El 26 d’octubre és la pròxima cita del Club de Lectura, aquest cop per a fer el comentari de Crónica de una muerte anunciada de Gabriel García Márquez.
Us recordem que podeu compartir les vostres opinions i comentaris al fòrum del Club de Lectura: www.foros.net/rbn.html
Gabriel García Márquez
Aracataca, Colòmbia, 1928
Novel·lista, contista i periodista, aquest colombià és un dels pesos pesats de la literatura llatinoamericana i Premi Nobel de Literatura el 1982. Entre els trets fonamentals de la seva narrativa destaquen la descripció minuciosa del paisatge, en el qual es barregen la realitat i la fantasia màgica, i el monòleg interior dels seus personatges. Va debutar amb La hojarasca (1955), novel·la breu en la qual ja apareix el mític poble de Macondo, en el qual també succeeix la seva obra mestra, Cien años de soledad (1967). El llibre, escrit amb una prosa de gran poder evocador, narra cent anys de la història de la família Buendía a través de diverses generacions, la qual cosa li serveix a l'autor per a repassar la història de Llatinoamèrica, amb les seves revolucions, l'imperialisme ianqui, els dictadors... En la novel·la conviuen sense problemes la més crua realitat i el meravellós, la qual cosa donarà lloc a l'expressió "realisme màgic".
Després l'autor ha escrit altres novel·les de gran magnitud com El Otoño del patriarca (1975), Crónica de una muerte anunciada (1981), El Amor en los tiempos del cólera (1985) i Vivir para contarla (2002), les memòries d'infància i joventut de García Márquez.
Us recordem que podeu compartir les vostres opinions i comentaris al fòrum del Club de Lectura: www.foros.net/rbn.html
Gabriel García Márquez
Aracataca, Colòmbia, 1928
Novel·lista, contista i periodista, aquest colombià és un dels pesos pesats de la literatura llatinoamericana i Premi Nobel de Literatura el 1982. Entre els trets fonamentals de la seva narrativa destaquen la descripció minuciosa del paisatge, en el qual es barregen la realitat i la fantasia màgica, i el monòleg interior dels seus personatges. Va debutar amb La hojarasca (1955), novel·la breu en la qual ja apareix el mític poble de Macondo, en el qual també succeeix la seva obra mestra, Cien años de soledad (1967). El llibre, escrit amb una prosa de gran poder evocador, narra cent anys de la història de la família Buendía a través de diverses generacions, la qual cosa li serveix a l'autor per a repassar la història de Llatinoamèrica, amb les seves revolucions, l'imperialisme ianqui, els dictadors... En la novel·la conviuen sense problemes la més crua realitat i el meravellós, la qual cosa donarà lloc a l'expressió "realisme màgic".
Després l'autor ha escrit altres novel·les de gran magnitud com El Otoño del patriarca (1975), Crónica de una muerte anunciada (1981), El Amor en los tiempos del cólera (1985) i Vivir para contarla (2002), les memòries d'infància i joventut de García Márquez.
Bibliografia escrita per Gabriel García Márquez que podreu trobar a la Biblioteca de Sant Sadurní d’AnoiaEl Amor en los tiempos del cólera
Cien años de soledad
El Coronel no tiene quien le escriba
Crónica de una muerte anunciada
Del amor y otros demonios
Doce cuentos peregrinos
Los Funerales de la Mamá Grande
El General en su laberinto
La Mala hora
Memoria de mis putas tristes
Noticia de un secuestro
El Otoño del patriarca
Relato de un náufrago que estuvo diez días a la deriva sin comer ni beber
Vivir para contarla
CRÓNICA DE UNA MUERTE ANUNCIADA
Una de les novel·les més importants i populars de Gabriel García Márquez, màxim representant de l’anomenat ‘boom’ de la novel·la hispanoamericana. Precisament en aquesta obra, publicada el 1981, es poden observar alguns dels trets que van caracteritzar aquest moviment renovador de la literatura: el tractament nou de l'àmbit rural, alguns trets de realisme màgic i, sobretot, l'ús de noves tècniques narratives i un estil extraordinàriament versàtil.La història s'inspira en un fet real del 1951, del qual l'autor va prendre l’acte central (el crim), els protagonistes, l'escenari i les circumstàncies, alterant-lo narrativament, però sense oblidar mai les dades i les precisions obligades en tota crònica periodística.
En un petit poble, es casen Bayardo San Román, ric i nouvingut, i Ángela Vicario. Després de celebrar les seves noces, els joves es retiren a la seva nova casa, després de la qual cosa Bayardo descobreix que la seva esposa no és verge. Amb tristesa, la retorna a la casa dels seus pares i cau en una profunda crisi, al sentir-se humiliat i ultratjat. Ángela acusa de la seva deshonra a Santiago Nasar, jove veí del poble. Els germans Vicario - Pedro i Pablo-, obligats per la defensa de l'honor familiar, anuncien per tot el poble que mataran a Santiago Nasar, qui curiosament s'assabenta minuts abans de morir de les intencions dels germans Vicario. Passats més de 20 anys, un cronista reconstrueix minuciosament els fets que acabaren en la mort de Santiago. D'aquest caràcter real i verídic ve el nom de crònica, que no només apareix en el títol de la novel·la, sinó que l'orienta estructuralment, ja que, des del començament, el que pretén el narrador és la recopilació de dades i testimoniatges, que d'alguna manera puguin ajudar a entendre l'assassinat de Santiago Nasar, així com els perfils humans i psicològics de tots els personatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada