Club de lectura CELLER DE LLETRES
La col·laboradora, d’Empar
Moliner
Escriptora i periodista catalana, neix a Santa
Eulàlia de Ronçana el 1966. Cursa estudis de periodisme però també es dedica al
teatre i cabaret. Amb tot, serà mitjançant el periodisme, primer als serveis
informatius de COM Ràdio i més tard a les pàgines d'opinió de l'edició
barcelonina del diari El País, on s’anirà creant un nom.
A causa d’aquestes vinculacions amb el periodisme
la seva obra publicada s’estén des de la narrativa breu i la novel·la fins als
reculls d’articles. Per fer esment d’algunes de les seves publicacions citarem
els reculls de contes L'ensenyador de
pisos que odiava els mims (1999), un conjunt de relats satírics amb el qual
va obtenir un gran reconeixement de crítica i públic; T’estimo
si he begut (2004), considerat el millor llibre de l'any segons La
Vanguardia i El Periódico, traduït a l'anglès i guardonat amb la Lletra d’Or
2005; No hi ha terceres persones
(2010), deu contes frescos sobre les insensateses de la vida moderna dins el
dia a dia d'uns personatges del tot creïbles; les novel·les Feli, esthéticienne (2000), guanyadora
del premi Josep Pla i traduïda a l’alemany; i La col·laboradora (2012), novel·la que tractarem al Club de lectura
Celler de lletres; el recull de cròniques periodístiques Busco senyor per amistat i el que sorgeixi (2005), un conjunt amb
el qual de nou va obtenir un èxit indiscutible; i Desitja guardar els canvis? (2006), recull dels articles que
publica cada dissabte a l'edició catalana d'El País, a mig camí entre la
crònica i la narració. Darrerament ha publicat Contes infantils contra tot pronòstic, un recull de contes
inventats per ella i explicats a la seva filla, que ha col·laborat amb els
dibuixos que acompanyen l’edició.
Empar Moliner ha aparegut regularment a programes
de ràdio i de televisió: Minoria Absoluta a RAC 1, El matí de Catalunya Ràdio,
i també com a contertuliana d'Els matins de TV3, entre d’altres. Ha escrit articles
d'opinió a diaris com ara Avui, Ara o El País.
La seva literatura es caracteritza pel sentit de
l'humor i per una visió crítica de la societat contemporània i les seves
contradiccions.
- L’obra
Tot i que a La
col·laboradora trobem la narració que podria resumir, sobretot, les vides
de tres dones: Judit Guitart, Laura Oliva i Magdalena Rovira, és aquesta última
qui es posiciona rere la veu narradora i esdevé la protagonista. La Magdalena
és una dona de mitjana edat, separada, ex cocaïnòmana, alcohòlica, i que es
guanya la vida com a negra literària amb l’escriptura de llibres d’ajuda i
especialitzada en les biografies de famosos. Però més enllà d’aquesta
presentació la Magdalena és una dona que s’enfronta a les seves pors més
íntimes, com podria ser la malaltia i la possibilitat d’haver-se de separar de
la seva filla petita.
La novel·la s’estructura, com si d’un
trencaclosques es tractés, en base a les peces que van conformant aquestes tres
històries, però per damunt de totes elles hi plana la recerca de la veritat,
una veritat històrica que descobreix la Magdalena a causa de l’últim encàrrec
editorial que li han passat: conèixer la vida i escriure la biografia d’una
dona assassinada en un marge de les vinyes durant la Guerra Civil. Una veritat,
per altra banda, que caldrà ocultar per salvaguardar l’èxit d’un projecte més
polític que no pas literari o històric.
Aquest joc ambigu de veritats i mentides és en
realitat el que mou la narració de La
col·laboradora, en la qual gairebé tots els personatges que apareixen tenen
alguna misèria o secret per amagar. I és així com Empar Moliner aconsegueix una
novel·la mordaç i irònica, amb aquest aire políticament incorrecte a què ens té
acostumats, tot retratant l’entramat d’interessos ocults que perviu en el món
editorial, polític i periodístic. Un món on ens pot resultar relativament
senzill reconèixer l’àlter ego real d’alguns dels personatges de la novel·la.
- Tertúlia del divendres 13 de
desembre de 2013
El Club de lectura Celler de lletres
s’ha sumat a les activitats programades dins els actes del projecte
“Biblioteques amb D.O.” i aquest mes de desembre ha celebrat la seva trobada
mensual en un indret diferent a l’habitual. El celler de la Cava Jaume Giró i
Giró ha estat el lloc entranyable on els clubaires, i totes aquelles persones
interessades, s’han trobat per compartir una xerrada amb l’escriptora Empar
Moliner al voltant de la seva novel·la La
col·laboradora.
Precisament per això l’encarregat
d’obrir l’acte ha estat Ramon Giró, que ha donat la benvinguda als assistents i
ha reiterat, un cop més, la seva voluntat de col·laboració en aquelles
activitats culturals que tinguin lloc a Sant Sadurní. Després ha agafat la
paraula Montse Medall, regidora de Cultura, que ha explicat en què consisteix
aquest projecte de “Biblioteques amb D.O.” i ha anunciat la intenció de
continuïtat. I per acabar ha arribat el torn de Sílvia Romero, conductora del
Club de lectura Celler de lletres, que ha situat la figura de l’escriptora
convidada dins el panorama literari català.
Empar Moliner ha començat fent-nos
cinc cèntims de la seva darrera publicació: Contes
infantils contra tot pronòstic. És aquest un recull de contes inventats per
l’autora per ser explicats a la seva filla, que en l’actualitat té sis anys,
però també hi ha plantilles perquè els lectors puguin inventar els seus propis
contes o bé actualitzar-ne d’altres que ja són clàssics. El llibre, segons ha
informat l’escriptora, va acompanyat de dibuixos fets per la seva filla.
Tot seguit i ja entrant en el tema que
ens ocupava s’ha referit a l’ambientació que embolcalla la novel·la La col·laboradora. L’escriptora és una
defensora acèrrima de la cultura del cava, una riquesa ben arrelada a casa
nostra i molt especialment a Sant Sadurní, i ens ha comentat que aquesta és una
temàtica que li interessava tractar en especial.
Més enllà del marc geogràfic i
cultural on es desenvolupa la història de La
col·laboradora val a dir que l’Empar Moliner ha catalogat la seva novel·la
com una obra en la qual els personatges que hi apareixen se’ns mostren
sobretot des d’un vessant de depravació. Tothom té una cara oculta i fosca que
prefereix amagar o, senzillament, obviar.
I referint-se a l’ús de l’humor, un
tret ben característic tant d’aquesta novel·la com de la seva obra en general,
l’ha valorat com una eina per denunciar, però també per amagar les pròpies pors
i inseguretats.
En definitiva la trobada se’ns ha fet
breu, però al llarg d’ella hem gaudit de múltiples referències literàries i
cinematogràfiques, entre d’altres, i totes elles aportades per Empar Moliner
amb la finalitat de recolzar la seva argumentació. Tot un seguit de cites i
dades bibliogràfiques que cal tenir ben presents.
I en cloure l’acte els i les clubaires
del Celler de lletres hem celebrat el tradicional sopar d’aquestes dates, on el
fet de compartir una mateixa passió, la lectura, ha creat un caliu sense
parangó.
Altres
dades
·
La col·laboradora, d’Empar Moliner, a ARA.cat: http://www.ara.cat/llegim/Empar_Moliner-Columna-Literatura_catalana-Quaderns_Crema_0_650935102.html
Sílvia
Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada