Club de lectura CELLER DE LLETRES
- Tertúlia del divendres 14 de novembre de 2014
La novel·la comentada en la nostra trobada de
novembre, en general, ha agradat a totes les clubaires. En la majoria
de casos no es tractava pas de la primera obra que llegien d’aquesta
autora ja que Isabel Allende és, gairebé, un clàssic de la
literatura contemporània (si se’m permet el joc de paraules). Però
–i cito textualment l’opinió d’una de les assistents a aquesta
sessió del Celler de lletres- com que ens agrada criticar, hem
remarcat alguns aspectes que trontollen o queden més fluixos dins la
narració.
D’entrada Eva Luna
se’ns presenta com una novel·la divertida i entranyable, a pesar
d’alguns passatges on la lectura esdevé més feixuga. Aquesta
pesantor s’ha emmarcat sobretot en la segona part (malgrat que
alguna clubaire ho ha assenyalat de forma inversa). S’ha plantejat,
doncs, el tema de la guerrilla i la lluita social, de la política i
la corrupció, que constitueix la matèria central del que podríem
considerar la segona part, i hem estimat que aquesta narració més
explicativa trenca amb l’estil de conta contes amb què havíem
avançat des de les primeres pàgines i gràcies al qual ens havíem
immergit i barrejat amb tot un ampli ventall de personatges ben
peculiars.
Tornant a la consideració de novel·la divertida
i entranyable, en aquest sentit s’ha elogiat la capacitat d’Isabel
Allende per narrar una història de la qual deriven multitud de
petites històries (les que situen i concreten cadascun dels nous
personatges), però alhora sense que aquesta diversificació
confongui el lector.
Dit d’una altra manera: la profusió de personatges i la prodigalitat d'anècdotes no ens allunyen del tronc argumental sinó que l’enriqueixen. A més, ben sovint aquestes anècdotes li serveixen més endavant, a l’autora, per desenvolupar i conduir la novel·la. És el que se sol anomenar falques literàries, que Isabel Allende empra amb mestria.
Dit d’una altra manera: la profusió de personatges i la prodigalitat d'anècdotes no ens allunyen del tronc argumental sinó que l’enriqueixen. A més, ben sovint aquestes anècdotes li serveixen més endavant, a l’autora, per desenvolupar i conduir la novel·la. És el que se sol anomenar falques literàries, que Isabel Allende empra amb mestria.
Per contra i deixant de banda totes aquestes
valoracions positives, s’ha criticat el tractament amb què
s’enfronta a la temàtica social en aquesta novel·la. Hom ha
considerat que la descripció de la guerrilla és superficial i que
s’arrecera en un tipisme senzill, alhora que la descripció de la
classe política, marcada per la corrupció, l’abús de poder i la
seva terrible capacitat d’aplicar la submissió en les classes
treballadores, està desenvolupada sense intenció d’aprofundir i
denunciar amb claredat.
També la protagonista, Eva Luna, ha estat motiu
de conversa al llarg de la tertúlia. Des de Celler de lletres
considerem que el personatge no està gaire treballat a nivell
psicològic i hem coincidit a considerar que sabem d’ella, tenim
notícia de totes les vicissituds que li toca viure, estem al corrent
del que fa i deixa de fer... però no la coneixem.
Són molts més els aspectes que hem comentat
durant la trobada del Club de lectura. Per exemple la magnífica
prosa que se’ns ofereix, la importància que atorga a la cultura
(llegir i escriure), el joc entre ficció i realitat... Però de
moment ho deixaré aquí. Amb tot, sí que voldria constatar, com a
conclusió, que la lectura d’Eva Luna,
d’Isabel Allende, ha resultat una tria plaent que ha propiciat una
tertúlia activa i interessant.
- L’autora
Escriptora xilena, neix a Lima el 1942. Estudia
Periodisme i s’inicia en el camp de l’escriptura amb obres
teatrals i, alhora que fa aquestes primeres incursions literàries,
treballa com a redactora i columnista en la premsa escrita i en la
televisió.
El 1960 entra a formar part de les secció xilena
de la FAO, organització de les Nacions Unides. Un parell d’anys
més tard, el 1962, es casa amb Miguel Frías, de qui es divorciarà
el 1987. Del matrimoni naixeran Paula (que va morir jove, víctima de
porfíria) i Nicolás.
Arran del cop d’estat de 1973, en el qual va
morir el seu oncle Salvador Allende, s’exilia i s’instal·la a
Veneçuela, on inicia la seva producció literària. Com hem indicat
més amunt, les primeres publicacions són obres teatrals: El
embajador, La
balada del medio pelo, i Los
siete espejos. Serà el 1982, amb
l’edició de la seva primera novel·la, La
casa de los espíritus, adaptada al
cinema i al teatre, quan el seu nom com a escriptora aconseguirà
fama internacional.
A partir d’aquest moment les seves novel·les,
moltes d’elles supervendes i traduïdes a diversos idiomes,
apareixen al mercat editorial amb regularitat: De
amor y de sombra (1984), Eva Luna (1989), Hija de la fortuna (1990), Retrato en sepia (2000), La ciudad de las bestias (2002), El reino del dragón de
oro (2003), El
bosque de los pigmeos (2004), El zorro (2005), Inés del alma mía (2006), La suma de los días
(2007), La
isla bajo el mar (2009), El
cuaderno de Maya (2011), El
juego de Ripper (2014).
També ha publicat les narracions La
gorda de porcelana (1984),
Cuentos de Eva Luna (1989), El plan infinito (1990) i Afrodita (1997), les memòries Paula
(1995), que és un llibre dedicat a la seva filla on recull les
vivències de la seva família; i l’obra Mi
país inventado (2003), una barreja
entre autobiografia i ficció.
Isabel Allende està considerada com l’escriptora
viva de llengua espanyola més llegida arreu del món.
- L’obra
Eva Luna és el
títol de la novel·la, però també és el nom de la protagonista. A
les primeres pàgines del llibre l’autora ens explica els seus
orígens: la mare, Consuelo, és acollida per uns missioners quan
encara és una nena, i d’allà la duran a un convent de la ciutat.
En aquesta institució aprendrà a llegir i la prepararan perquè
pugui guanyar-se la vida treballant com a serventa. Just a partir del
moment en què Consuelo és contractada pel professor Jones, un
cèlebre embalsamador, és quan la novel·la inicia el seu periple
per tot un seguit de personatges peculiars, en ocasions estrafolaris
i sovint amb un punt de comicitat... o tragèdia. Un estil de
personatges que, més tard, també ens acompanyaran al llarg de la
narració de la vida de la filla de Consuelo: la protagonista Eva
Luna.
Paral·lelament a aquesta història se’ns
presenta una segona, ubicada al nord d’Àustria i amb pocs anys de
diferència. En aquest cas el lector anirà seguint les vicissituds
que li toca viure a Rolf Carlé: des de la seva dura infantesa,
passant per una adolescència marcada per la guerra i la figura d’un
pare autoritari i dèspota, fins que el veurem convertit en un home
que s’obre camí al món.
Amb el pas del temps Eva i Rolf es trobaran, i en
aquesta trobada els acompanyaran alguns dels personatges que ja hem
conegut en pàgines anteriors. Serà el moment de viure una intensa
aventura de lluita, justícia i resistència.
Isabel Allende ens ofereix amb aquesta novel·la
una narració que alterna la primera persona (quan ens parla Eva
Luna) amb la tercera (quan se’ns explica sobre Rolf Carlé), i fa
ús d’un sentit de l’humor que es mou entre la ironia i la
frivolitat. Cal destacar l’agilitat del discurs narratiu combinada
amb una increïble efusió d’històries, contes i temàtiques
diferents; i tot plegat barrejat amb una prosa imaginativa i de gran
bellesa.
Altres dades
- Isabel Allende: web oficial: http://www.isabelallende.com/
- Isabel Allende a la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Isabel_Allende
- Breu estudi sobre Eva Luna: http://www.cuentayrazon.org/revista/pdf/035/Num035_019.pdf
- Una xerrada amb Isabel Allende (youtube): http://www.youtube.com/watch?v=AqPtuEOyZhA
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada