14 de gener 2022

Crònica de la cinquena trobada del Club de lectura Juvenil del 13/01/2022

 

Hem començat l'any celebrant una sessió ben peculiar al club de lectura juvenil. Un parell de les nostres lectores estaven confinades a casa, però gràcies a la màgia de les videotrucades van poder participar ben bé com si fossin a la Biblioteca, i es sumaren al debat sobre la darrera novel·la de Ricard Ruiz Garzón:  Mångata! O hauríem de dir Mongata? Perquè com bé ha puntualitzat una lectora, l'anell de la lletra A canvia la seva pronúncia.

 


Pel que fa a la novel·la, hi van haver opinions força variades: des d'algun lector a qui el llibre l’ha deixat una mica indiferent, fins a lectores a qui els ha agradat molt i que han connectat amb els personatges. Hi ha qui no ha suportat a la rebel Zya, i d’altres a qui els ha encantat el pare de la Jana, encara que la majoria vam estat d’acord en que l’àvia Liliana és la millor! És misteriosa, sabia i divertida a parts iguals!

 

Les paraules intraduïbles que es mencionen al llibre també ens van semblat molt curioses... Sabíeu que hi ha paraules que no tenen un equivalent en cap altre idioma? Algunes de les que ens han cridat més l’atenció són...

  Cafuné (portuguès): Acció de passar els dits pels cabells d’algú estimat

 Mångata (suec): Camino de plata que forma sobre l’aigua la llum de la lluna

 Kummerspeck (en alemany significat literalment “cansalada trista”): Menjar per pena

 Mamihlapinatapai (yagán): mirada entre dues persones, cada una de les quals espera que l’altra comenci a fer una cosa que totes dues desitgen malgrat que cap d’elles s’anima a començar-la.

 Molts de nosaltres ens vam sentir identificats amb aquesta última! Fins i tot un lector va proposar adaptar-la a “Papi-lapinatapai”: «mirada dirigida als papes, esperant que em deixin jugar a la Play sabent que és probable que diguin que no».




 

D’altra banda, també vam destacar altres paraules curioses que sí tenen traducció, com ara “falòrnia”: «Idea errònia que dones com a cosa segura». Sabíeu que al Conte de Nadal de Charles Dickens l’insensible Scrooge no para de cridar “Falòrnies!” a tothom?

 

Pel que fa al final de Mångata, ens semblà molt misteriós, i en general pensem que és una lectura més profunda del que sembla a primera vista. Ens parla sobre el dol i el perdó, el viatge de la infantesa a la maduresa i el camí de descoberta d’un mateix. És un homenatge preciós a les dones i el seu llegat, i al poder de les històries... i us el recomanem!

 

El mes que ve viatjarem en el temps al segle XVII, més concretament al 1678, per acompanyar al pirata Ala de Corb en les seves aventures. Llegirem el primer títol de la col·lecció creada per Enric Larreula (guanyador de la Creu de Sant Jordi aquest 2021), i ens convertirem en autèntics bergants justiciers. Arr, a l'abordatge, grumets!!

 

Un bon dia de l'any 1678, el jove Jacques Lagarden decideix de continuar la tradició familiar i fer-se pirata. Adopta un nom de guerra: Ala de Corb. Valent i audaç com cap altre, és també educat, culte i de gran cavallerositat en el tracte. Aviat es farà famós a tot el Carib.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada