 |
| Mercè Foradada |
Club de lectura CELLER DE LLETRES
L’autora de Bruixes
Mercè Foradada neix a Barcelona el 1947 però passa la seva infantesa a Vilanova i la Geltrú. Als nou anys marxa un altre cop a Barcelona, on viurà durant quaranta-un anys, fins que el 1997 torna a Vilanova, al paisatge que considera familiar i la fa sentir-se a casa, i hi roman.
És llicenciada en Filologia Catalana i fins al moment de la jubilació ha treballat com a professora de llengua i literatura catalana a diversos instituts. A aquesta etapa docent corresponen diversos llibres de text i materials per a l’aprenentatge del català, com la sèrie Català Guai, amb Lupe Moratalla.
La seva primera incursió en el món de la narrativa té lloc amb la publicació de la novel·la En el prestatge (Premi Don-na 2001-2002). A aquesta la seguirà el recull de contes Velles amb V de vida (2003) i la novel·la Centaures (2005).
Posteriorment participarà en el recull de contes Mira'm. Contes de vides especials (2009), obra de diversos autors, i publicarà l’assaig Vilanovines. De l’arxiu a l’evocació (2010).
La seva darrera novel·la és la que tractarem en el Club de lectura Celler de lletres i va ser guardonada amb el “XXIII Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó”: Bruixes.
L’obra
La novel·la s’inicia el 1992, en plena efervescència de la Barcelona olímpica, amb la història de la Pilar Marsà el dia de l’enterrament de la mare. La Pilar, de cinquanta anys, és una advocada d’èxit que prové d’una família benestant. La seva vida és intensa pel ritme de feina, però potser emocionalment anodina. Tot d’una aquesta situació canvia i haurà d’enfrontar-se a una veritat sorprenent i inesperada. Això ens durà a acompanyar el personatge en el temps i l’espai: a Vega de Valcarce i la Serra de Los Ancares (a la zona del Bierzo entre Lugo i Lleó) abans, durant i després de la guerra espanyola; i també a la Presó de dones de Les Corts de Barcelona en època de postguerra, on serem testimonis dels robatoris de nens durant el franquisme.
En el segon capítol ens trobem al 1628, a Viladrau, una població que durant el segle XVII va ser considerada el principal cau de les mal anomenades “bruixes” (dones acusades, torturades i penjades per guarir amb beuratges, remeis i herbes de la natura). La protagonista d’aquesta segona història és la Segimona Rosell, filla del monjo i de Margarida Rosell (o també Margarideta la remeiera). La Segimona és encara una nena quan la mare escapa de la cacera de bruixes que té lloc a la zona, i posteriorment, òrfena ja de pare i mare, serà ella qui fugirà per amagar-se i salvar la seva llibertat. Des d’una cova a Sant Segimon (El Montseny) escriu la desventura familiar i personal en un intent de preservar la veritat i lluitar per la dignitat.
Aquestes dues històries es van intercalant al llarg de tota la novel·la, i malgrat la distància temporal que separa les vides de les seves protagonistes, trobarem un element comú en ambdues: el desig de llibertat.
És una novel·la intensa i emotiva que atrapa el lector des de les primeres pàgines i que avança amb interès i fluïdesa.
Tertúlia del divendres 12 d’abril de 2013
L’expressió que ha sonat més a l’inici de la tertúlia Celler de lletres ha estat “m’ha agradat”, amb la seva variant “m’ha agradat molt”, i això, per si sol, ja és un clar indicatiu de la bona rebuda que ha tingut la novel·la Bruixes, de Mercè Foradada, per part dels membres del Club de lectura.
Hom ha remarcat l’encert de jugar amb una estructura de dues narracions que es van desenvolupant alhora, tot oferint-nos-les de forma intercalada. Com sol passar en novel·les que mantenen aquesta construcció estilística, a alguns lectors els ha atrapat i cridat l’atenció la història que té lloc en època actual i a d’altres els ha fascinat més la que ens situa en el segle XVII. Val a dir que en aquesta ocasió el repartiment de gustos ha anat força equilibrat.
Amb tot, i malgrat aquest encert per la intriga que desperta en el lector, també s’ha considerat que el lligam entre ambdues narracions resulta una mica forçat. Se sobreentén que la intenció és remarcar aquest afany de llibertat que traspuen les dues protagonistes: la Pilar-Marina i la Segimona. Llibertat i dignitat. Però el reconeixement tan clar de Segimona sota l’apel·latiu de “bruixa” fa que costi d’identificar-les juntes rere aquesta paraula, a pesar de l’intent, cap al final de la novel·la, d’unir-les (en el capítol en què la Pilar exposa la seva descoberta al pare).
Encara al voltant d’aquest joc paral·lel de narracions tothom ha coincidit a elogiar el bon ritme de lectura amb què se’ns presenten, però sobretot el lirisme i musicalitat de l’apartat corresponent a la Segimona. Un estil poètic que ajuda a distingir, més enllà del canvi de tipografia (que no feia falta), els dos registres que tan hàbilment treballa l’autora. Sobretot en les descripcions paisatgístiques.
També ha ocupat una bona estona de la nostra tertúlia la discussió al voltant de les relacions entre els diversos personatges, prenent sempre com a punt de partida la Pilar: el seu matrimoni, l’afecte ambigu vers el pare, la confiança amb el company de despatxet, la coneixença amb Amado, i per damunt de totes elles l’absència de mare. Un fet, aquest, que també es pot extrapolar a la història de la Segimona, òrfena de pare i mare des de joveneta.
El paper de l’església és clau en les dues històries. I també tant en el cas de la Pilar com en el cas de la Segimona veurem, però, que dins del sector eclesiàstic tenim aquells que imposen l’autoritat sense més preàmbuls i aquells que saben reflexionar i proven d’ajudar a les víctimes d’unes persecucions absurdes.
Per tot plegat hem estat d’acord que Bruixes és una història de solituds i d’anhels de llibertat, de cerca de la veritat i la convicció que aquesta, la veritat, és el que ha de prevaler. Tant la Pilar com la Segimona són dues dones valentes que s’enfronten al passat, a la societat del seu entorn, i tiren endavant convençudes del camí triat.
Altres dades
• Blog de Mercè Foradada: http://merceforadada.blogspot.com.es/
• Blog “Els nostres clubs” (Mercè Foradada i els Clubs de lectura): http://elsnostresclubs.wordpress.com/2012/07/26/merce-foradada-i-els-clubs-de-lectura/
• Entrevista a Mercè Foradada sobre Bruixes (youtube): http://www.youtube.com/watch?v=ekBnmGoGOgA
Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada