Club de lectura CELLER DE LLETRES
- Tertúlia del divendres 14 de
març de 2014:
El divendres dia 14 de març, en el Club de
Lectura “Celler de Lletres”, vàrem comentar la lectura del llibre Júlia M. de la nostra coordinadora,
Sílvia Romero. En general el llibre ha agradat a tothom per la temàtica que
tracta, sobre la vida de les dones de l'època de la postguerra espanyola i sobre l'adopció dels fills de pares republicans.
Les lectores del Club, majoritàriament, hem
coincidit en què llegint la veu de la narradora, “sentíem” la Sílvia,
coordinadora del nostre club de lectura. La seva manera de parlar, la ironia,
l’humor, etc.
Sílvia Romero, l’autora, planteja els
interrogants d’una dona, l’Elisa, quan s’assabenta que és una filla adoptada a
través de les cartes que li escriu des de Batet l’Antònia, la seva mare
adoptiva. L’autora ens presenta dues adopcions, la de l’Elisa i la de la Jujú,
amb dues històries diferents.
Júlia M. s’ha valorat que és un llibre fàcil de llegir i
amè, que manté la curiositat, la tensió i la intriga fins al final de la
lectura. La Jujú ens ha captivat, per la
seva humanitat i la seva sordesa selectiva, que li dóna una
nota d’humor divertida. Algú ha comentat que és un tema apte com a guió per a una pel·lícula. Es valora la tècnica narrativa de les cartes, que van alternant els capítols del llibre.
nota d’humor divertida. Algú ha comentat que és un tema apte com a guió per a una pel·lícula. Es valora la tècnica narrativa de les cartes, que van alternant els capítols del llibre.
S’ha comentat que els personatges del llibre
estan molt ben aconseguits, tant la seva descripció com els seus noms. Dues
dones s’assemblen molt, la Jujú i l’Antònia. El personatge de l’Elisa es veu com el punt d’inflexió
entre les dues dones. La seva filla Clara l’ajudarà a acceptar la separació del
marit, Faust, i li farà entendre que ha d’acceptar l’adopció. L’acompanyarà en
el viatge a les viles franceses per reviure el passat de la Jujú.
La Clàudia, la néta, que troba la seva àvia a
partir del programa televisiu de TV3 “On són?” apareix com una noia vividora i
una aprofitada. Un personatge diferent a les dones que apareixen a la novel·la,
que són humanitàries i que s’ajuden, personatges que s’arriben a estimar.
Sobre el personatge de la Sònia, detectiu
privat, es comenta que no queda massa clar. “És peculiar la seva manera de
resoldre els problemes”, llegim en el llibre. L’autora justifica aquest
personatge explicant que és la Sònia Piqué del llibre Amor a sang freda i que li anava molt bé incorporar-lo aquí.
Sobre les cartes s’ha preguntat a l’autora per què
les cartes són signades amb el nom d’Antònia i no com a “mare”. Sílvia Romero
ens ha dit que no hi havia cap raó, que no s’ho havia plantejat. També se li
interroga el perquè de les cartes fragmentades, i no una única carta on se li
expliqués a la filla la història dels seus veritables pares i la seva adopció. La Sílvia argumenta que la
mare adoptiva és gran, es cansa i ho ha de deixar per continuar un altre dia.
Que està fet expressament perquè d’aquesta manera crea la curiositat dels
lectors. Sobre el llenguatge de les mateixes, es comenta que l’Antònia escrivia
massa bé per ser una dona pagesa. L’autora ens explica els canvis que va
introduir a les cartes a petició de l’editorial.
La descripció del barri del Poble Sec, del seu
veïnatge, del bar, de les botigues... ha agradat per ser molt real; el mirall
de l’entrada a la casa del Poble Sec on viu la protagonista... tot plegat enriqueix
el relat perquè a tothom ens ha recordat un mirall semblant a la nostra vida. A
la pregunta sobre la menció del llibre “El
riu i els inconscients” de Maria Dolors
Orriols, la Sílvia ens diu que en els llibres que ella escriu sempre fa sortir
alguna de les dones que per a ella han estat referents i de les quals n’ha
après coses.
- Unes paraules de l’autora
En les diverses ocasions en què m’han convidat a
assistir a un club de lectura perquè llegien alguna de les meves obres, sempre
he comentat que, per a una escriptora, aquesta experiència de contacte directe
amb el lector és un luxe. Però la trobada d’avui amb les clubaires del Celler de
lletres ha resultat ser un luxe i un privilegi.
Val a dir que és la primera vegada, al llarg de
tots els anys que fa que em dedico a conduir clubs de lectura, que accepto
treballar una de les meves novel·les en un dels “meus” clubs. Però les seves
argumentacions van vèncer la meva resistència ètica inicial.
Dit això només puc agrair la seva insistència ja
que, gràcies a ella, a la sessió d’avui he pogut gaudir de dos privilegis
alhora: comentar Júlia M. amb
persones properes i que aquestes siguin lectores àvides i apassionades per la
literatura. Gràcies.
- Autora
Sílvia Romero i Olea (Barcelona, 1962)
és escriptora, conductora de clubs de lectura i llicenciada en Filologia
Catalana. Inicia les seves activitats en el món de la literatura amb l’escriptura
de contes infantils, alguns d’ells publicats a la revista Tretzevents. Posteriorment fa algunes incursions en la narrativa
breu per a adults, tot obtenint diversos guardons literaris i veient editada la
seva obra en revistes o llibres de diversos autors. Però la consolidació en
aquest gènere arriba amb el recull de relats Verbes (III Premi Ramon Planes de Narrativa Breu 2006). En poesia
col·labora en l’elaboració del llibre solidari Jocs de guerra. Cosa d’infants, creat en coautoria amb Alícia Gili.
I en teatre veu publicada, el 2012, la seva obra Verí (finalista del 8è Concurs Literari Vila de Gràcia).
Però els seus interessos literaris
s’encaminen cap a la novel·lística: Amor
a sang freda, finalista del II Premi Sèrie Negra de Novel·la 2002; Ànima mesquina, XVII Premi de Narrativa
Sebastià Juan Arbó 2004; Iskander. Un
viatge a la màgia dels llibres, Premi Lleida per a Projecte de Novel·la
2006 (en coautoria amb Alícia Gili); Júlia
M., IV Premi Ramon Roca Boncompte 2008; El
camí del Bandama Vermell, Premi Columna Jove 2009 (coautoria amb Alícia
Gili); Foc grec, Premi de Narrativa
Ciutat de Manlleu 2013; i El plagi,
Premi El Lector de l’Odissea 2013.
És sòcia de l’AELC (Associació
d’Escriptors en Llengua Catalana); ha ocupat el càrrec de Presidenta de l’ARC
(Associació de Relataires en Català) durant gairebé tres anys; col·labora amb la
revista Lo Càntich amb dues seccions
pròpies, revista de la qual ha sigut Directora durant un parell d’anys; col·labora
setmanalment en el programa cultural Tirant
de llibres, de Ràdio 7 Sant Celoni; i en l’actualitat forma part de l’Equip
editor de la jove revista de creació literària Inèdits.
La Júlia M. o Júlia Muntanyola, més
coneguda amb el sobrenom de Jujú, és
una velleta de setanta anys a qui tothom considera una bellíssima persona.
L’Elisa, la veritable protagonista de la novel·la, se la trobarà de veïna en
canviar-se de pis. A partir d’aquesta premissa arrenca la història de Júlia M., una narració que ens
transporta del món familiar i quotidià del vell barri barceloní del Poble Sec cap a un passat que ens absorbeix amb una espiral de trobades i sorpreses. Una
mare amb una espina clavada al cor. Un degoteig pausat de cartes. Un secret
adormit en el silenci. Una crònica antiga d’anhels de llibertat. Una de tantes
petites seqüències que forgen la genealogia de la humanitat.
L’autora ens fa entrar en una història
de sentiments, però també ens endinsa vers un repàs de la nostra memòria
històrica, amb dones enfrontades a la seva realitat i a elles mateixes. Ens
parla de l’Elisa, que veu el seu món trencat en el present; de l’Antònia, que
ens rememora el passat a través de les seves cartes; de la Jujú, que serveix de
nexe entre ambdues èpoques. El resultat és una narració fascinant plena de
tendresa i humanitat, i el lector ho rep amb petites mostres dosificades
mitjançant uns diàlegs àgils i farcits d’humor, unes cartes que mantenen la
intriga i l’interès capítol rere capítol, i les reflexions de la protagonista,
que uneix les diverses trames en un sol argument.
- Altres dades
Sílvia Romero al Qui és qui: http://www.lletrescatalanes.cat/index-d-autors/item/romero-olea-silvia
Sílvia Romero a la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADlvia_Romero_i_Olea
Júlia M. al youtube: http://www.youtube.com/watch?v=in_yO_Cou_0
Sílvia
Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada