20 de juny 2026

Desena trobada Club Lectura Infantil, dimecres 3 de juny del 2026: Viatge... al món de les fades


Viatge... al món de les fades

 

La Bella i laBèstia

Autora: Jeanne-Marie Leprince de Beaumont
Il·lustradora: Francesca Dell’Orto

El proppassat dimecres, 3 de juny, els «Investigadors secrets» ens vam reunir, puntualment i per darrera vegada d’aquest curs, a la sala d’actes de la biblioteca. Teníem molta, moltíssima feina i molts, moltíssims llibres exposats, així:

 

·         a la taula central, un exemplar de cada títol que hem llegit durant el curs, seguint la primera obra, Poesia tot l’any de Ramon Besora i, cal·ligrafia i il·lustracions, de Sara Masià;

·         al peu de la taula central, una estiva de “satèl·lits”, és a dir, lectures relacionades amb les obres llegides per temàtica, autoria o contrast. També els podríem anomenar llibres-totxo, molt recomanables i ideals per llegir a l’estiu perquè són llargs i flueixen com l’aigua, però tenen moltes més pàgines que els que llegim al club;

·         en una altra taula, parada amb estovalles i joc de cafè, hi havia una estesa considerable de les múltiples versions de La Bella i la Bèstia que tenim a mà, d’altres només la imatge de la coberta, perquè n’hi ha a milers; i,

·         a la pantalla, sense veu, el projector va anar reproduint la pel·lícula homònima que Walt Disney va estrenar el 1991.

 

Renoi, quin festí de llibres i més llibres! Vam començar comentant La Bella i la Bèstia, un conte de fades, un relat tradicional d’aquells que ja existien “molt abans que la humanitat inventés l’escriptura” i que durant segles han persistit a través de la llengua oral, s’han llegat de generació en generació i han arribat als nostres dies a través de l’escriptura i dels àlbums il·lustrats.


La Bella i la Bèstia que tenim entre mans és un exemple claríssim d’aquest periple: és la versió íntegra que Jeanne-Marie Leprince de Beaumont va recopilar, reescriure i publicar el 1756, magníficament traduïda per Jordi Vidal i que Francesca Dell’Orto, basant-se amb els textos del segle XVIII, el 2024, ha il·lustrat amb gran precisió i tota mena de detalls.

 

Caram, caram, quina edició més reeixida! És tota una filigrana, tant per les imatges a doble pàgina que semblen sortides d’un decorat teatral, com pels detalls de les sanefes als marges laterals. També són imponents els relleus dels boscos o les boires del port, les opulentes cambres daurades, el mobiliari luxós o les sofisticades teles de Damasc amb que vesteix les tres germanes quan son riques.

 

La Bella i la Bèstia ens va permetre repassar els trets bàsics del conte tradicional: el tres com a número cabalístic; els objectes màgics que es belluguen solts, les taules parades, farcides de requisits que ningú no ha cuinat o animals que recorren grans distàncies en un instant. I, la rosa que “simbolitza la puresa, la virtut i la innocència”. I els valors antagònics com riquesa i pobresa, bellesa i deformitat, bondat i brutalitat, egoisme i generositat que representen els diferents personatges. Per exemple, les dues germanes grans ambicioses, autoritàries i despectives amb Bella, la germana petita que malgrat les circumstàncies adverses es proposa superar la situació: “Cal ser feliç sense diners”, diu. A més, Bella té inquietuds culturals, llegeix i sap música; el que més li agrada del castell de la Bèstia és la biblioteca.

La Bèstia va ser el personatge que més va agradar, per noble, sincer i atent amb aquells que estima i li fan confiança. I vam destacar el fet que només acceptarà que alguna de les filles salvi la vida del pare, si va al castell per voluntat pròpia, sense ser forçada. I Bella hi va.

 

Un altre punt en discussió va ser la versió Disney i com la multinacional americana s’ha infiltrat en el nostre imaginari col·lectiu. Per què aquesta versió és tant diferent a la de Leprince de Beaumont i les anteriors? Aquí hi vam veure una clara intenció, però l’haurem d’investigar més.

 

I encara, vam esmentar l’epíleg de la professora Rosa Huertas, on cita recopiladors com els germans Grimm i Charles Perrault; i, altres autores com Madame d’Aulnoy i Gabrielle-Suzanne de Villeneuve que van precedir Jeanne-Marie Leprince de Beaumont i també havien reprès contes com «La Ventafocs», «La Caputxeta», «El gat amb botes» o «En Riquet del plomall» per distreure’s en festes i salons de palaus.

 

Renoi, renoi, quina feinada, oi? Doncs, per si fos poc, encara:

·         vam repartir i respondre una breu enquesta de valoració del club que s’acaba i de propostes pel curs vinent;

·         vam fer una repassada als títols llegits i van acordar que el que més ha calat ha estat Runes. El relat de les mil cares, de Carlos Sánchez;

·         vam fer una ullada als satèl·lits exposats; i,

·         vam mirar un vídeo breu de la Mixa on ens explica com anirà el club de joves el curs que ve.

 

Us podeu imaginar com ens va atrapar l’hora de plegar? Doncs, xerrant pels descosits, recordant i recomanant-nos lectures i... mmm, berenant: magdalenes, galetes, xocolata, sucs i unes llaminadures exquisides.

 

Caram, caram, quin club més ben aprofitat!

Gràcies a tots per ser-hi, sense vosaltres no hauríem arribat fins aquí.

I al setembre, més, més i més... que això no pot parar.

Tenim les inscripcions obertes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada