de les nombroses recaigudes). Lectora voraç, amb setze anys ja va començar a escriure obres de teatre, i tot plegat va provocar que es volgués dedicar a l’escriptura. Va buscar feines diverses per poder-se matricular als cursos d’escriptura creativa de les universitats de Columbia i de Nova York.

Però el novembre de 1936 emmalalteix greument i és des d’aquesta convalescència quan inicia l’escriptura de la novel·la El cor és un caçador solitari (titulada inicialment El mut). El 1937 es casa amb Reeves McCullers, però el matrimoni va ser força tempestuós, amb nombroses ruptures i posteriors reconciliacions. El 1940 publica El cor és un caçador solitari amb gran èxit de crítica i de lectors; l’any següent apareix Reflexos en un ull daurat; el 1946 la novel·la Frankie Addams; i el 1961 publica Rellotge sense busques.

Amiga de Tennessee Williams, Arthur Miller, Marylin Monroe, Isak Dinesen i John Huston (entre d’altres), va continuar la seva trajectòria com a escriptora a pesar de tots els problemes de salut (va empitjorar a causa d’una pleuresia). El 1947, però, va intentar suïcidar-se. El 1952 s’instal·la a França amb el seu marit, però va tornar al cap d’un any, just després del suïcidi de Reeves McCullers. Carson McCullers va morir el 1967 a conseqüència d'una hemorràgia cerebral.

Gran part de les seves obres van ser adaptades al cinema, i potser la més destacable és Reflexos en un ull daurat, dirigida per John Huston i protagonitzada per Marlon Brando i Elizabeth Taylor. La crítica ha comentat, de l’obra de Carson McCullers, que és d’una gran sensibilitat i que ens parla de l’amor, la solitud i el dolor, aconseguint universalitzar el sud dels Estats Units tot donant una veu especial als perdedors. 

 

●       L’obra

Rellotge sense busques és l’última novel·la que ens va arribar de la ploma de Carson McCullers abans de la seva mort, i en ella podem trobar els diversos aspectes i característiques que han bastit la seva trajectòria. Un d’ells, com no podia ser d’una altra manera, és el fet de realçar i posar veu al sector social format pels més desemparats en aquella època: els blancs pobres, i els negres en general.

Els personatges d’aquesta novel·la se’ns mostren en dos nivells. Per una banda els coneixem en la seva faceta més emocional i íntima, i en aquest sentit descobrim el seu patiment i desolació, però també els seus anhels, somnis i il·lusions. Per l’altra banda, i totalment lligada a l’anterior, se’ns mostren inserits en l’engranatge social, amb tot el que això comporta segons quin sigui el marc en què es mouen. Així tenim J. T. Malone, el farmacèutic incapaç d’acceptar el pas del temps i conscient que el camí s’acaba; el jutge Fox Clane, vidu, ancorat en el passat i recreant el seu dia a dia en base a una època pretèrita que considera molt millor que no pas l’actual; el jove Jesper, net de l’anterior, que busca el seu lloc en la societat, intenta entendre’s a ell mateix cercant la veritat dels fets que van provocar la seva orfenesa i que polemitza amb l’avi, tot i que no sempre aconsegueix que pensament i conducta avancin alhora; i el controvertit Sherman, un jove negre d’ulls clars que va ser abandonat a les escales d’una església i que es convertirà en el centre del conflicte i en catalitzador de passions soterrades.

 

Com és habitual en la narrativa de Carson McCullers les històries d’aquests personatges s’aniran encreuant per crear una composició plena i intensa que retrata la societat dels anys 50 del sud dels Estats Units, i que ens reflecteix una història i una manera de pensar que haurien de ser ben lluny de la nostra actualitat. Una narració que juga contínuament amb el missatge que transmet el títol de la novel·la perquè... es poden anul·lar les busques del temps i, així, aturar-lo?

 

Altres dades

●       Pàgina web sobre Carson McCullers (en anglès): https://carson-mccullers.com/

●       Carson McCullers a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Carson_McCullers

●       Rellotge sense busques a El País: https://elpais.com/diario/2009/03/26/quaderncat/1238031921_850215.html

●       Reloj sin manecillas al blog Indienauta: https://www.indienauta.com/reloj-sin-manecillas-carson-mccullers-seix-barral-2017/

●       Carson McCullers al Catàleg Aladí (en català): http://aladi.diba.cat/search~S1*cat/X?SEARCH=a:(MacCullers%2C%20Carson)&searchscope=171&SORT=AX&l=cat&m=a

●       Carson McCullers al Catàleg Aladí (en castellà): http://aladi.diba.cat/search~S1*cat/X?SEARCH=a:(MacCullers%2C%20Carson)&searchscope=171&SORT=AX&l=spa&m=a

 

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.weebly.com