17 de desembre 2016

De clubaire a jurat literari: Maria Parera i Maria Rosa Figueras

(per Sílvia Romero)

El Concurs de Novel·la Curta Celler de lletres, que enguany ha celebrat la seva segona edició, és una iniciativa sorgida al si del Club de lectura Celler de lletres, projecte que ha comptat amb la complicitat i suport de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. I una de les característiques principals del certamen és que part del jurat està format precisament per clubaires.

En la convocatòria d’aquest any les clubaires col·laboradores han estat Maria Parera i Maria Rosa Figueras, i potser és hora de saber com han viscut aquesta experiència.

Per què vas presentar-te voluntària per formar part del jurat d’enguany?
-MARIA ROSA: Per la novetat. Em va semblar un repte i ho volia provar.
-MARIA: Tenia curiositat per saber com funcionava aquest tema dels jurats literaris: la deliberació, la forma de valorar, els mecanismes interns...

Així doncs, no havies participat mai com a jurat en cap altra ocasió, sigui literari o qualsevol altra disciplina?
-MARIA: No... Bé, sí, vaig col·laborar com a jurat en un concurs literari infantil. Era sobre el circ, aquí a Sant Sadurní, i els participants eren nens i nenes. Recordo que va ser molt complicat i complex.
-MARIA ROSA: Com a jurat literari no, però he fet de jurat d’Aparadors durant la Setmana del Cava de Sant Sadurní, i també he fet de jurat, un parell de vegades o tres, en la portada del Programa de Fires.

Per tant, Maria Rosa, aquest era el primer cop que feies de jurat literari. I la pregunta seria: com et vas plantejar la tasca que havies de fer?
-MARIA ROSA: Anava llegint i fent anotacions al marge del text imprès per ressaltar aspectes que em cridaven l’atenció, que trobava interessants, o senzillament que volia tenir en compte per fer la valoració final. És que sóc una mica despistada i m’ho he d’anar anotant perquè després no se’m passi. I després ja em feia un altre resum a part, en una llibreta, remarcant els punts positius i aquells que no em semblaven tan bons.

Sadurninenca de tota la vida, és dissenyadora gràfica i la seva professió esdevé un dels vincles importants amb la biblioteca i institucions de la població, però també és amant de la literatura, de l’escriptura, i des del Club de lectura comparteix aquesta passió
   
I en el teu cas, Maria, com vas afrontar aquesta feina de jurat?
-MARIA: Vaig intentar seguir la guia que, des de l’organització, ens vau passar juntament amb els originals per llegir. Però també vaig anar fent anotacions al marge, sobretot dels aspectes que jo tenia més en ment, com podria ser el narrador, el temps verbal, els canvis d’estil, el lèxic... Tots aquests són aspectes en què m’agrada fixar-me, de forma habitual, quan m’endinso en una lectura. Però seguint sempre les pautes indicades en la guia.
 
Vallesana de naixement, viu a Sant Sadurní des de fa prop de deu anys. És i exerceix de Tècnic Químic, però la lectura i l’escriptura són les seves grans passions des de sempre, i en arribar a la població de seguida va visitar la biblioteca per inscriure’s en el Club de lectura

Abans has comentat que el que t’havia impulsat a fer de jurat era saber com funcionaven aquestes trobades de deliberació. Què diries de la reunió en què vas participar?
-MARIA: Em va semblar que tot estava molt planificat. Imaginava una trobada més de l’estil: ens reunim i anem xerrant. Però en canvi estava tot molt estructurat, hi havia punts a resoldre, aspectes a debatre... Em va agradar.
-MARIA ROSA: Jo ho vaig trobar molt interessant i, personalment, molt enriquidor. La meva lectura dels originals s’havia basat en l’argument, la trama, els temes que tocava cada història i la vinculació amb el món del vi i el cava. Però no m’havia fixat tant en els aspectes més tècnics i d’estil. Per això va ser enriquidor i molt professional.

I passant a l’obra guanyadora, que va ser “Novembre...”, de Núria Valentí, podríeu intentar definir-la amb una sola paraula?
-MARIA ROSA: Bucòlica.
-MARIA: Considero que és una novel·la apta per a molts públics.

Bé... això no és una sola paraula, però s’accepta com a resposta succinta. I ja per acabar, tornaríeu a repetir l’experiència?
-MARIA: A mi m’encantaria. He gaudit molt, molt... Ha sigut una experiència que m’ha encantat.
-MARIA ROSA: A mi m’ha encantat i he après molt. Repetiria per tot l’enriquiment que m’ha aportat.

Doncs el que en realitat toca repetir és: gràcies, Maria Parera i Maria Rosa Figueras, per la vostra bona disposició i per la feina feta.
  

(desembre 2016)