Al claustre:
L'exposició de pintura Passió per l'escultura helenística i Michelangelo de Lluís Lampurlanès
Em dic Lluís Lampurlanés i Puchercós,
tinc 58 anys, i des de petit m'ha agradat dibuixar; imagino que per això es va
despertar en mi una atracció molt intensa cap al món de l'art.
Primer
vaig començar per la pintura, descobrint Julio Romero de Torres (als calendaris
que tenim a casa en les dècades dels 60 i 70), després va venir Velázquez, el
segon artista que més em fascina. No puc recordar com, però vaig descobrir
Michelangelo Buonarotti, segurament, veient a la televisió la pel·lícula
"El turment i l'èxtasi".
Aquesta
exposició està dedicada a ell, per mi, l'artista més gran que ha donat la
història: una persona controvertida, de forta personalitat, auster, i que va
treballar fins l'últim sospir de la seva vida. Artista dominant de les tres
matèries principals de l'art definides per Giorgio Vasari (cronista del
Renaixement): la pintura, l'escultura i l'arquitectura; a més a més d´escriure
poesia.
He
dibuixat i pintat sempre, però he estat moltes èpoques sense agafar un llapis.
Degut a aquesta pandèmia, on tot es va aturar, vaig tornar a agafar el llapis.
I com els mestres diuen que per millorar s´ha d´ imitar als més grans, el
primer dibuix d´aquesta etapa va ser el Moises de Michelangelo.
Aquí
us deixo un sonet d´aquest geni, dedicat a Vittoria Colonna: poetessa,
aristòcrata, culta, dona del Renaixement i íntima amiga de Michelangelo
(possiblement l'única amiga/amic que va tenir...).
No
tiene el gran artista ni un concepto
que
el mármol en sí no circunscriba
en
su exceso, mas solo a tal arriba
la
mano que obedece al intelecto.
en
ti, señora hermosa, divina, altiva,
igual
se esconde; y porque más no viva,
contrario
tengo el arte al deseado efecto.
o
dureza o fortuna o gran desvío
la
culpa de mi mal, destino o suerte;
llevas
al tiempo, el bajo ingenio mío
no
sabe, ardiendo, sino sacar de ahí muerte.
A les vitrines d'art:
Taller de Cianotipia
La “CIANOTIPIA” és una de les tècniques
fotogràfiques més antigues que existeixen (JOHN HERSCHEL-1842), i que
gràcies als bons resultats que dona i a la durabilitat de les imatges
aconseguides, va ser de les que més èxit va tenir i que es va utilitzar
durant més anys, amb finalitats arquitectòniques i l’edició dels
primers “fotollibres” dels que es té constància. És molt conegut
el treball d’ANNA ATKINS (1799-1871), botànica britànica que
documentà la seva feina amb aquesta tècnica, fet que l’acredita com la
primera persona en fer fotografia i editar el primer fotollibre.
Amb la barreja de dos components
químics, CITRAT D’AMONI I FERRO, I FERRICIANUR DE POTASSI I AIGUA,
s’obtè una solució fotosensible que s’ha d’aplicar a una superficie llisa
(paper, cartrò, ceràmica, fusta, …..) i deixar assecar. Després, posant un
negatiu al damunt , l’hem d’insolar (exposar al sol) durant uns minuts.
Tot seguit s’ha de rentar el paper amb aigua corrent i quedarà
impressionada la fotografia amb un to cian (d’aquí el seu nom),
concretament BLAU DE PRÚSSIA O TURQUESA
TALLER REALITZAT A REBEL·LAB
PHOTO C/TARRAGONA 19 EL DIA 15-10-2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada