09 de desembre 2022

Nahui Olin a la sessió d'Art i Literatura del club de lectura Celler de Lletres

 

Club de lectura CELLER DE LLETRES

Totalidad sexual delcosmos, de Juan Bonilla

 

·         Tertúlia de dijous 1 de desembre de 2022

Un any més ens reunim per comentar una obra sota el paraigua del cicle Art i Literatura, i per tant comptem amb la col·laboració de Glòria Guilera, llicenciada en història de l’art i màster en gestió cultural, que ens ha proposat la lectura de la novel·la de Juan Bonilla Totalidad sexual del cosmos, una narració que gira a l’entorn de la figura de l’artista Nahui Olin.

 


Hem dividit la nostra trobada en dos grans apartats. Durant el primer tram de la sessió hem pogut temptejar les sensacions lectores per part de les clubaires i comentar alguns dels aspectes que més han cridat l’atenció; i en el segon tram hem gaudit del visionat que ens ha preparat Glòria Guilera, on hem pogut seguir amb més rigor l’evolució de Nahui Olin, hem admirat les seves obres, i hem conegut altres artistes de la seva època amb qui ella es va relacionar.

Passant ja als comentaris sorgits arran de la lectura, un primer apunt que cal assenyalar seria que, en general, a les clubaires els ha costat una mica entrar en la novel·la. Però no era tant per una dificultat tècnica basada en recursos estilístics, o un lèxic complex, o un estil narratiu confús... Res de tot això. La dificultat raïa en situar-se en el missatge que l’autor, o millor dit, la veu narradora, ens ofereix des de les primeres línies. La manera com s’inicia la narració ha estat el motiu d’aquesta minsa dificultat, i dic minsa perquè també en general, al cap d’unes pàgines, la història les ha anat atrapant i s’han submergit en la lectura amb fruïció.

He esmentat el lèxic, i si bé és cert que aquest no ha estat el motiu de la complicació de lectura en els inicis d’aquesta, també és cert que, quan la novel·la se centra en temes de caire més filosòfic, algunes clubaires han remarcat la complexitat del missatge. Però això succeïa en comptades ocasions i, tal com també s’ha comentat, malgrat aquests fragments hom podia continuar avançant en la lectura, alhora que, en alguns casos, aquests fragments els han agradat en especial.

També en la seva majoria el grup ha comentat que s’han sentit més atretes per l’escriptura de Nahui Olin que no pas per la seva obra artística com a pintora, i en aquest sentit han remarcat alguns dels versos i poemes que apareixen al llibre i que han agradat en especial.

Nahui Olin

Dels personatges que anem veient a mesura que llegim Totalidad sexual del cosmos, evidentment el que ha cridat més l’atenció i on hem centrat els nostres comentaris ha estat en la protagonista, Nahui Olin, un personatge que vas coneixent i en la personalitat del qual vas entrant tal com avances en la lectura. Però al seu costat també hem remarcat la relació que s’estableix amb el seu pare, i en aquest sentit hem parlat d’un possible complex d’Èdip, d’alguns apunts on podem intuir pinzellades de certs abusos, o d’una veneració de la figura paterna. I lligat amb aquests aspectes tenim l’altre gran personatge, el Dr. Atl. Perquè quan Nahui coneix aquest artista se sentirà atreta per ell, i serà una atracció mútua i passional que els llençarà a unes relacions amoroses intenses. Però, de retruc, l’altra lectura que podem fer és la substitució de la figura paterna per un altre home força més gran que ella.

Ens ha agradat en especial el final, un desenllaç amb un missatge que pretén ressuscitar el personatge gairebé llegendari de Nahui Olin. Llegendari a causa de les poques dades oficials que es tenen d’ella i, per contra, els nombrosos rumors que circulaven sobre la seva persona.

De la veu narradora hem remarcat el canvi de punt de vista narratiu que es produeix a la tercera part, on passem d’una tercera persona que narra gairebé com a espectador del que succeeix i focalitzant en Nahui, a una primera persona sota la veu del restaurador Tomás Zurián i la seva relació en la recerca de dades per fer emergir la figura de Nahui.

I encara més. Perquè per circumstàncies no preteses en un inici, enguany hem estat conversant sobre aquesta artista mexicana, Nahui Olin, i a la trobada del curs passat la conversa d’Art i Literatura va girar al voltant de la també artista mexicana Frida Kahlo. Aquesta coincidència ens ha permès ampliar la nostra visió sobre aquesta època de la cultura i activitats artístiques mexicanes, ja que malgrat els catorze anys de diferència entre elles, ambdues van compartir uns anys de gran intensitat cultural.

En acabar els comentaris i les valoracions sobre Totalidad sexual del cosmos hem passat a mirar el power preparat per Glòria Guilera i escoltar les seves explicacions. Ha estat una sessió molt enriquidora.

 

Juan Bonilla

·         L’autor

Escriptor i traductor espanyol (Cadis, 1966) s’estrena amb molt bona acollida de crítica i lectors amb el recull de relats El que apaga la luz (1994). Aquest èxit li obre les portes del món editorial, i un parell d’anys després publica la novel·la Nadie conoce a nadie, on planteja la relació entre ficció i realitat a través d’un joc de rol. L’obra, que té com a teló de fons la ciutat de Sevilla durant la Setmana Santa, compta amb una anècdota al seu haver: el 1999 s’estrena l’adaptació cinematogràfica, i just un any després, el 2000, any en què se situa l’acció de la novel·la, a Sevilla es van produir durant la Setmana Santa uns fets molt similars als que s’hi narren, com si s’hi haguessin inspirat.

Continuant amb la seva trajectòria literària, els primers títols que trobem són Los príncipes nubios (2003), traduïda a diversos idiomes; i Prohibido entrar sin pantalones (2013), que té com a protagonista la figura del poeta i dramaturg Vladímir Mayakovski, considerat l’iniciador del futurisme rus, i amb la qual va guanyar el Premio Bienal de Novela Mario Vargas Llosa 2014.

El 2015 se li concedeix una de les Ajudes per a la Creació Literària de la Fundació BBVA per al projecte de novel·la sobre l’artista mexicana Nahui Olin. L’obra es publica el 2019 amb el títol de Totalidad sexual del cosmos, i l’any següent rep el Premio Nacional de Literatura.

Com a periodista ha dirigit un parell de suplements literaris: Citas (Diario de Jerez), i La Mirada (El Correo de Andalucía). També va ser Cap dels informatius de Radio América, i Redactor en cap de la revista Ajoblanco. En l’actualitat col·labora en la revista Jot Down i dirigeix la revista Calle del Aire. També ha estat el comissari de diverses exposicions: Futurismo y cuenta nueva (2009), Baldomero Pestana: La verdad entre las manos (2018), La cámara de hacer poemas (2018), i Fotolibro Andaluz (2019).

En 2021 se li va concedir el premi "Ciudad de Jerez" por tota la seva trajectòria.

 


·         L’obra

Nahui Olin és el nom amb què es coneix l’artista mexicana Carmen Mondragón (1893-1978), de la qual se n’ha destacat la seva defensa de la llibertat i la seva intel·ligència –d’ideologia feminista, es va interessar per la poesia i per la filosofia, però també per les matemàtiques i les ciències exactes. A Totalidad sexual del cosmos Juan Bonilla recrea la biografia d’aquesta dona carismàtica, tot i que alguns aspectes de la seva vida continuen formant part de la llegenda que en va quedar.

 

La novel·la està estructurada en tres apartats. En el primer se’ns ofereix una introducció al personatge: infantesa, adolescència, casament, tornada a Mèxic... En el segon és on trobem la narració sobre algunes de les seves relacions amb homes, però és on principalment apareix l’esment al gruix més important de la seva obra artística –sobretot quant a pintura. En aquests dos apartats la veu narradora busca situar-se com a espectadora de tota aquesta evocació.

 

En el tercer apartat trobem el declivi de Nahuil, i aquesta caiguda de l’artista en el no res es convertirà en un anar-se apagant. Amb tot, el seu pas per la vida deixarà algunes pistes de la seva existència, i aquestes són les que trobarà, anys després, Tomás Zurián. Ell és un restaurador a qui encarreguen un projecte de catalogació i valoració d’un lot d’obres i d’objectes, i entremig d’aquestes peces trobarà una fotografia de Nahui Olin. A partir d’aquest punt el personatge de Tomás s’obsessiona per descobrir dades d’aquella dona que veu a la imatge, alhora que la narració de la novel·la fa un canvi de tècnica narrativa i passa a una primera persona col·locada en la veu de Tomás Zurián. Un canvi estilístic realment molt interessant.

 

De la mateixa manera que també és un bon recurs de cara a l’inici de cada capítol el fet d’obrir-lo amb l’expressió “ara és”: “Ara és una nena de vuit anys”, “Ara té deu anys”... Sense tractar-se exactament d’un subtítol, sí que ens ofereix un punt de partida per a la lectura.

 

Altres dades

·         Juan Bonilla a la Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Bonilla

·         Ressenya a El Cultural: https://www.elespanol.com/el-cultural/letras/20190419/totalidad-sexual-cosmos-novela-americana-juan-bonilla/392211691_0.html

·         Ressenya a Las Librerías recomiendan: https://www.laslibreriasrecomiendan.com/libro-de-la-semana/totalidad-sexual-del-cosmos-de-juan-bonilla/

·         Entrevista a Diario de Sevilla: https://www.diariodesevilla.es/ocio/Juan-Bonilla-Totalidad-sexual-cosmos_0_1352265028.html

·         Entrevista a RTVE (àudio): https://www.rtve.es/play/audios/biblioteca-publica/juan-bonilla-totalidad-sexual-del-cosmos-carmen-mondragon-nahu-olin/5235632/

·         Obres de Juan Bonilla al Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search~S171*cat?/abonilla%2C+juan/abonilla+juan/1,2,36,B/exact&FF=abonilla+juan&1,33

 

Sílvia Romero       

www.silviaromeroolea.weebly.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada