El poder i la reputació a debat al Club de lectura Segona Fermentació

 

Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ Las reputaciones, de Juan Gabriel Vásquez

 

·         Tertúlia de divendres 2 de desembre de 2022

Cada trobada de club de lectura és diferent de l’anterior, i cada grup és, també, distint. Potser per aquest motiu, malgrat existir una certa manera de fer que es presenta com a força comuna en totes les tertúlies, sempre hi ha vegades en què la forma com s’inicia una trobada varia del que podríem considerar la “rutina”.

Dic això perquè, en general, és cap al final de la sessió quan parlem del tema central de la novel·la llegida, després d’haver comentat multitud d’aspectes al voltant dels personatges, de l’estil narratiu, del punt de vista... com si al tema principal només hi poguéssim arribar un cop debatuts i aclarits els diversos punts plantejats. En canvi, a la sessió del club de lectura Segona fermentació d’aquest mes de desembre, on hem compartit les nostres sensacions lectores sobre Las reputaciones, de Juan Gabriel Vásquez, aquest detall del tema central, el missatge principal que ens pretén transmetre l’autor, ha estat posat damunt la taula des d’un bell inici.

I és que l’autor, a través d’una veu narradora en tercera persona que focalitza, sobretot, en el personatge de Javier Mallarino, sembla que a les primeres pàgines vagi jugant amb altres matèries diferents a les que ens especifica en el títol: la reputació. Amb tot, i com hem constatat al llarg de la tertúlia, tots aquests aspectes estan treballats per anar a desembocar en el gran tema de la novel·la (com he dit, el que queda definit en el mateix títol).

Temàtiques com el pas del temps, la memòria (a destacar la frase inserida en un moment donat en la novel·la: “Es muy pobre la memoria que sólo funciona hacia atrás”), el concepte d’ètica i moral, la sexualitat, l’abús de poder... i tantes altres que hem comentat, queden sotmeses sota la importància del concepte “reputació”. Perquè la novel·la atrapa i ho fa amb profunditat, tot entrant en racons de l’ésser humà que potser no ens havíem plantejat.

Amb tot el que acabo de detallar, no cal dir que gran part de la trobada l’hem dedicat a matisar, concretar i definir què s’entén per reputació. Però millor deixar aquest fil de debat i entrar en algunes de les altres consideracions que hem compartit.

Hem parlat, doncs, d’alguns dels personatges principals. Un d’ells ha estat, òbviament, Javier Mallarino, de qui hem destacat el fet de gaudir d’una reputació que el situa gairebé per damunt del bé i del mal, que li atorga una aparença d’home que es mou amb ètica i moral per tal de fer el bé, per tal de denunciar allò que no funciona. Però ens hem plantejat: i qui és ell per ocupar aquesta posició de poder?

Al costat de Javier, l’altre personatge que ens ha cridat l’atenció en especial ha estat Magdalena, la seva parella. Una dona potent, intel·ligent, lliure, amb les idees clares. Per contra la filla d’ambdós, Beatriz, apareix volgudament desdibuixada, i fins i tot sembla que, quan té lloc el conflicte de la novel·la (que no detallaré per no fer espòiler), el pare se’n despreocupi.

Ben a prop d’aquestes dues tenim Samanta, l’amiga d’infantesa de Beatriz. Quan se’ns narra la novel·la Samanta és ja una jove que, tot d’una, recorda uns fets del passat que havia oblidat, que la memòria havia diluït en una mena de boira o de somni. Però aquest record s’activa i ella es debat entre, per una banda, la necessitat de conèixer la veritat, el desig d’esbrinar què va passar, i per l’altra, la por a descobrir-ho i haver-s’hi d’enfrontar. Tot i que, d’això també n’hem parlat, en aquesta novel·la la veritat no importa, perquè el que realment interessa és el poder que hom té si gaudeix de bona reputació o, per contra, com pot ser anul·lada una persona si la seva reputació és nefasta.

Així doncs... quina és la relació entre reputació i poder? Aquesta ha estat una de les preguntes que també ens hem plantejat, així com la fragilitat del poder.

Sigui com sigui, tot plegat ens ha anat encaminant cap al desenllaç de la novel·la, un final que ens ha obert més qüestions, que ens ha plantejat interrogants. Incerteses que, de nou, no exposaré amb detall per tal de no fer espòiler. Però una de les conclusions que hem extret ha estat que ell, Javier Mallarino, fins i tot té el poder de decidir quan perd la seva reputació.

Ha estat una trobada amena, viva, intensa, i són moltes més les matèries que hem estat comentant i analitzant. Amb tot, i per posar el punt i final a aquest breu resum de la nostra tertúlia, malgrat que tot just he remarcat uns pocs aspectes, destacar un detall tècnico-narratiu que hem aplaudit: el tancament de la novel·la en cercle. O gairebé cercle. Perquè a les darreres pàgines retrobem l’enllustrador amb qui Javier Mallarino parla a l’inici de l’obra i també retrobem la imatge del caricaturista Ricardo Rendón (que, de nou, apareix molt a l’inici).

I és que Las reputaciones, de Juan Gabriel Vásquez, és una novel·la que convida al debat.

 

Juan Gabriel Vásquez

·       L’autor

Escriptor colombià (Bogotà, 1973), va estudiar la carrera de Dret a la Universitat del Rosario (Bogotà) i posteriorment va viatjar a França, on va viure entre els anys 1996-1999 i on es va doctorar en Literatura Llatinoamericana, a la Universitat de la Sorbona (París). Després es va instal·lar a Bèlgica, tot residint en un poble de la regió de les Ardenes. I, encara, un any més tard, va viatjar cap a Barcelona, ciutat on va viure fins el 2012.

És en aquesta època quan comença a publicar la seves novel·les. La primera a veure la llum és Los informantes (2004), una història sobre traïcions privades i públiques, i sobre tensions familiars que s’aniran extrapolant a tota una societat. La segueix Historia secreta de Costaguana (2007), una veritable odissea de la infelicitat, narrada a partir de la trobada entre dos viatgers ben peculiars. El 2011 publica El ruido de las cosas al caer, i un parell d’anys més tard apareix Las reputaciones (2013), llibre que comentarem en el nostre club de lectura. Després d’aquest vindrà La forma de las ruinas (2015), i per citar un darrer títol tenim Volver la vista atrás (2021). De fet el 2021 ja trobem l’autor residint a Berlín i impartint classes a l'Institut de literatura comparada Peter Szondi, de la Universitat Lliure de Berlín.

Col·laborador habitual de diverses revistes i suplements culturals, també ha escrit contes, assajos, articles, biografies, i s’ha dedicat a la traducció, tot traduint obres d’autors com John Hersey, Victor Hugo, Joseph Conrad i Edward Morgan Forster, entre d'altres.

Les seves obres han obtingut nombrosos premis i han estat traduïdes a més d’una vintena d’idiomes.

·         L’obra

Javier Mallarino és un reconegut caricaturista que viu retirat a la seva casa als afores de la ciutat. Però en iniciar-se la novel·la es troba a Bogotà perquè ha d’assistir a un homenatge institucional que li fan tot valorant la seva prestigiosa carrera. L’endemà els diaris en van plens, d’aquesta notícia. I també és l’endemà quan rep la visita de la jove Samanta Leal, que l’ha d’entrevistar per a un blog.

Javier de seguida s’adona que Samanta, a més de les preguntes de l’entrevista, sembla cercar alguna altra cosa, a casa d’ell. En un moment donat li demana si pot veure l’estudi on treballa, i ell accedeix. La jove descobrirà llavors l’objecte que buscava: la imatge del rei Louis-Philippe dibuixada per Honoré Daumier el 1834. Es tracta d’un cap en forma de pera que presenta tres rostres: un de jove i content, un altre de pàl·lid i amargat, i un tercer aombrat i trist. Serà en aquest instant quan Samanta li explicarà que ja havia vist aquesta imatge: un cop, quan era nena i tenia tota una vida per davant.

A partir d’aquest punt l’autor, Juan Gabriel Vásquez, desenvolupa el que podem considerar els seus grans temes narratius. Per una banda el pes del passat i els errors en què en ocasions ens fa caure la memòria. També la forta relació que existeix entre les nostres vides personals i el món polític que ens envolta. Però a més aquesta novel·la, Las reputaciones, ha estat considerada l’obra més íntima de l’autor a causa de “la intensa reflexió sobre la debilitat dels judicis públics i privats”.

Estructurada en tres apartats, el primer acompleix el rol de presentació de personatges, el segon incideix en uns fets que van ocórrer en el passat, i en el tercer entrem en la resolució del conflicte i l’intent de Javier de trobar la veritat.

La novel·la Las reputaciones ha guanyat el Premio Real Academia Española, el Premio Arzobispo Juan de San Clemente, el Premio Casa de América Latina de Lisboa, i el Prix Carbet des Lycéens en Martinica.

Altres dades

·         Juan Gabriel Vásquez a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Juan_Gabriel_V%C3%A1squez

·         Ressenya a El Estante Literario: https://elestanteliterario.com/libros/resenas/las-reputaciones-juan-gabriel-vasquez/

·         Ressenya a El blog de la Fábula: http://elblogdelafabula.blogspot.com/2019/12/las-reputaciones-juan-gabriel-vasquez.html

·         Entrevista a Juan Gabriel Vásquez sobre Las reputaciones: https://youtu.be/8967Xq0UHwo

·         Articles de Juan Gabriel Vásquez a El País: https://elpais.com/autor/juan-gabriel-vasquez/

·         Juan Gabriel Vásquez al Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=vasquez%2C+juan+gabriel&searchscope=171&submit=Cercar

 

Sílvia Romero       

www.silviaromeroolea.weebly.com