Club de lectura CELLER DE LLETRES — Blog de la
Biblioteca
L’acabadora, de Michela Murgia
(traducció: Mercè Ubach)
- Tertúlia de divendres 1 de desembre de 2017
Ens trobem davant una d’aquelles novel·les que, com solem dir en els clubs
de lectura, és “tertuliable”. Perquè L’acabadora,
de Michela Murgia, a més de ser una obra que es llegeix amb fruïció (aquesta ha
estat la valoració general del nostre grup), el que aporta, sobretot, és la
importància i profunditat de les temàtiques que planteja.
Però anem a pams. He comentat que en general la valoració ha estat
positiva, però també em cal dir que una de les nostres clubaires va abandonar la
lectura perquè no l’atrapava, i un parell més van tenir la sensació que l’inici
de la narració esdevenia un xic confús.
Com a crítica negativa també he d’apuntar un comentari que, aquest cop sí,
va ser general: les poques pàgines en què se’ns descriu l’estada de Maria a
Torí fan caure la lectura. Les clubaires van considerar que tot aquest passatge
sembla una falca col·locada una mica sense sentit dins el conjunt de la
narració, tot i que es va valorar positivament, per una banda el simbolisme que
implica aquest tancament de la protagonista, Maria, just en un moment en què
ella necessita allunyar-se del present; i per l’altra banda el contrast que es
manifesta entre la ruralitat de l’illa enfront de la urbs, i com en l’illa et
pots sentir acompanyat i en la ciutat, pel contrari, et sents més aïllat.
Més enllà d’aquests aspectes, hom va considerar que la narració lineal,
sense salts temporals i amb narrador omniscient, atorga un aire de senzillesa
que connecta perfectament amb la relació que es va establint, a poc a poc,
entre Maria i Bonaria. En aquest sentit es va parlar d’aquest sistema
d’afillament que ens presenta la novel·la: fill’e
anima. Cosa que ens va dur a parlar de situacions similars a casa nostra, i
no fa pas tants anys.
Però hi ha un altre gran tema al llarg de L’acabadora, i és el que fa referència al mateix títol de la
novel·la. Aquest personatge que beu de la tradició rural sarda se’ns presenta,
en aquestes pàgines, com una dona amb una ètica i una moral regida per un
criteri lúcid. Això és així perquè els tres grans casos en què veiem que actua
l’acabadora plantegen, precisament, situacions ben dispars, i ella reacciona de
manera diferent en cadascun d’ells. Òbviament el tercer és el que sacseja el
lector i nodreix la novel·la, el que fa trontollar els principis de Bonaria, el
que li provoca dubtes... fins que pren la decisió.
Per tant, i en base a aquest ofici d’acabadora, un dels aspectes que vam
comentar al llarg de la tertúlia va ser el de l’eutanàsia i el dret, la
necessitat, a una mort digne.
Altres aspectes que vam comentar i debatre van ser el sentiment de culpa,
la força de les mirades, el suïcidi, la importància dels estudis... I tot
plegat en una trobada amena i amb moltes intervencions i participació. Perquè,
tal com he apuntat a l’inici, L’acabadora
és una novel·la àmpliament “tertuliable”.
- L’autora
Escriptora sarda
(1972) de formació de base catòlica. Va estudiar teologia i va treballar com a
mestra de religió. Malgrat el negoci familiar a l’illa natal (un restaurant),
ella va poder marxar i estudiar fora en convertir-se, precisament, en fill’e
anima d’un matrimoni sense fills. Va treballar com a executiva en una
empresa termoelèctrica, però va ser acomiadada en negar-se a ocultar un
abocament tòxic al mar. Després d’això realitza diverses feines i una d’elles,
la de telefonista en una multinacional, la duu a crear un bloc a internet per
denunciar anònimament diverses experiències. Aquest és l’origen del seu primer
llibre publicat: Il mondo deve sapere. Romanzo tragicomico di una
telefonista precaria. En ell descriu l’explotació laboral i la manipulació
psicològica a què són sotmesos els treballadors. Va ser portat al teatre per
David Emmer i fou la base del film Tutta la vita davanti, de Paolo
Virzi.
El maig de 2008
publica Viaggio in Sardegna, una guia dels llocs menys explorats de
l'illa, i inicia un altre bloc, Il mio Sinis, un passeig per la
península de Sinis, la seva terra natal.
Però la seva obra
cabdal, si més no fins al moment, és L’acabadora, publicada el 2009. En
aquesta novel·la i tot emparant-se en la tradició rural sarda exposa un tema crucial
com és el de l’eutanàsia. L’obra ha rebut diversos reconeixements a Itàlia:
Premi Dessí (2009), SuperMondello dins el Premi Mondello (2010) i Premi
Campiello (2010).
Posterior a L’acabadora
tenim les novel·les Ave Mary i L’incontro.
En l’actualitat
Michela Murgia duu a terme una gran activitat com a persona compromesa i
participa assíduament en debats públics, defensant sense embuts les seves
conviccions.
- L’obra
Què significa
“acabadora”? Segons la mateixa autora, Michela Murgia, l’acabadora era una dona
que ajudava a morir a la gent en els pobles rurals de Sardenya: la reclamaven
els familiars de la persona que agonitzava i ella acudia per consolar el
moribund, li recolzava la nuca en un jou i amb un lleu trencament de les
cervicals acabava amb la fragilitat de la seva vida (entrevista a La
Vanguardia, 19-12-2011). I per parlar-nos d’aquest antic ofici ens endinsarem
en un altre costum sard: fill’e anima. Una tradició, la de “filla
d’ànima”, que encara perviu a l’illa: dues famílies pacten i el fill d’una
passa a ser el fill de l’altra.
Per entrar en la
novel·la cal que ens situem en els anys cinquanta. L’Anna Teresa Listru és una
vídua sense recursos que viu en un poble de l’interior de Sardenya. Té quatre
filles, la més petita de les quals és la Maria, de sis anys. Per la seva banda
la Bonaria Urrai, la modista del poble, no té fills, i pacta amb la mare de la
nena quedar-se amb la Maria. És així com la menuda canvia de casa i com, a poc
a poc, s’inicia una relació maternofilial peculiar i sincera. Però hi ha un
secret que només els adults del poble coneixen, i és que la modista també
practica un antic art: l’ofici d’acabadora.
En base a aquesta
relació trobarem temes com la maternitat, la força de la mirada, l’eutanàsia,
l’amistat, la fidelitat o incondicionalitat... I malgrat poder considerar que
som davant una novel·la coral (el poble) i que la protagonista literària és la
Maria Listru, en realitat el personatge cabdal que avança per aquestes pàgines
és, òbviament, l’acabadora.
La novel·la abasta
uns tretze anys de la vida de la nena, des del moment en què passa a ser filla
d’ànima de Bonaria fins els primers anys de la seva joventut, però la
interessant recreació de l’illa i la seva història fa que en acabar la lectura
el temps cronològic transcorregut ens sembli força més llarg. A més, l’estil
directe i aparentment senzill dota la narració d’una agilitat lloable que capta
amb força l’atenció del lector.
Altres dades
·
Entrevista a Michela Murgia (La Vanguardia): http://www.lavanguardia.com/lacontra/20111219/54242219924/michela-murgia-en-los-pueblos-sardos-habia-una-madre-en-cada-esquina.html
·
Entrevista a Michela Murgia (El País): https://elpais.com/diario/2011/06/25/babelia/1308960743_850215.html
·
L’acabadora, ressenya a
blogs: http://projectetraces.uab.cat/tracesbd/presencia/2012/presencia_a2012m1d6p38n2080.pdf
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada