Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
Combat de nit
Tertúlia del 13 de setembre de 2024
La sessió inaugural de l’edició 2024-2025 del club de lectura
va estar dedicada a una novel·la clau de la narrativa catalana de mitjan segle
XX: Combat de nit (1959) de Josep
Maria Espinàs. El debat va ser ric, ja que malgrat que l’estil i el tema de la
novel·la són aparentment senzills, van generar reflexions sobre la vida, el pas
del temps i l’existència.
Un dels primers punts de debat va ser la varietat de registres
que utilitza Espinàs. Les integrants del club hi van detectar tres registres
molt diferents: l'objectiu, el líric i el judicial. L’objectivitat, hereva del
behaviorisme americà, es manifesta en la descripció pelada de les accions i
moviments dels camioners. Aquesta objectivitat es contraposa als monòlegs
interiors, carregats de lirisme, on es reflecteixen les angoixes i les
reflexions sobre la monotonia de la carretera i el sentit del seu treball, el
que Espinàs anomena «la son terrible de la carretera». La introducció de les
declaracions en castellà aporta un registre judicial, asèptic.
Totes les assistents van ressaltar com Espinàs aconsegueix de
transmetre la claustrofòbia que pateixen conductors i ajudants. La cabina
esdevé una mena de trinxera on els protagonistes lluitem contra el tedi, la
fatiga i els pensaments existencials. Aquesta sensació de claustrofòbia es
trasllada al lector mateix gràcies a l'ambient opressiu de la carretera: la
foscor, el soroll constant del motor, el trànsit inacabable.
Durant la sessió, va sorgir la idea de la carretera com a
metàfora del pas del temps. Espinàs, en diversos punts suggereix la metàfora
que en la vida tots anem per una carretera o altra; així, el viatge sense gaire
sentit esdevé una metàfora de la vida mateixa.
En un moment de la sessió es va
reflexionar sobre la connexió entre Combat
de nit i l’existencialisme, especialment amb l’assaig El mite de Sísif (1942) d'Albert Camus. Com Sísif, condemnat a
empènyer una roca muntanya amunt eternament, el camioner d'Espinàs sembla
immers en una tasca sense sentit i es dedica a transportar mercaderies d’un
lloc a l’altre, sense cap finalitat transcendent. Es va parlar, però, que igual
que fa Camus, Espinàs matisa aquest pessimisme presentant un cert heroisme en
el fet mateix de continuar, en tirar endavant.
Finalment, el grup va comentar la divisió social que es
percep a la novel·la entre els camioners i els conductors de turismes, divisió
que es presenta com si visquessin en realitats paral·leles. Els bars de
carretera, que apareixen repetidament al llarg de la novel·la, van ser
identificats com a espais on aquests dos mons convergeixen temporalment, però
sense barrejar-se. En aquests bars s’hi produeix una circulació constant
d’informació: les notícies arriben i es comparteixen, i fins i tot s’envien i
es reben missatges, com si fossin ports en el mar de la carretera.
L’autor
Josep Maria Espinàs (1927-2023), llicenciat en dret, va dedicar-se principalment a la literatura i el periodisme. Des dels seus inicis, va destacar per un estil clar, realista i irònic, amb un equilibri entre emoció i distanciament. Durant la dècada dels seixanta, va publicar diverses novel·les notables com Com ganivets o flames (1954), Dotze bumerangs (1954), i Combat de nit (1959), que és una de les seves obres més celebrades. També va escriure narracions com Varietés (1959) i Un racó de paraigua (1997).
Espinàs va
excel·lir en els llibres de viatges, especialment els de la sèrie "A
peu", que descriuen itineraris per diverses regions, incloent-hi A peu per la Terra Alta (1989) i A peu per Mallorca (2005). Els seus
llibres de reportatges i divulgació també són remarcables, com ara Ciutats de Catalunya (1956-1958) i Cafès de Barcelona (1970).
A més, va
escriure assaigs, reflexions sociològiques i autobiografies com El teu nom és Olga (1986), una obra
emotiva sobre la seva filla amb síndrome de Down, i El nen de la plaça Ballot (1988). Va destacar com a articulista amb
la seva columna diària "A la vora de..." al diari Avui, escrita des
de 1976 i més tard a El Periódico de Catalunya amb "Petit
observatori". Va recopilar els seus articles en diversos volums.
Espinàs
també va ser un dels fundadors d’Els Setze Jutges, un grup clau en el moviment
de la Nova Cançó. Va enregistrar diversos discos, incloent-hi Espinàs canta Brassens (1962). Va
guanyar el Premi del Disc Català el 1963 i va col·laborar amb artistes com
Guillermina Motta i Joan Isaac. També va escriure la biografia de Pi de la
Serra (1975) i va col·laborar en programes d’entrevistes per a Televisió de
Catalunya. És l’autor de la lletra del "Cant del Barça" (1974),
l’himne del Futbol Club Barcelona.
Finalment,
Espinàs va cofundar l'editorial La Campana el 1985, on va publicar molts dels
seus llibres i amb la qual va mantenir una vinculació permanent.
L’obra
Mig reportatge mig novel·la, Combat de nit (1959) narra la història de Pep Martí, un conductor de camions de gran tonatge que, en companyia del seu ajudant, fa trajectes entre Barcelona i Valladolid. L’estil neutral, objectivista, posa la novel·la en relació amb moviments com ara la narrativa conductista i el realisme brut.
Josep M.
Espinàs hi adopta les tècniques del reportatge periodístic per retratar la dura
vida dels camioners del final dels cinquanta, una època de carreteres estretes
i de vehicles amb mecàniques poc sofisticades. Amb una extrema austeritat
narrativa, Espinàs hi descriu els bars de carretera, les mancances de la vida
familiar d’uns professionals que la major part del temps són fora de casa, el
respecte pels companys que deixaren la vida a la carretera, les complexes
relacions entre xofers i ajudants dintre dels límits estrets de la cabina i,
sobretot, l’èpica de la carretera, perceptible ja des del títol: el paisatge
canviant, les servituds de la meteorologia, l’isolament, la llunyania de tot,
la solitud de l’home davant la màquina, la rutina del camí mil vegades
recorregut i els rostres vistos fugaçment en travessar els pobles.
L’autor
aposta per una nuesa expressiva de gran eficàcia comunicativa. Fa servir
principalment el diàleg i el combina amb el monòleg interior i la narració en
tercera persona. A més a més, al llarg del relat hi ha parts escrites en el to
burocràtic dels documents judicials.
«A la cabina, sol, mentre l'altre
dorm, un es queda sense res. S'hi està bé a la cabina. No. S'hi està no tan
malament. Això. Un es queda sol i llavors es fa carretera, i un pensa que va en
algun lloc»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada