La
sessió de març del club de lectura juvenil era decisiva, perquè per fi emetríem
el nostre vot com a membres del gran jurat del Premi Protagonista Jove 2024.
Era el moment de comentar “27 dinosaures” de Teresa Muñoz, el tercer i últim
llibre nominat a la Categoria 12-14 anys.
Tot
i que no us podem dir gran cosa de la trama per no fer-vos spoiler, sí que us avisem que el llibre és impactant i força dur.
Durant la sessió vam estar d’acord en que la coberta no crida l’atenció i no fa
gens de justícia a la trama (sembla molt més infantil), i que si no fos pel
club de lectura, la majoria no s’hauria animat a llegir-lo. I què ens ha
semblat? Doncs a la majoria li ha encantat! No s’esperaven en absolut el gir
final, i han acabat el llibre ben sorpresos i emocionats. Una de les lectores
del club fins i tot ha plorat amb la història del Nil.
El
llibre està ambientat durant la pandèmia, quan el Nil, que acaba de perdre el
seu pare, es muda amb el seu tiet. Està vivint una etapa complicada de la seva
vida, i el confinament no hi ajuda pas. Durant la sessió vam compartir les
nostres pròpies experiències amb la pandèmia, i tot i que ningú voldria
repetir-ho, cadascú ho va viure de maneres molt diferents.
Sí
bé el llibre ha atrapat a la majoria, vam estar d’acord en que potser faltava
una mica més d’intriga a la part central del llibre, i que de vegades la veu
narrativa no semblava la d’un nen per les paraules tan complexes que feia
servir (i que hem hagut de buscar en un diccionari!). També ens han
desconcertat els canvis de narrador que l’autora fa de cop i volta sense
avisar. Tot i així el recomanem a tothom, no només a joves, perquè és important
reflexionar sobre un tema complex que (malauradament) segueix sent molt actual.
Pel
que fa al Premi Protagonista Jove, “Ghost” de Jason Reynolds i “27 dinosaures”
han quedat molt igualats a la part superior de la classificació (i tothom ha
donat la puntuació més baixa a “Poni” de R.J. Palacio). Haurem votat el mateix
que la resta de membres del jurat? Ho esbrinarem passat Sant Jordi.
Però
mentrestant, el club segueix en marxa! La propera lectura que comentarem serà
“Ben” de Care Santos, i atenció perquè... Hem convidat a l’autora a venir en
persona! Estem molt il·lusionats, així que si vosaltres també la voleu conèixer
el proper 18 d’abril apunteu-vos ràpidament. Us esperem!
Hi ha persones que desperten tanta
fascinació com rebuig, que t’atreuen com un imant i alhora et fan por, i alguna
cosa et diu que val mes que te’n mantinguis lluny. Aquesta historia es la d’una
d aquestes persones. Es diu Ben, i potser ja n’has sentit a parlar. De fet,
aquesta historia comença en un funeral. El mort no tenia ni vint-i-quatre anys
i l’han assassinat. Uns paios que el detestaven van decidir matar-lo a cops. Al
comiat nomes hi han assistit vuit persones. Quan moren, que ens en queda,
d’aquells que hem estimat? Nosaltres. Quedem nosaltres. La nostra memòria. I el
que en fem, dels records.
Mx
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada