Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
La nit del gall de Jordi
Dausà
Tertúlia del 14 de març
de 2025
La trobada del club de lectura dedicada a la novel·la La nit del gall va generar un debat
interessant sobre diversos aspectes de la novel·la per si mateixa i per les
connexions que té amb les realitats contemporànies.
Un dels aspectes que més va impactar les participants va ser l'element distòpic que resulta inquietant per la seva crua versemblança si es mantenen les tendències actuals. Aquest futur té problemes com són el canvi climàtic, l'escassetat d’aigua, l’estancament econòmic, la manca de privadesa i la presència d'assistents artificials que controlen cada aspecte de la vida quotidiana. Algunes lectores van dir que la novel·la els havia neguitejat i, fins i tot, espantat. D'altres lectores, en canvi, van considerar que aquesta mateixa versemblança converteix la novel·la en una denúncia necessària, en un advertiment sobre el tomb que ha pres el nostre món. Un dels detalls que va fer més gràcia (per no plorar) és la manera com la burocràcia digital arriba al seu paroxisme en la novel·la: fins i tot quan un personatge vol fer el que toca (presentar una denúncia a la policia), el laberint burocràtic ho converteix en un malson.
També vam debatre sobre com la novel·la incorpora elements
propis del gènere noir. Un dels més
característics és l'arquetip de "la persona equivocada al lloc
equivocat", la persona que a partir
d’un atzar desencadenant es veu embrancada en un seguit de peripècies
tràgiques. També vam parlar de la tècnica del MacGuffin, molt usada per
Hitchcock, que consisteix en un element de suspens que impulsa la trama, però
que en si mateix és tan sols un significant buit. En el cas de la novel·la de
Dausà la maleta plena de droga compleix aquesta funció narrativa perfectament.
Una altra cosa que també avança sense aturador al llarg de
la narració és la creixent paranoia del protagonista, un personatge que les
lectores van descriure com caòtic, procliu a les addiccions i profundament
frustrat amb la seva existència. Es va destacar com el narrador en tercera
persona, en certs passatges, s’adreça directament tant al personatge com al
lector, cosa destrueix la seva pretesa objectivitat i contribueix al clima de
paranoia.
Diverses lectores van assenyalar la fragilitat dels vincles
socials en el món de la novel·la. El protagonista no té vincles familiars i les
seves amistats semblen penjar d’un fil, limitant-se a trobades esporàdiques en
dates concretes com ara Nadal. Aquesta dissolució dels lligams afectius reforça
el to desolat de la història.
Malgrat la càrrega pessimista de la premissa general,
algunes lectores van trobar-hi elements que mantenen la porta de l’esperança una
mica entreoberta. Per exemple: en aquest futur a Irlanda encara hi queda verd,
el català es continua parlant a Catalunya (si bé encara amb menys presència) i, sobretot, existeix una comunitat retirada a
les muntanyes que conserva la fe en els llibres com a element de resistència.
L’humor negre de l’autor i el seu estil ric també ens acompanyen tot al llarg
d’aquest “viatge al futur”.
L’autor
Com a
traductor, ha fet traduccions del mestre de l’horror còsmic H.P. Lovecraft que
han estat publicades per l’editorial Laertes: L'horror de Dunwich i La
biblioteca d'Arkham.
L’obra
El futur que Dausà ens
presenta és una distopia, però ben versemblant i, si segueixen les tendències
actuals, segurament no gaire llunyà en el temps El món de la novel·la combina
els avenços tecnològics amb l’estancament d’una civilització en crisi
permanent: canvi climàtic, escassetat d’aigua, depressió econòmica,
omnipresència dels anuncis personalitats i dels assistents artificials,
materials intel·ligents, cotxes de conducció automàtica, invasió de la
privadesa per part dels hackers i el malson burocràtic d’haver de fer la més
petita gestió de manera digital.
«La tecnologia havia de fer el món més fàcil i ràpid,
però era una altra farsa: fins i tot el funcionari més endillunsat pot
commoure’s davant les llàgrimes d’un usuari destruït pel dolor i la impotència.
Als ordinadors, en canvi, l’estat emocional de la gent els importa una merda.»
En aquest context, una
trobada d’amics, coneguts d’anys, per celebrar la nit de Nadal esdevé un malson
relacionat amb el tràfic internacional de drogues. L’estil de Dausà és precís,
ric en locucions i expressions genuïnes, i el posa al servei d’una trama que fa
avançar amb un gran sentit del ritme narratiu i un gust pels detalls
suggestius.
«El valor, sense sort, és una foguerada de cartró
sense llenya.»
Xavier Zambrano
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada