Club de lectura CELLER DE LLETRES
El conte número tretze,
de Diane Setterfield
Tertúlia del divendres 13 de juny de 2014
El conte número tretze
ha estat l’última novel·la llegida enguany en el Club de lectura
Celler de lletres, i val a dir que ha estat una bona lectura per
posar el punt final a aquest curs. En general ha agradat a totes les
clubaires, malgrat que en alguns casos els ha costat una mica
entrar-hi perquè les primeres pàgines els han semblat una mica
caòtiques.
S’ha destacat el manteniment d’una tensió
narrativa que va més enllà del que de forma habitual podem anomenar
intriga. Dit en altres paraules: més que la intriga de la història,
que també hi és, el gran èxit d’aquesta novel·la és el pols
narratiu, l’atmosfera on ens submergeix, el món que es mou entre
el fantasmagòric i la realitat, amb alguna lleu pinzellada
d’elements gòtics. Una clara mostra de l’homenatge que fa
l’autora a les novel·les victorianes.
També s’ha remarcat un element estilístic com
són les descripcions. Però no tan sols aquelles que fan referència
a l’entorn, com seria el cas del paisatge, la boira que ho impregna
tot, els camps anglesos, els dos casalots on té lloc la història,
la gran biblioteca... sinó també les descripcions dels personatges.
Sobretot, evidentment, centrant l’atenció en les dues
protagonistes: Vida Winter i Margaret Lea. Aquests dos personatges
han estat objecte d’alguns comentaris, ja que és lloable l’avenç
que se’ns mostra, els canvis tant d’aquesta interrelació com del
caràcter de cadascuna d’elles.
Més enllà d’aquests breus aspectes formals que
ara he esmentat, l’argument i els temes que proposa la lectura de
El conte número tretze
s’han convertit en el centre de la tertúlia. Per una banda un tret
que ha captivat les clubaires ha estat la temàtica metaliterària:
l’amor pels llibres, per la lectura, pels personatges que fan cua a
l’espera del seu moment de protagonisme, pel plaer d’explicar
històries. Però també altres temes com la família i les relacions
entre pares i fills (sobretot entre mare i filla), l’incest, la
necessitat d’algun personatge de cercar les pròpies arrels i el
poc interès que això desperta en altres personatges...
Però per damunt de tots els temes, el que ha
captat la nostra atenció ha estat la relació entre les bessones. I
hom ha exposat com les dues protagonistes, Vida Winter i Margaret
Lea, s’emmirallen l’una en l’altra per superar les seves pors i
secrets, alhora que ens hem plantejat aquesta temàtica com un tema
que sovint ha estat tractat des de la ficció, des de la
novel·lística.
També ens ha semblat que la novel·la, malgrat
estar perfectament ubicada en una època i en un emplaçament ben
concrets, manté cert aire atemporal. I per anar acabant, tot
referint-me al final de la narració, cal dir que ha despertat
varietat d’opinions: per una banda s’ha valorat positivament que
estigui feliçment tancat (malgrat cert abús a l’hora de cloure
històries), però per altra banda s’ha remarcat certa precipitació
en les darreres pàgines.
Encara podria continuar afegint diversos aspectes
comentats, però per damunt de tot el que ha quedat clar és que El
conte número tretze és una novel·la
que t’atrapa, que avança com un conte, com un gran conte que et
demana que hi entris i te’l creguis.
- L’autora
Escriptora britànica nascuda el 1964 a Berkshire,
Anglaterra. Afeccionada a la lectura des de ben petita, estudia
Literatura Francesa a l’Universitat de Bristol, on s’especialitza
en la creació literària francesa del segle XX, sobretot treballant
autors com André Gide. Es dedica a l’ensenyament com a professora
en diversos centres, tant públics com privats, d’Anglaterra i
França. Però és a finals dels anys noranta quan, cansada
precisament del món acadèmic, abandona la seva ocupació per
dedicar-se a escriure tot ensenyant francès a nivell particular.
El conte número tretze,
obra que va tardar cinc anys a tenir enllestida, és la seva primera
novel·la. Un best-seller que arriba a convertir-se en número ú en
la llista dels més venuts segons el New York Times. Aquesta novel·la
s’emmarca en la tradició gòtico-romàntica i mostra les
influències, acceptades per la mateixa autora, d’escriptores com
Charlotte i Emily Brönte, a banda d’altres clàssics de la
novel·la anglosaxona del XIX. Amb aquesta primera obra, Setterfield
expressa la seva visió particular de temes tractats tradicionalment
dins la història de la literatura com és la identitat, l’aïllament
i l’abandó.
La seva segona novel·la, L’home
que perseguia el temps, es va editar a
casa nostra aquest any passat, el 2013. I cal assenyalar que a banda
de la seva tasca novel·lística, també té diverses publicacions de
caire acadèmic sobre literatura francesa dels segles XIX i XX.
- L’obra
Margaret, una noia solitària filla d’un
llibreter vell de Londres, un dia rep una carta que capgirarà la
seva vida. En aquesta missiva, signada per Vida Winter, una de les
escriptores més importants d’Anglaterra i alhora un personatge que
sempre ha evitat, malgrat la fama, convertir la seva vida privada en
pública, se li proposa una feina com a biògrafa. Vida Winter, que
està greument malalta, li comenta que l’ha triada a ella perquè
ha llegit una biografia escrita per la mateixa Margaret sobre uns
germans bessons.
Margaret accepta l’oferiment i es trasllada a
Yorkshire, on viu la coneguda escriptora, tot instal·lant-se a la
seva casa, en realitat un casalot fosc i mig en runes. Al principi la
relació entre les dues dones serà freda, però a poc a poc i per
boca de Vida Winter s’anirà confegint una història farcida de
misteri, de secrets tancats entre aquelles quatre parets, i també de
veritats i mentides que comencen a prendre vida quan la Margaret,
cansada, li exigeix a la famosa escriptora: “Digui’m la veritat”.
Tres paraules que obliguen la vella escriptora a abandonar l’escut
creat al llarg de sis dècades d’inventar vides de ficció.
El conte número tretze
és una novel·la que ens parla de la vida i dels secrets que s’hi
amaguen, però també ens parla de la literatura i fa un sincer
homenatge a la lectura.
Altres dades
- Diane Setterfield a la Wiquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Diane_Setterfield
- Ressenya a El País: http://elpais.com/diario/2007/04/28/babelia/1177717812_850215.html
- Adaptació de la novel·la – vídeo al youtube en anglès: http://www.youtube.com/watch?v=WfHdfDQzDrY
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada