L’últim llibre llegit per l'actual promoció del Club de lectura Petits Clàssics

 Les mil  i una nits,  ألف ليلة وليلة

l'edició de l'obra que han llegit els nens i nenes

Aquest és l’últim clàssic que hem llegit aquest any i també l’últim llibre que llegeix aquesta promoció del Club de lectura Petits Clàssics, els quals ja acaben el seu camí en aquest club infantil i comencen una nova aventura a l’institut i, esperem també, en el món dels clubs de lectura juvenils.

Xahrazad va salvar la seva vida explicant un conte cada vespre al visir. Aquells relats van passar de generació en generació com un valuós tresor que omplia de fantasia la ment de tots aquells que els escoltaven o els llegien. Nosaltres hem tingut l’oportunitat de llegir unes quantes aventures que ens han portat a les següents reflexions:

• Són històries molt exagerades que criden la nostra atenció i a vegades ens fan riure, tenen un punt còmic.

• A alguns personatges els preocupa més tenir raó que no pas arribar a un acord. Si la gent s’escoltés més l’opinió dels altres, potser es resoldrien molts conflictes.

• Hem aclarit la diferència entre àrab i musulmà!

• Un personatge es mostra molt venjatiu, i això ens porta a reflexionar que potser la venjança no és bona, però que en algun moment hem de saber dir prou als abusos. I compte, perquè el Karma existeix, i tal faràs, tal trobaràs.

• Un dels relats ens fa pensar en la importància dels diners i els béns materials: com utilitzem els nostres diners? Per què ens agrada guardar-los? Per què els fem servir per aparentar? Per què, finalment, som una societat tan consumista? 

• Hem fet un bon recull de paraules malsonants: “Quins pebrots!, desgraciats, mal llamp et parteixi, garrepa pudent, tros de quòniam”. I també hem après paraules noves, com per exemple una de molt curiosa: “alduf”, que és un instrument musical.

I per acabar, algunes de les opinions dels nois i noies sobre aquests tres anys de club:

M’ha agradat molt la varietat de llibres clàssics que hem llegit. També que tots els companys respectaven quan parlaves del teu fragment escollit. Pol

M’ha agradat bastant el club, i les activitats que hem fet. El meu llibre preferit ha estat El llibre de les bèsties. Ona

M’ha agradat molt venir al club després de les classes, ja que sempre m’ha agradat llegir i parlar i aquí podíem comentar lectures amb altres persones; a més, he après vocabulari nou. Maria

Els meus llibres preferits d’aquests tres anys de club han estat El llibre de la selva, Frankenstein i Conte de Nadal. Rabab

El llibre que més m’ha agradat ha estat Les mil i una nits! Danna

El  meu llibre preferit de tots els que hem llegit ha estat El llibre de les bèsties   Amin

Vaig començar a venir al club de lectura perquè m’agrada llegir i m’ho he passat molt bé, me’n recordo de l’scape room de l’any passat! El meu llibre preferit és el primer que vam llegir: Tom Sawyer.  Vinyet

Núria Talavera

Coordinadora del Club Petits clàssics

Una activitat que hem realitzat aquest curs i que a l'equip de la sala infantil de la biblioteca ens ha semblat molt interessant ha estat la de conèixer de prop la feina d'un adaptador com és el Pere Martí i Bertran. Ens volem fer ressò de l'esdeveniment perquè no sempre passa que l'adaptador d'una obra clàssica sigui veí de Vilafranca del Penedès i un autor tan prolífic com és en Pere Martí.

fotos de la xerrada d’en Pere Martí

Clicant al següent enllaç podreu veure les obres de Pere Martí que podeu trobar a la nostra biblioteca...

Com ara "100 endevinalles per a tothom" o "Tinc un tanc de joguina"...

I aquí teniu una biografia de l'autor:

Pere Martí i Bertran

(Sant Quirze de Besora, Osona, 1952) és un escriptor de literatura infantil i juvenil. Va estudiar filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i, un cop acabats aquests estudis, va exercir de professor de llengua i literatura a diversos centres d'Andorra, la Seu d'Urgell i Olot. També és catedràtic de llengua i literatura des del 1986 a l'ensenyament secundari. Per altra banda, també ha treballat com a professor de formació permanent del professorat, de sotscoordinador de la matèria de Literatura catalana per a les proves d'accés a la Universitat i de professor del CAP (Curs d'Aptitud Pedagògica).

Ha col·laborat i col·labora en diversos mitjans de comunicació (Escola Catalana, Revista de Catalunya, El 3 de Vuit, Gent del Masnou, El 855...), amb articles i ressenyes majoritàriament relacionats amb la docència i amb la literatura infantil i juvenil. Relacionats amb aquests àmbits, també ha impartit conferències i ha participat en col·loquis, taules rodones...

Ha fet d'assessor literari i de corrector d'estil a editorials com l'Alfaguara, Lynx, Barcanova i la fundació El Solà; ha estat jurat de diversos premis, com el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, el Premi de Literatura Infantil El Vaixell de Vapor, els Ciutat d'Olot, l'Aurora Díaz-Plaja…; i encara és coordinador d'un programa de ràdio setmanal dedicat a la Literatura Infantil i Juvenil, a Ràdio Vilafranca, el qual ha sigut diversos cops guardonat amb premis com el Premi Atlàntida (2003) al millor programa de ràdio atorgat pel Gremi d'Editors de Catalunya o el premi Pàgines hertzianes (2007) de la revista Faristol.

D'entre totes les participacions i col·laboracions amb institucions i projectes, en destaquen fets com que ha estat membre del consell de redacció de les revistes Escola Catalana, Diónysos, Revista del Col·legi oficial de Doctors i Llicenciats, membre de la secció literària de l'Institut d'Estudis Penedesencs (2002-2007), del Grup de Treball del Projecte Cànon de la Institució de les Lletres Catalanes (des del 2008), i del grup de treball responsable del Pla de Lectura de Centre del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya (des del 2009).

A partir de l'any 1990, l'autor inicia la seva trajectòria com a traductor. L'any 1990 publica la traducció d'El misteri de l'habitació groga, i des de llavors ha traduït títols de literatura infantil i juvenil del castellà i el francès al català, com ara El lloro d'Américo (1992), Amb el mixet o sense el mixet (1993), de Colin Thibert; Kaopi(1993), El nen que vivia als estels (1996) o Les Fúries (2001). Algunes de les seves obres han estat editades en braille i/o traduïdes al castellà, l'èuscar i el gallec. 

(Viquipèdia™)