Quarta trobada Club Lectura Infantil, dimecres 3 de desembre: Llegir és un viatge... salvatge

 

Llegir és un viatge... salvatge

 Imbatible 1. Justícia i verdura fresca

Autor: Pascal Jousselin

Sèrie de tres recopilacions publicades perl’Editorial BASE 

La lectura de desembre va ser un còmic, però la tarda del club va ser tragicòmica.

Heu de saber i entendre i entendre i saber, que un col·lapse a l’AP7 va fer arribar la conductora –mai millor dit— tres quarts d’hora tard. Ai, mareta, quin patir!

Per sort, les nostres joves lectores són molt espavilades i, en companyia de la Teresa, van engegar el club a tota castanya. Per què? Doncs perquè l’Imbatible –el nostre superheroi petit, rabassut, panxut, amb màscara, capa negra i malla groga–, és un cul inquiet, altrament dit, hiperactiu.

De fet, a les tres recopilacions de l’Imbatible hi consta que «és l’únic i veritable heroi del món del còmic»; que en un tres i no res ja és aquí, allà i a tot arreu!

I també especifiquen que «l’Imbatible no és un superheroi normal. Té el poder de travessar el temps, l’espai... i la pàgina! Un poder que utilitzarà per aturar els plans malvats de tots els dolents de tot el món!»

I, és clar, la pregunta és: –com s’ho fa?

Doncs, com que és un superheroi d’estar per casa, actua amb tota la catxassa, seguint la llei del mínim esforç, salta d’una vinyeta a l’altra sense tenir en compte ni l’espai ni el temps ni el sentit del relat. I evidentment, com es van queixar les nostres lectores, fa ballar la clepsa, explotar el cap i repassar la pàgina amunt i avall amb els ulls desorbitats.

–Us penseu que d’aquesta gosadia i manera de fer només li retraiem els lectors?

Doncs no, més d’un personatge del mateix còmic també se li queixa. I l’Imbatible respon amb tota la parsimònia del món i va donant-nos pistes cap on hem de mirar, cap on hem de tirar, si estem perduts, i com l’hem de llegir.

Per un exemple, a la segona historieta, una gateta ha quedat immobilitzada dalt de tot d’un arbre altíssim, una velleta demana ajuda a l’Imbatible perquè la rescati. A la dona li sap greu el risc que pot córrer l’Imbatible per l’alçada de l’arbre. Però el superheroi no s’enfila pas, s’ajup, trenca el marc de la vinyeta i rescata la gata per la fila de vinyetes de sota. Quan la velleta sorpresa li pregunta si hi ha dues gatetes, l’Imbatible li respon: «Sí, però no. Simplement hi ha un decalatge. Torneu-ho a mirar». I es queda tan ample.

Una altra observació que vam consensuar és que l’Imbatible és un superheroi molt quotidià, cada dia va a buscar el pa, cuina, neteja, planxa, cuida el jardí... Les seves heroïcitats les dedica als veïns, ajuda a la policia municipal i en pocs casos s’allunya de la seva ciutat.

En resum, que si l’Imbatible us ha fet ballar la closca, explotar el cervell, rumiar una bona estona i repassar la pàgina amunt i avall, més d’una vegada... estigueu tranquil·les, sou on heu d’estar, perquè aquest és un còmic ideat per fer barrinar i cavil·lar tothom a tota hora. Tot un repte i força divertit.

Comentada la lectura i tal com vam acordar el darrer dia, vam posar tots els noms candidats en una capsa, i l’atzar, a través de la mà innocent de la Teresa, va decidir que ens diem:

Investigadors secrets

Celebrem-ho!!!

 

  

 

I ara, com a bons Investigadors secrets, vam haver de triar una lectura imprescindible pel mes de març. Embolicats amb paper kraft, ben opac, s’hi amagaven els 6 títols següents:

·        L’odissea d’Homer, adaptació d’Albert Jané; il·lustracions de Pep Mont­serrat; publicat per l’editorial Combel, a Barcelona, el 2008.

·         Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll; traducció de Salvador Oliva; il·lustracions de Júlia Sardà, publicat per Estrella Polar, a Barcelona, el 2015.

·         El Bruixot d'Oz de L. Frank Baum, traducció de Miquel Desclot; il·lus­tracions de Iban Barrenetxea; publicat per Combel, a Barcelona, el 2022.

·         Peter Pan de J. M. Barrie; traducció de Maria Antònia Oliver; publicat per Empúries, a Barcelona, el 2019.

·         En Jim Botó i en Lluc el maquinista de Michael Ende; il·lustracions de F. J. Tripp; traducció i presentació de Carme Serrallonga i publicat per La Galera, a Barcelona, el 2004.

·         Rònia. La filla del bandoler d’Astrid Lindgren; il·lustracions de Katsuya Kondo, traducció: d’Ulla Ljungström, Esther Rubio i Anna Duesa i publicat per Kókinos, a Madrid, el 2022.

Després de donar algunes pistes o llegir-ne un fragment significatiu, les investigadores vam descobrir tots els títols i, mans a l’obra, vam mirar, observar i valorar quin dels sis volien triar. Finalment l’escollit va ser Rònia. La filla del bandoler.

I, la cosa no s’acaba aquí, vam presentar la lectura de gener: El lloc màgic, una novel·la de l’escriptor i il·lustrador autodidacte Chris Wormell, que segons diuen és l’actual Dickens. Si, si, ja veureu a quin Londres més fosc i malvat ens porta. Gaudiu de la lectura i el proper dimecres, 14 de gener, en parlem.